Autor: Edu Collin

  • SindicApp: com fer la revolució digital

    SindicApp: com fer la revolució digital

    Descripció de l’App

    SindicApp és la hipòtesi d’una app mòbil la funció de la qual seria fer de xarxa social o directori o plataforma de coordinació, perquè la classe treballadora disposi d’una infraestructura organitzativa per lluitar per millorar les seves condicions laborals. Es podria conceptualitzar com una cruïlla entre Infojobs, Facebook i Wikileaks.

    Aquesta idea d’app està basada en una funcionalitat central: la capacitat de crear un perfil automàtic per a cada empresa o negoci. que existeix al territori. En aquest perfil, tots els usuaris tindrien accés a una sèrie de funcionalitats que permetrien tasques de coordinació: un fòrum, un sistema de notificacions, una agenda d’objectius, etc.

    L’app disposaria de l’API de Google Maps per mostrar un mapa. Sobre aquest mapa s’identificaria totes les empreses, corporacions i associacions privades que hi apareixen. Si alguna empresa no aparegués, se la podria afegir manualment. Cada empresa disposaria automàticament d’una landing page.

    Cada pàgina tindria un conjunt de funcions, com ara:

    • Un fòrum públic on tothom podria obrir i participar en fils relacionats amb qüestions pertinents a aquesta empresa.
    • Una secció reservada per als sindicats ja existents, a l’estil CCOO o UGT. Perquè puguin visibilitzar-se, oferir el contacte de l’alliberat sindical si n’hi hagués, publicar textos i alertes, etc.
    • Un sistema que permeti als sindicats presents en una empresa a fer d’amfitrions en un fòrum privat dels treballadors de l’empresa, cosa que podria filtrar espies i representants empresarials, i salvaguardar els treballadors de pressions i problemes amb els seus caps.
    • Un sistema de denúncies anònimes, en què qualsevol persona podria denunciar públicament l’existència de condicions laborals dolentes, com per exemple:
      • Hores extra, pagades o no pagades.
      • Sous en negre o massa baixos.
      • Personalitats abusives i cruels, caps amb mala reputació…
    • Una secció on tothom pugui participar anònimament per crear un organigrama de l’empresa i els sous de cada lloc de treball, amb opcions de coordinar una demanda col·lectiva d’apujar sous.
    • Una secció on poder analitzar el llibre comptable de l’empresa, l’EBITDA, la proporció entre ingressos i despeses, etc. Informació que es pot presentar de forma informal i especulativa, i també la que surt al registre mercantil.
    • Una secció que mostri el conveni laboral/sectorial de l’empresa, juntament amb un xat adossat i un preguntes més freqüents, on es puguin discutir qüestions relacionades amb l’aplicació del conveni.
    • Una secció que suporti la mostra del contracte laboral de l’usuari i permeti demanar opinió a altres persones sobre com està escrit i com millorar-ho.
    • Una secció dissenyada per a la coordinació de vagues, amb una interfície que faciliti saber fins a quin punt hi ha suport per part dels treballadors a una presa d’acció, mitjançant votacions, llistes de confirmació, un xat, etc.

    Addicionalment, a banda de les pàgines per a cada empresa, hi hauria un fòrum general de l’aplicació, on es podrien parlar de temes més generalistes, amb un subfòrum per cada sector d’activitat econòmica, i subfòrums de temes alternatius, com ara d’actualitat, política, cultura, etc.

    També hi hauria una pàgina amb la llista dels sindicats (CCOO; UGT, sindicats petits sectorials, etc.), amb un fòrum per a cadascun, a més d’un sistema de votació respecte al seu nivell de prestigi. A més a més, hi hauria una secció amb una llista de contactes, suggeriments, peticions, etc.

