És una notícia per a ben pocs que l’impacte de les xarxes socials té impactes negatius en la salut mental i el desenvolupament d’adolescents. Per exposició excessiva a imatges de cossos idealitzats o feeds que inciten a canalitzar l’odi en fins destructius, els cervells en fase formativa pateixen les conseqüències d’un consum excessiu de pantalles (i que en certa forma tots patim). Això és una evidència que fins i tot han constatat els estudis interns de Meta (la mega-corporació que engloba Facebook, Instagram i WhatsApp, entre d’altres).
Durant anys hem normalitzat el scroll infinit, les notificacions a deshora i els filtres estètics com una part de la vida digital d’aquestes aplicacions, però això podia canviar. A finals d’agost, aquesta disputa entre els adolescents i els serveis del gegant de Silicon Valley ha viscut un capítol important: Meta ha pactat amb 47 estats dels EUA un acord històric de fins a 17.100 milions de dòlars i es veurà obligada a canviar algunes regles del joc a les seves xarxes socials. De fet, ara veurem per què el precedent més immediat és l’acord judicial (o extrajudicial) als anys noranta entre 46 estats dels EUA i la indústria del tabac.
El cervell adolescent i el parany de la dopamina
Però abans, per comprendre l’impacte d’aquesta decisió que en principi ha de tenir un impacte significatiu per la plataforma, cal donar un cop d’ull a la neurociència. Durant la infància i la pubertat, el cervell humà passa per una etapa de remodelació profunda. El centre encarregat del processament de les emocions i les recompenses (sistema límbic) es desenvolupa a gran velocitat, mentre que la regió responsable del control dels impulsos i la planificació (el còrtex prefrontal) no arriba a la maduresa fins ben entrada la vintena.
Aquesta escletxa biològica fa que els adolescents siguin especialment sensibles a l’aprovació social i als estímuls immediats, amb conseqüències que es poden allargar a l’etapa adulta. Certes funcionalitats digitals (notificacions a deshora i scrolls infinits) exploten directament aquesta vulnerabilitat. Cada «m’agrada» o cada nou contingut actua com a mecanisme de recompensa intermitent que genera petits augments de dopamina, molt similars als que produeixen les màquines escura-butxaques. En altres paraules: altament addictius.
Les evidències aportades per entitats com l’Associació Americana de Psicologia (APA) i diversos estudis en revistes científiques d’alt impacte indiquen que els joves que passen més de tres hores al dia a les xarxes tenen més risc de patir símptomes depressius, amb una incidència especial entre les noies. A més, l’ús durant la nit altera els cicles del son necessaris per al desenvolupament, i l’exposició constant a imatges idealitzades i filtres de bellesa ha incrementat els casos de dismòrfia corporal i trastorns de la conducta alimentària.
Redissenys de la interfície d’usuari pactats
Tornant a l’acord judicial amb Meta, el que és menys comú és que s’especifiquen modificacions específiques que l’empresa haurà d’introduir per als usuaris menors d’edat, més enllà de la compensació econòmica pactada. Aquestes modificacions són, de forma resumida:
- Pauses a l’scroll infinit: Avisos obligatoris cada quinze minuts d’ús continuat, opció de desactivar la reproducció automàtica i un feed cronològic, sense algoritme, a l’abast.
- Límits de temps per defecte: Establiment d’un màxim diari de dues hores a aplicacions com Instagram i Facebook, que els pares poden desactivar.
- Protecció del son i de l’horari escolar: Restriccions d’ús entre la mitjanit i les 6 del matí, així com el silenciament de notificacions durant la jornada escolar.
- Moderació de la comparació social: Prohibició dels filtres que simulen cirurgia estètica i comptadors de reaccions ocults per defecte.
Reaccions als mitjans, la xarxa i el sector social
Com esmenàvem, la cobertura mediàtica ha comparat de manera gairebé unànime aquest cas amb els grans acords judicials contra la indústria del tabac dels anys noranta. Aleshores, la indústria havia amagat de forma sistemàtica els estudis que vinculaven el tabac amb l’aparició de diferents tipus de càncer. Ara el debat públic ha canviat de focus: la discussió ja no se centra tan sols en la responsabilitat de la supervisió familiar en l’ús de xarxes, sinó en el fet que el disseny mateix del producte pot resultar nociu quan s’orienta a maximitzar el temps de pantalla d’un públic vulnerable. De fet, els productes s’optimitzen exactament per explotar aquestes flaqueses cognitives dels menors.
A la xarxa, la resposta dels usuaris oscil·la entre la satisfacció per l’exigència de responsabilitats i el dubte pràctic. Molts comentaris assenyalen que, si les restriccions s’apliquen només a una plataforma, els hàbits dels joves poden traslladar-se ràpidament cap a altres aplicacions populars com TikTok o YouTube. La mateixa direcció de Meta ha estat conscient d’aquest factor i ha condicionat part dels fons de l’acord a què la resta de plataformes del sector adoptin compromisos similars, que també ha estat un punt criticat.
Per la seva banda, les organitzacions de protecció a la infància i els col·lectius de salut mental han rebut la notícia amb un optimisme moderat. Consideren que l’acord és un pas endavant rellevant perquè reconeix jurídicament la relació entre el disseny d’interfície i el benestar emocional. Tot i això, recorden que l’efectivitat real de la mesura dependrà de la capacitat de la indústria per implementar sistemes de verificació d’edat fiables i de la voluntat continuada per mantenir la seguretat dels menors com una prioritat. Finalment, la crítica més dura ha vingut de l’Electronic Frontier Foundation, que assenyala que l’acord obliga Meta a estimar l’edat de tots els usuaris i no només la dels menors, i que amplia la vigilància sobre els adolescents en lloc de reduir la recollida de dades. A més, el 30 % dels diners condicionat a què TikTok i YouTube s’hi sumin dona als fiscals dels estats un incentiu econòmic per litigar contra la resta de plataformes.
L’acord no resol per si sol tots els reptes que planteja la convivència amb la tecnologia, però marca un precedent clar. Posa de manifest que el disseny de les plataformes digitals té conseqüències reals en la vida dels adolescents i que el desenvolupament tecnològic ha de trobar un equilibri sostingut amb el benestar de les noves generacions.
