Etiqueta: Sobre la tecnosfera

  • Bluesky perd més de la meitat dels usuaris actius des de l’èxode d’X

    Bluesky perd més de la meitat dels usuaris actius des de l’èxode d’X

    Bluesky ha perdut més de la meitat dels usuaris actius que tenia al màxim, quan milions de persones van marxar d’X arran de les eleccions als Estats Units del 2024.

    L’aplicació mòbil de Bluesky va tancar el juny del 2026 amb 10,4 milions d’usuaris actius mensuals arreu del món, segons dades de Similarweb recollides per TechCrunch. Això suposa un 27,2% menys que un any abans. Els usuaris actius diaris en mòbil també han disminuït, un 25,6% interanual al juliol, fins a prop de 3 milions.

    Al quart trimestre del 2024 l’aplicació tenia una mitjana de 22,1 milions d’usuaris actius mensuals. Al segon trimestre del 2026 en tenia 10,7 milions, un 52% menys. La companyia, en canvi, continua declarant prop de 46 milions d’usuaris registrats. La taxa de fidelitat, la proporció d’usuaris mensuals que obren l’aplicació cada dia, era del 29% al juny, pràcticament la mateixa que la de Threads.

    Per a Toni Schneider, conseller delegat permanent de Bluesky des del juliol del 2026, aquestes xifres no reflecteixen tota la realitat. En una entrevista al pòdcast de The Verge va afirmar que «Bluesky avui són en realitat dues coses. Hi ha l’aplicació Bluesky, que és el que coneix molta gent. […] Però, sobretot, per sota hi ha un protocol obert que es diu AT Protocol. I Bluesky només és una de les més de mil aplicacions construïdes sobre aquest protocol» (traduït de l’anglès).

    El nombre d’aplicacions actives cada dia sobre el protocol AT s’ha doblat des del gener i s’acosta al miler. Les descàrregues del seu SDK s’han triplicat i la companyia calcula arribar al milió mensual abans que s’acabi l’any.

    Schneider va ser conseller delegat d’Automattic entre el 2005 i el 2014, l’empresa que va fer negoci del gestor de continguts de codi obert WordPress. L’estratègia, aleshores, va ser vendre un ecosistema d’agències, temes, allotjament i connectors al voltant d’un programari que qualsevol podia descarregar de franc.

    «La manera com guanyarem diners com a empresa només ens interessa si aquest model econòmic funciona per a tota l’ATmosphere. Guanyem diners quan en guanyi tothom», explica Schneider sobre el model de negoci que pensa aplicar a Bluesky. El primer pas anunciat és un sistema d’afiliació, quedar-se un percentatge de les subscripcions que Bluesky porti als mitjans. Ara mateix el protocol AT es ven com un sistema obert i democràtic. Veurem si la mateixa estratègia li torna a funcionar.

  • La «superintel·ligència» de Zuckerberg és un deliri

    La «superintel·ligència» de Zuckerberg és un deliri

    La setmana passada, a prop de Farragut Bay, al sud-est d’Alaska, una petita embarcació es va quedar sense combustible i va acabar a la deriva. Per sort, el petit creuer Wilderness Legacy estava a prop i, responent a l’avís general d’assistència emès per la Guàrdia Costera dels Estats Units, va poder auxiliar-la i remolcar-la fins a un lloc segur.

    Els passatgers del creuer sostenen, però, que hi havia un iot encara més proper que no va acudir al rescat. Es tractava del super-iot del magnat Mark Zuckerberg, propietari de Meta, que va ignorar les repetides crides d’auxili. Segons el portaveu de Zuckerberg, el magnat no era a bord i la tripulació no va rebre el missatge perquè tenia sintonitzat un canal de ràdio diferent.

    Uns dies després d’aquest episodi, Zuckerberg va publicar al newsroom de Meta un assaig de 6.500 paraules titulat «The Future Is For Everyone», que pivota sobre una sola idea, que la superintel·ligència (és a dir, els agents personals que «[entenen] els teus objectius i tot el que t’importa») ha de ser, en nom de la justícia, accessible per a tothom.

    Imagineu, diu, que només una persona tingués un advocat superintel·ligent. Tindria un avantatge injust als tribunals respecte de la resta. En canvi, si el té tothom, «en aquest cas, la justícia s’aplicaria de manera molt més justa i eficient que avui dia».

    Tot i això, inclou alguns condicionants a aquest «tothom». L’agent personal serà gratuït només fins on arribi la capacitat de còmput disponible. A partir d’aquí, qui vulgui més còmput pagarà a través d’un «mecanisme de subhasta dinàmic que garanteixi que tothom obtingui el preu més baix possible».

    Més enllà que Zuckerberg sembla ignorar que els agents d’IA ja pirategen sistemes i espamegen internet (la mateixa Meta ha admès que un dels seus models va piratejar una altra empresa durant una prova de ciberseguretat), no deixa de ser cínic que un dels propietaris de la infraestructura que fa possible aquesta suposada «superintel·ligència» proposi distribuir-la per a «tothom» —qui pugui pagar-se-la— perquè es neutralitzi sola per competència.

    La periodista de The Verge, Elizabeth Lopatto, entén que aquest assaig existeix per apaivagar la revolta creixent contra la IA, amb Zuckerberg fent de «guru tecnològic tranquil·litzador» que ve a dir-nos que tot anirà bé. En el mateix article desmunta la promesa central observant que, si el que s’oferirà a qui no pagui és un accés gratuït limitat pel còmput, mentre els millors models queden darrere del mur de pagament, no resulta cap novetat, perquè això és exactament el que ja tenim avui.

    Zuckerberg pretén dibuixar un futur democràtic i paradisíac en allò que sembla el seu programa polític de senyor feudal del capitalisme de plataformes. Un programa polític que garanteix la llibertat dels qui fan servir la tecnologia, sempre que la tecnologia no sigui de la seva propietat.

    Segons l’assaig, l’agent personal treballarà «24 hores al dia, 7 dies a la setmana» per millorar les teves «relacions, salut, carrera, finances […] i aficions». Però, com assenyala Lopatto, el que enforteix una relació és la inversió personal. Un agent pot encertar el regal d’aniversari del teu pare, però per definició no li pot donar el teu temps ni la teva consideració. «L’amor no és només un sentiment; és una manera de parar atenció». Els multimilionaris de Silicon Valley, conclou, han canviat l’experiència per l’acumulació de fites i s’han estafat la seva pròpia vida pel camí.

    6.500 paraules ha necessitat Zuckerberg per escriure aquest insult a la intel·ligència humana, mentre és incapaç, amb tota la tecnologia de què disposa, de parar atenció als crits d’auxili d’aquesta embarcació que és el món en què vivim.