    Manifest

    A l’època de la 2a república, la CNT de Barcelona van aconseguir amagar una reserva secreta de 10.000 armes de foc dins les tombes al cementiri de Poblenou. Durant el cop d’estat del 18 de juliol, un sistema d’avisos organitzat per la classe popular va donar l’alarma immediatament del fet que l’exèrcit estava sortint de les casernes militars i, després d’una sèrie de combats urbans, es va aturar el cop. Aquesta era la força operativa del moviment revolucionari llavors. Avui dia, quina força, quins plans, tenen els hereus del moviment revolucionari?

    Els sindicats, que durant moltes dècades han estat centres de coordinació per a les reivindicacions de la classe treballadora, han patit en aquesta darrera dècada una gran reculada en la seva influència sobre la vida pública. Aquest retrocés s’explica per diverses causes:

    • Pèrdues de legitimitat per casos de corrupció.
    • Manca de compromís en certes ocasions i connivència amb el poder establert.
    • El recanvi generacional i la falta de cultura de militància activa en el jovent.
    • La fluctuació dels consensos ideològics, una globalització cultural en què la joventut adopta marcs polítics importats dels Estats Units, on els sindicats tenen molta menys presència.
    • La manca d’adaptabilitat dels sindicats respecte a l’ús de les noves tecnologies informàtiques, i en general manca d’agilitat organitzativa i ideològica.

    La situació socioeconòmica i ideològica de la classe treballadora es pinta com un erm de precarietat i desunió, manca d’esperança en el futur, manca de múscul organitzatiu, i la percepció que tot intent d’organització política o sindical acaba degenerant en lluites intestines i una imperdonable manca d’altesa de mires.

    Tot i això, la tecnologia té un potencial revolucionari que encara hem de descobrir. El fet que gairebé tothom posseeix un smartphone ofereix una impressionant capsa de pandora per a la causa sindical, per a qui tingui visió i imaginació suficients. No és desgavellat afirmar que una gran raó per la qual aquesta caixa no s’ha obert encara és perquè el tipus de persones que desenvolupen apps i estan ficats al món professional de la tecnologia no estan socialment molt interconnectades amb les persones que formen part del món de l’activisme sociopolític.

    El problema actual és que el treballador estàndard no té una infraestructura fiable, còmoda, fàcil d’usar i entendre, lliure de lluites internes, drames, posicionaments i lleialtats. A més, l’hegemonia neoliberal ha tornat moribund el clàssic esperit de lluita col·lectiva, mitjançant l’atomització de l’individu respecte a la societat metropolitana en general. Però aquesta situació precisament es pot fer servir per engendrar un moviment totalment renovat i amb un poder d’acció marejant. L’únic gran requisit és que la plataforma en què se sustenti aquest moviment nou sigui completament neutral.

    És a dir, la gràcia no tracta pas de fer-li la competència a CCOO, UGT, i els altres sindicats, que són organitzacions amb estructures institucionals i xarxes socials molt sofisticades i arrelades en comparació amb una start up. La clau és oferir una plataforma perquè tant la classe treballadora, cadascun pel seu compte, o les institucions sindicals, puguin utilitzar lliurement. El pilar sobre el qual es fonamentaria l’èxit de SindicApp rau en un ús innovador de la geografia.

    En conclusió, si una app com aquesta existís i el moviment revolucionari tingués la mateixa potència que tenia a la Segona República, un trencament amb el paradigma d’explotació laboral actual es podria aconseguir en un espai de temps relativament curt. També es tornaria per fi més realista la planificació de l’apropiació dels mitjans de producció segons el somni marxista i la democratització empresarial, gràcies a una nova metodologia de pressió sindical molt més organitzada, flexible i extenuant present a cada empresa.

