Editor ciberpoder.net

Autor: Redacció

  • ChatGPT-3: per què tot el món n’està parlant?

    ChatGPT-3: per què tot el món n’està parlant?

    Era temptador fer-li escriure aquest breu article al ChatGPT, però en el moment en què ho hem intentat, el servidor estava col·lapsat:

     A lot of people are checking out ChatGPT right now. We’re doing our best to make sure everyone has a chance to try it out, so please check back soon!

    I és que no és fàcil «escalar» una web per a respondre a més d’un milió d’usuaris nous en menys d’una setmana.

    El 30 de novembre passarà a la història com el dia que es va llençar el ChatGPT al gran públic. En aquest article expliquem què és i d’on surt aquesta intel·ligència artificial tan sorprenent com amenaçant. Endavant!

    Què és i què hi ha darrere del ChatGPT-3?

    Per a molts i moltes aquests darrers dies el ChatGPT ha estat el gran tema o trending topic a xarxes i en especial a Twitter. Per altres, més que un altre tema mediàtic, aquesta nova release d’OpenAI és directament una revolució sense precedents a la història de la tecnologia.

    Segons l’article de la Viquipèdia en català, el ChatGPT «és un prototip de chatbot d’inteligència artificial centrat en la usabilitat i el diàleg». D’aquí sorprenen dues coses, la primera és que només es tracta d’un prototip (!) i la segona és que el català és un dels 5 idiomes que en el moment d’escriptura d’aquest article ja té un article per aquest projecte radicat a Silicon Valley (junt amb l’anglès, l’alemany, el xinès i el japonès; ens sembla prou representatiu de la vitalitat de la Viquipèdia en català).

    L’algoritme del ChatGPT ha sorprès per la rapidesa, la coherència i la consistència de les seves interaccions amb els usuaris. Això és gràcies a un large language model (LLC o gran model de llenguatge) que, a partir d’una tecnologia anomenada «transformadors», és capaç de processar i generar llenguatge natural, o sigui, de parlar i entendre el llenguatge humà d’una manera similar a com ho faria un humà. No és que la màquina darrere la web estigui «raonant» d’una forma humana, sinó que l’algoritme, després de ser «entrenat» massivament amb molts terabytes (TB) d’informació seleccionada i d’interaccions amb humans, és capaç de donar respostes als usuaris que realment fan patxoca. I no para d’aprendre.

    Un dels trets que oferia aquesta versió i que ha sorprès més és la capacitat de mantenir un diàleg consistent i no només oferir respostes aïllades a cada pregunta. Durant la conversa pots referir-te a respostes que el chatbot t’ha donat unes línies més a dalt i pots fer referència al metallenguatge (el llenguatge emprat per del llenguatge del bot); la màquina et seguirà la conversa amb naturalitat. Prou impressionant.

    Per tant, a efectes pràctics és com parlar amb un robot amb un coneixement enciclopèdic que té algunes limitacions i que en última instància no pensa com a un ésser humà. Això si, «conscient» de les mateixes limitacions, aquesta versió 3.5 del chatbot no té novetats del món des de 2021; quan se li pregunta per temes polèmics o d’actualitat, respon que no té aquesta informació o s’estima més no respondre.

    Algunes possibles aplicacions

    Algunes de les aplicacions d’aquesta versió del ChatGPT ja són:

    1. Cercar a Google o DuckDuckGo
    2. Esclarir conceptes científics o fins i tot filosòfics
    3. Programar dictant-li què necessites amb llenguatge natural
    4. Entendre un codi o línies de codi traduint-les a llenguatge natural.
    5. Fer comandes al DALL-E
    6. Aconseguir receptes de cuina
    7. Narrar històries gracioses o romàntiques
    8. Resoldre els deures (de l’escola, institut o universitat)
    9. Escriure articles per a la pàgina web de la teva plataforma d’activisme digital.

    Un sistema que encara està aprenent

    Tot i així, els usuaris s’han adonat que tot i que en general dona bones respostes per a sortir del pas, quan el pressiones en un tema del qual ets expert veus que el ChatGPT realment no entén el que diu i es limita a donar respostes genèriques i sovint errònies. Tot seguit, quan li fas veure l’error que acaba de cometre, també fa veure que sent culpa.

    https://twitter.com/manumaroto/status/1599722989494628352

    Com moltes critiquen a xarxes, és un perill antropomorfitzar un algoritme que no entén i molt menys sent com un ésser humà: no s’ha d’oblidar la dimensió social i econòmica del ChatGPT i el fet que el més d’un milió d’usuaris que ja han jugat amb ell estan ajudant a entrenar i estan millorant encara més l’aprenentatge autònom d’aquesta intel·ligència artificial. És innegable que s’està creant un monstre d’alt valor econòmic que tot i ser encara d’accés gratuït pot convertir-se en una eina perillosa per als interessos d’uns pocs.