  • «Mi Carpeta Ciudadana»: l’app central de tràmits de l’Administració Pública

    «Mi Carpeta Ciudadana»: l’app central de tràmits de l’Administració Pública

    El govern d’Espanya ha llançat aquest desembre una nova aplicació per accedir —per fi— a una gran varietat de documents i informació relacionats amb l’administració pública de manera centralitzada. L’aplicació, desenvolupada per la Secretaria de Digitalització i Intel·ligència Artificial del Ministeri d’Assumptes Econòmics i Transformació Digital, va romandre en període de prova durant la tardor. Mig milió de ciutadans van testejar Mi Carpeta Ciutadana, proposant canvis per millorar-ne l’experiència d’usuari i les funcionalitats de l’app.

    Ja pots descarregar-te l’aplicació a través de Google Play o Apple Store. Per accedir a la teva carpeta pots fer servir diferents mètodes d’accés, com per exemple el PIN Cl@ve, que s’acostuma a utilitzar per fer altres tràmits administratius.

    Les funcions principals de l’aplicació estan dividides de moment en vuit apartats temàtics, però es preveu aplicar millores i mantenir actualitzada l’app cada parell de mesos de forma indefinida, afegint-hi noves funcionalitats i sumant contingut d’altres organismes.

    1. Educació i Formació: Consulta de titulacions, beques, matriculacions, i altres tràmits.
    2. Ciutadania i Residència: Consulta de dades d’identitat i documents, el domicili segons les dades del padró, i comunicació de canvi de domicili.
    3. Treball i Prestacions: Consulta de vida o situació laboral, d’informació sobre prestacions socials, de desocupació o dades de jubilació, a més de serveis per a treballadors públics i opositors.
    4. Salut i Assumptes Socials: Consulta de la Història Clínica Digital del Sistema Nacional de Salut, informació sobre discapacitat o dependència, i certificats, com el de la covid.
    5. Situació Personal i Familiar: Descàrrega de justificants d’absència d’antecedents penals o d’absència de delictes de naturalesa sexual, consulta del títol de família nombrosa, i altres tràmits.
    6. Vehicles i transport: Consulta de dades del conductor i balanç de punts i dades del vehicle.
    7. Habitatge: Consulta de dades referents als béns immobles urbans o rústics en propietat, descarga de certificacions cadastrals.
    8. Transparència: Consulta de les dades personals intercanviades entre les administracions.
  • L’App Comunió per somiar amb el futur desitjable de l’esquerra

    L’App Comunió per somiar amb el futur desitjable de l’esquerra

    Al món occidental, i en concret a Espanya, les estructures polítiques del segle XX s’han mantingut pràcticament intactes a hores d’ara. Els subjectes protagonistes en l’organització política són els partits polítics, agrupaments hermètics, jerarquitzats i monoideològics —potser fruit de les limitacions comunicatives de l’era pretecnològica—, que funcionen dins d’una dinàmica d’alternança de sobirania capitalista versus contestació laboralista. Aquests partits polítics tradicionalment han hagut de reunir les voluntats de milers de militants, milions de votants i desenes de regions, tothom amb diferents sensibilitats. Això implica que, per poder sobreviure, prosperar i accedir a tenir una agenda productiva de reformes polítiques han operat sempre sota esquemes ideològics molt simples i robusts amb poca flexibilitat i possibilitats de debat.

    Amb el moviment 11-M es va evidenciar una voluntat ciutadana d’escapar de la partitocràcia; aleshores va esclatar la manifestació popular de participar de forma més directa en el procés polític i acomplir els tres tipus de democràcia: deliberativa, participativa i representativa. Quan es va crear Podem el 2015, el partit va anar adoptant un sistema de «cercles» organitzat per temàtiques i localitats. Però amb el temps, la direcció a Madrid va constatar que era impossible mantenir la coherència ideològica i la disciplina de partit, el que —sumat a nombrosos atacs mediàtics— estava causant un gran mal al nou moviment. Per tant, la direcció va decidir acabar amb l’experiment dels «cercles» i va renunciar a aquest intent de democràcia interna per «massa caòtic».

    Seguidament, la tensió subjacent que hi havia entre les principals dos corrents del partit va acabar desembocant en una guerra civil i una futura escissió. El bàndol d’Iñigo Errejón volia captar una àrea transversal de votants desencantats dels partits tradicionals amb la idea de formar un partit de caràcter populista, ciutadà, centrat en les aspiracions de cada moment, però corregida amb una anàlisi marxista. El bàndol de Pablo Iglesias aspirava a ser el successor d’Esquerra Unida, amb el seu pes demogràfic d’activistes, militants i xarxes de suport amb know-how de com fer política d’esquerres; i a evitar que l’esquerra radical es moderés.

    Iglesias i el seu equip van aconseguir integrar les antigues estructures de IU i el PCE, però el que no van aconseguir és integrar en la seva plataforma madrilenya les diferents plataformes que havien sorgit en les regions més perifèriques d’Espanya. Avui mateix, al començament de la tardor del 2022, veiem que ni tan sols el suport de IU està garantit, i a més fa temps que els anticapitalistes van abandonar el projecte per ser «massa moderat». El partit d’Errejón està quasi desaparegut a tota Espanya excepte a Madrid, on és bastant més fort que Podem. Podem en definitiva ha lluitat per centralitzar-se, però no ho ha aconseguit. Ara l’esperança de molts recau en Yolanda Díaz i la seva nova plataforma política, Sumar.

    Encara no se sap de quina manera la plataforma estarà organitzada internament. Hi ha una lluita soterrada entre centralisme i confederalisme. És probable que si es torna a intentar una opció centralista, aquesta fracassi en aglutinar totes els corrents i moviments. Però també es vol evitar ser massa federalistes, doncs, suposadament, seria una font de caos. Altra opció com aquesta podria ser que al Congrés, el partit funcionés com una estructura paraigües, però amb llibertat de vot de cada fracció, sense control de cap lideratge.

    La «societat espanyola» no existeix, més aviat existeix un cúmul de societats espanyoles amb pensaments diferents.

    Podem i la resta de moviments relacionats aspiraven a sobrepassar i suplantar el PSOE com a partit hegemònic d’esquerres, però han fracassat estrepitosament, encara que durant un curt període de temps van superar-los a les enquestes. No han sabut integrar la gent que s’identifica d’esquerres d’edats més avançades i entorns més rurals.

    Es podria establir la següent hipòtesi politològica: a l’esquerra hi ha dos corrents naturals, la que valora més l’estabilitat i moderació interna dins el partit, i la que valora més la coherència i puresa dels seus postulats ideològics. Aquesta segona tendeix inexorablement a la disgregació i la multiplicació de corrents internes (ben conegut és el meme de Monty Python del front popular de judea,o d’escissions entre les joventuts i partits comunistes radicals). Podem va intentar ser ambdós rols alhora i no ho ha aconseguit.

    Si s’accepta donar-li per complet el rol de partit institucional i moderat al PSOE, l’esquerra plural pot tenir les mans lliures per crear un partit polític totalment federal, o dit d’una altra manera, una sopa on s’incloguin el màxim nombre de moviments polítics. Això no seria nou. És el que fa les Candidatures d’Unitat Popular (CUP), un partit on conviuen centenars d’associacions municipals i ideològiques.

    La «societat espanyola» no existeix, més aviat existeix un cúmul de societats espanyoles amb pensaments diferents. La gent es divideix, no només en classes socials, sinó també en tribus urbanes, en mentalitats professionals, en regions, en edats, etc. Un informàtic de Vigo no té res a veure amb una jubilada de Zaragoza o un agricultor de Múrcia. Una decisió madura i encertada per part del moviment polític que succeeixi a Podem seria la d’acceptar que l’heterogeneïtat de l’electorat d’esquerres a Espanya és massa gran per a ser domesticable sota una única jerarquia.

    Les noves eines tecnològiques poden servir per fomentar una estructura horitzontal no propensa a dissoldre’s. Proposo que imaginem una app o xarxa social que recuperi els cercles. Es poden anomenar d’una altra manera: comunions, per exemple. Aquesta app donaria a qualsevol usuari l’opció de crear una comunió i anomenar-la segons la localitat o la temàtica, que podria ser general o específica, i establir unes fronteres polítiques per l’àmbit d’aquesta comunió (municipals, comarcals, regionals, nacionals o una combinació).

    Dins de cada comunió, hi podrien haver diverses seccions:

    • Fòrums, xats, notícies.
    • Projectes i temàtiques.
    • Pressupostos, ingressos i despeses.
    • Jerarquia partit, eleccions.
    • Llista de militants, contactes.
    • Estatuts i votacions de canvis.

    Amb una estructura digital com aquesta, ultrademocràtica i participativa, es podria muntar un moviment democràtic no depenent del poder-des-de-dalt i molt orgànic, sense caps visibles dels quals depengui tot i, potser per tant, més impermeable als atacs mediàtics organitzats. Promovent l’establiment d’aquestes comunions arreu del territori nacional, creixen de forma independent i cadascuna al seu ritme, sota una matriu digital comuna, potser és possible crear un moviment de masses que aniria recalculant constantment la legitimitat de les diverses idees, propostes, candidatures i corrents integrants el moviment democràtic, culminant amb unes primàries digitals, obertes i neutrals que donessin pas a una llista única de cara a les Eleccions Generals i Autonòmiques.

    Acompanyar els actes d’organització política amb la tecnología és, sens dubte, una estrategia guanyadora per a l’esquerra espanyola.

  • Les sis noves reformes de polítiques digitals de la Unió Europea

    Les sis noves reformes de polítiques digitals de la Unió Europea

    El tàndem del Parlament Europeu i la Comissió Europea ha estat treballant en un munt d’afers institucionals de forma tan brillantment seriosa, avorrida i professional que, com és habitual, la ciutadania acaba sense fer-se una idea dels progressos, reproduint una vegada més el cicle vital d’ignorància i després hate simplista a les institucions europees. No passa res, aquí estem per solucionar-ho explicant què està passant.

    L’octubre de 2022, el Consell ha aprovat definitivament la Digital Services Act (DSA), Llei de serveis digitals. Les noves normes començaran a aplicar-se quinze mesos després de la seva entrada en vigor. Opera sota el principi que allò que és il·legal fora de línia també hauria de ser il·legal en línia. La llei presenta sis línies d’actuació:

    Més moderació

    Les xarxes socials i els mercats en línia tindran responsabilitats més clares pel que fa al contingut i als productes a les seves plataformes.

    La nova llei introdueix millors regles per a la moderació del contingut, per ajudar a combatre el discurs d’odi i la desinformació.

    Menys falsificacions

    Gairebé el 7% de totes les importacions de la UE són productes falsificats amb un valor estimat de més de 120.000 milions d’euros. Més del 50% de les mercaderies falsificades confiscades a les fronteres de la UE provenen del comerç electrònic.

    Les normes ampliaran i aclariran un conjunt de responsabilitats per a les empreses en línia que operen a la UE, independentment d’on tinguin la seu.

    Competència més justa

    Una nova regulació, anomenada Llei de mercats digitals (Digital Markets Act), estableix regles clares per a les grans plataformes (gatekeepers), i una llista del que es pot i no es pot fer, per evitar que imposin condicions injustes a les empreses. Per exemple, els gatekeepers no podran classificar els seus propis serveis i productes més alt que els serveis o productes similars oferts per altres.

    Les regles ajudaran les empreses més petites i les startups a competir amb empreses grans. Les startups innovadores podrien guanyar una quota de mercat més gran i oferir productes i serveis nous i innovadors. La nova llei també facilitarà el comerç electrònic transfronterer de la UE. La DMA obligarà els gatekeepers a oferir als clients accés a un abast més ampli de serveis.

    Més ciberseguretat

    Es calcula que les pèrdues per ciberdelinqüència superen els 5,2 bilions d’euros el 2021. Això és més que el PIB combinat de França, Itàlia i Espanya el 2020.

    La UE està desenvolupant encara més una Agència Especial per a la Ciberseguretat – ENISA. Aquest ajuda els països de la UE a prevenir, detectar i respondre als problemes de seguretat de la informació. A més, el Centre Europeu de Ciberdelinqüència d’Europol ajuda els països de la UE a investigar els delictes en línia.

    Intercanvi de dades

    El maig de 2022, el Consell va adoptar la Llei de governança de dades. Aquesta nova legislació de la UE facilitarà l’accés a les dades respectant la privadesa personal. Conseqüències:

    • Facilitarà als investigadors i a les empreses l’accés i l’ús de determinats tipus de dades que tenen les organitzacions públiques.
    • Fomentarà l’establiment de nous actors en l’economia de les dades la funció dels quals serà facilitar l’intercanvi de dades entre empreses.
    • Facilitarà que les persones i les empreses comparteixin les seves dades per al bé comú (és a dir, projectes de recerca).

    e-Justice

    L’abril de 2022, el Consell va adoptar el reglament e-CODEX (comunicació e-Justice mitjançant l’intercanvi de dades en línia). Facilitarà els procediments judicials que requereixin una comunicació transfronterera.

    El sistema ajudarà a implementar regulacions anteriors que faciliten l’intercanvi d’informació entre els sistemes nacionals de justícia electrònica. Les autoritats judicials, els advocats i els ciutadans podran enviar i rebre documents, formularis legals, proves o altra informació electrònicament d’una manera ràpida i segura.

    La solució tècnica està preparada i ja està en ús per alguns estats membres. El Consell va adoptar un marc legal a llarg termini per al sistema. A mesura que els europeus es mouen lliurement per la UE, el nombre de casos transfronterers està creixent ràpidament. e-CODEX estalvia temps i diners. Només per a les ordres de pagament europees, l’estalvi d’enviament podria arribar als 300.000 €.

    Més informació:

  • Top 70 canals de YouTube de divulgació cultural i científica

    Top 70 canals de YouTube de divulgació cultural i científica

    En aquests darrers cinc anys s’ha anat desenvolupant a YouTube un ecosistema de canals de divulgació cultural i científica que, en termes de qualitat, molt probablement podríem considerar-los la millor forma humana de propagació de coneixement. Sense exagerar. Aquests canals estan entrenats en la «selva darwiniana» per a aconseguir l’atenció dels usuaris; creats per persones molt intel·ligents capaces de plasmar, també, un format innovador mitjançant estils d’edició creatius.

    A diferència dels tradicionals documentals televisius, aquests vídeos tenen un ritme molt ràpid i una presentació informativa molt compacta i visual. Veure un vídeo d’aquest tipus sobre com funcionen els quarks o sobre la batalla de Gaugamela és molt més eficient i esclaridor que llegir-se l’article de la Wikipedia.

    A continuació presento un llistat dels meus top 70 canals, número que potser sembla bastant arbitrari, però he hagut d’escollir entre més de 500. Estan tots en anglès (#globalisme i tal). Els he agrupat per categories. Començo a disparar.

    Clàssics

    Aquests són els canals més antics i coneguts. Alguns ja no fan tant contingut com abans, però van crear el camí que molts altres canals han fet després.

    • VoxMinidocumentals sobre la societat amb perspectiva crítica. Bastant famós. Ha marcat estil.
    • Veritasium – Un dels primers youtubers de ciència.
    • Smarter Every DayYoutuber de ciència i enginyeria molt pioner en el seu moment.
    • Nerdwriter – Aquest tio va marcar estil i època al seu moment amb els seus video essays sobre cultura audiovisual.
    • Vsauce 1, 2 i 3 – Un trio de canals sobre divulgació científica, matemàtica i random també pioners.
    • Vice – La primera cadena televisiva, molt contracultural, que va decidir muntar un conglomerat de canals de YouTube sobre temes culturals sovint tabú.
    • Motherboard – Un canal de Vice especialitzat en tecnologia.

    Cultura

    • Contrapoints – La reina del breadtube, el sector de youtubers d’esquerra contemporània. Una persona transgènere que parla d’ideologia. Ha creat escola amb el seu estil d’edició.
    • Philosophy Tube – Semblant a Contrapoints, una persona transgènere anglesa que també parla de temes ideològics.
    • Plastic Pills – També de la breadtube: assaigs de filosofia postmoderna i anàlisis cultural.
    • Wisecrack – Anàlisis ideològiques de la cultura audiovisual contemporània amb una perspectiva bastant americana.
    • Ireg – L’emperador «pallasso» de la ideologia; res escapa la seva anàlisi «post irònica».
    • Sisyphus 55 – Un jove que comparteix el seu camí vital mentre analitza autors filosòfics.
    • The School of Life – Un canal clàssic, bastant freudià i urbanita. Abans feia molt bones anàlisis d’autors de filosofia.
    • Rare Earth – Un tio que dona voltes pel món fent minidocumentals bastant emocionants.
    • Tom Scott – Aquest tio també dona voltes pel món anant a llocs molt randoms i explicant anècdotes.

    Física

    • PBS Space Time – Canal contundent i esclaridor per aprendre d’astrofísica, física quàntica, etc.
    • Sabine Hossenfelder – Una senyora molt intel·ligent, experta en física de partícules, farta de pseudociències, fa molts vídeos de divulgació científica.
    • Arvin Ash – Un altre canal molt bo per aprendre de física elemental.
    • The Science Asylum – Un canal de física amb un host bastant quirky, però bastant bo de veure, sobretot en temes d’òptica.
    • Science Clic – Les animacions d’aquest canal de física són espectaculars a nivell conceptual.
    • Physics Videos by Eugene Khutoryansky – Un canal autista i ultra mindblown; representa visualment un munt de teoria de forma que mai t’oblides.
    • Sciencephile the AI – Aquest canal satíric narrat per una veu d’intel·ligència artificial barreja explicacions científiques sobre l’univers amb filosofia existencialista.
    • Real Engineering – Aquest canal té unes visuals fantàstiques sobre com funcionen màquines, avions, i coses d’enginyeria en general.
    • 3blue1brown – Potser el millor canal sobre divulgació de matemàtiques. Amb les seves visuals podràs entendre coses que mai pensaries que podries entendre.

    Biologia

    • Real Science – Canal germà al de Real Engineering, però sobre ciència i biologia.
    • Tierzoo – Canal molt divertit on va comparant animals posant-los stats com si fos un videojoc.
    • The Noted Anatomist – Un canal sobre anatomia humana low key bastant impressionant.
    • What I’ve Learned – Un canal que tira al self-help, nutrició, exercici físic, suplements, etc. molt científic.
    • Psyched Substance – El canal més important sobre drogues, prevenció de riscos i psicodèlia.
    • Scishow – Una xarxa de canals sobre mil temes molt random de ciència organitzat per Hank Green, un dels og* youtubers de divulgació.
    • Crashcourse – Una altra xarxa de canals de tota mena per explicar com funciona el món, també d’Hank Green.
    • Journey to the Microcosmos – Canal súper chill per veure com viuen els microbis, bastant mindblown, narrat pel Hank.
    • Andrew Huberman – Un investigador de Stanford que fa pòdcasts espectaculars sobre el consens cientific superactualitzat sobre fisiologia, neurociència, etc.
    • History of the EarthHistòria de la terra els primers 4000 milions d’anys. Impressionant.
    • PBS Eons Història dels animals prehistòrics, dinosaures, etc. Un munt de paradigm shifts aquí. Per exemple, PBS és una xarxa amb més canals.

    *algú o alguna cosa que sigui original o originador i especialment un que sigui molt respectat o considerat.

    Història

    • Kings and Generals – Un dels millors canals d’història de YouTube amb un focus en història militar. Aquest canal és espectacular.
    • Epimetheus – Un altre canal molt bo; aquest sobre història antiga.
    • Historia Civilis – Canal nínxol d’història: el seu estil explicatiu és prou benparit, sobretot explicacions polítiques de Roma.
    • History with CY – Un canal nínxol sobre història mediterrània. Val molt la pena.
    • Invicta – Un canal d’història política i també social molt recomanable.
    • The Armchair HistorianHistòria militar per a heteros molt ben parida.
    • JabzyHidden jewel de YouTube, recomanable la seva història de l’Àfrica moderna sobretot.
    • Extra CreditsUn dels millors canals d’aquest llistat, animacions i estil explicatiu suuuper bo.
    • Biographics – Un canal que explica súper imparcialment i amb detall moltes biografies de personatges històrics. Molt bo.
    • Stefan Milo – Aquest tio és un expert en el paleolític i els mindblowns són constants amb ell.
    • Voices of the PastNarracions de textos escrits en el passat, en plan, el diari personal del primer viatger japonès a Europa fa 500 anys, i coses així. Súper bo!

    Geografia

    • Geographics – Canal germà de biographics, però centrant-se en llocs concrets. Bastant divertit.
    • Geography Now – Un canal bastant conegut. Fa un vídeo llarg per explicar cada país. Top.
    • Atlas Pro – Canal d’explicacions de ciència geogràfica. S’aprèn molt.

    Espiritualitat

    • Esoterica – Canal espectacular d’un jueu comunista, ordres de magnitud més expert en la història espiritual i esotèrica d’occident que qualsevol. Un acadèmic, no nonsense. Explica màgia, alquímia and shit. Potser el meu canal preferit per la sheer quality i excepcionalitat del seu contingut.
    • Lets Talk Religion – Un canal d’un acadèmic suec que explica coses islàmiques sobretot. Molt bo.
    • Religion for Breakfast – Un americà especialitzat en paganisme i cristianisme inicial, però explica tot de forma acadèmica.
    • Sam Aronow – Un jueu modernista que té una playlist espectacular sobre la història política del poble jueu.
    • Ryan Reeves – Història de la teologia cristiana. Canal fonamental per a entendre la nostra història com a civilització, encara que aquest home sí que és religiós personalment.

    Societat

    • Money & Macro – Un dels meus canals favorits, macroeconomia d’un jove acadèmic holandès que no està per bromes.
    • NeoUrbanisme, societat, tecnologia. Molt informatiu.
    • Wendover Productions – Canal bastant famós, especialitzat en com funciona el món, logística, etc. Contingut sorprenent.
    • Real Life Lore – També bastant famós i semblant al de wendover productions, però més generalista.
    • Polymatter – Economia, política, logística. Canal contundent informativament parlant.
    • Cold Fusion – Un canal famós d’actualitat tecnològica. És un dels millors del llistat.
    • Joe Scott – Un americà apassionat per la tecnologia, com avança la carrera espacial, etc.
    • Cnbc – Documentals estil vox, però un rollo més business. Súper informatiu també.

    Urbanisme

    • City Beautiful – Canal d’urbanisme amb perspectiva crítica.
    • The B1M – Canal de projectes d’infraestructures que s’estan fent arreu del món.
    • Megaprojects – Projectes d’infraestructura i construcció civil, gratacels, etc.

    Cuina

    Música

    • Adam Neely – Potser el canal més famós d’anàlisi musical. Bàsicament el Jaime Altozano de l’angloesfera. Jazzístic a full.
    • Bruce the Composer – Aquest està més especialitzat en música orquestral.
    • Rick Beato – Aquest és més d’anàlisi de música contemporània i sobretot rock.