    En particular l’article de —la ja llegendària— Timnit Gebru (@timnitGebru), que va ser acomiadada de Google precisament per ser crítica amb la direcció que estaven agafant les iniciatives d’intel·ligència artificial, qüestiona aquest projecte i alerta sobre els biaixos que té l’entrenament del ChatGPT en nom de l’«altruisme efectiu», un corrent ideològic al qual s’acullen molts bilionaris de Silicon Valley per a justificar els seus projectes megalòmans.

    Darrere d’OpenAI, que es presenta com a organització sense ànim de lucre «amb l’objectiu declarat de promoure i desenvolupar una IA amigable d’una manera que beneficiï la humanitat en el seu conjunt», s’hi amaguen inversors com ara Elon Musk, Sam Altman (el CEO), Peter Thiel, Infosys o Amazon Web Services.

    El perill de biaixos en l’última versió del chatbot d’OpenAI és el mateix que en qualsevol intel·ligència artificial: la màquina adopta els biaixos (racisme, homofòbia, classisme o masclisme) que estan reflectits en les dades —textos, en aquest cas— amb les quals s’entrena. Tot i que en aquesta última versió, la IA es nega a respondre educadament algunes preguntes, van sortint exemples d’usuaris a la xarxa que sí que reben respostes amb prejudicis de tota mena.

    Com sempre diem a ciberpoder.net/, no hi ha una postura política neutral per a la tecnologia. Som els usuaris que hem de criticar des del primer dia qualsevol signe de discriminació i no conformar-nos amb l’efecte wow de les novetats tecnològiques.

    Dit això, ens ha agradat que ja des d’un inici el ChatGPT contesti en català. Té alguns errors i traduccions desafortunades, però entenem que és part del seu aprenentatge.

  • Primera Conferència Internacional d’Auditoria Algorítmica a Barcelona

    Primera Conferència Internacional d’Auditoria Algorítmica a Barcelona

    El darrer dimarts 8 de novembre, va tenir lloc al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) la primera Conferència Internacional d’Auditoria Algorítmica, organitzada per Eticas.

    En una taula rodona, diversos experts van parlar de les últimes tendències en la regulació d’algoritmes. Les institucions representades eren la Mozilla Foundation, l’Ada Lovelace Institute, la Universitat de Cambridge, Data & Society, BABL AI i TruEra.

    Segons Gemma Galdon, CEO d’Eticas i moderadora de la sessió, l’auditoria algorítmica és el cinturó de seguretat de la intel·ligència artificial, fent-la millor i més segura. Per tant, és necessari que es consolidi abans que la relació entre la societat i la innovació s’esquerdi. I tot això ha de ser fruit d’un debat sobre l’impacte de la tecnologia en les persones.

    La sessió forma part d’unes jornades de debat entre els ponents, que posteriorment van viatjar a Brussel·les per traslladar les seves conclusions als legisladors del Parlament Europeu. L’objectiu és establir un full de ruta per crear un marc que reguli els algoritmes que tenen impacte en la societat.

    Es va reconèixer que, tot i tenir moltes eines, encara s’ha de trobar la manera més adequada per utilitzar-les. L’esforç per alinear la recerca i la implementació durarà anys i haurà de comptar amb la col·laboració del sector públic, el sector privat i els ciutadans. En qualsevol cas, l’auditoria d’algoritmes va molt més enllà d’un problema tècnic. Les dades dels usuaris i la informació sensible que contenen tenen una dimensió social i això fa que s’hagi de plantejar un enfocament socio-tècnic.

    Aquesta qüestió està començant a despertar molt d’interès i és realment emocionant i esperançador el que pot passar els pròxims mesos a Europa. Com va dir Ramak Molavi, de la Mozilla Foundation, la transparència no és un objectiu, sinó una condició per un entorn saludable, privat i sostenible.

  • Gas, la nova app viral als Estats Units

    Gas, la nova app viral als Estats Units

    Una nova xarxa social s’està viralitzant als Estats Units: es diu Gas, està orientada a adolescents i està generant molt rebombori tot i estar disponible només a uns pocs estats dels EUA.

    Des del seu llançament a finals d’agost, Gas ha aconseguit més de 500.000 descàrregues a l’App Store, superant no només les principals apps consolidades (Instagram, TikTok, YouTube), sinó també les «noves promeses» com BeReal.

    L’equip de l’app assegura que promou comportaments saludables i missatges positius entre els joves, a diferència d’altres apps que han estat polèmiques precisament per promoure comportaments tòxics entre els adolescents.

    El funcionament de l’app és senzill: es basa en preguntes d’opció múltiple on has d’escollir una d’entre quatre persones: quina és la persona més bonica que has conegut?, qui no té por de ficar-se en embolics?. Llavors, la persona seleccionada rep unes flames de forma anònima —sembla que d’aquí ve el nom de Gas— i només por veure el curs (de secundària) i el gènere (masculí, femení i no-binari) de les seleccions que s’han triat, però de forma anònima. Aquesta és la versió regular, però els usuaris poden fer compres per esbrinar la identitat de qui els ha votat. A més, també hi ha una «moneda» interna per animar als usuaris a respondre més preguntes, que són bàsicament compliments.

    https://twitter.com/joceyy010/status/1582566724989509633

    Aquest no és el primer cop que el CEO i cocreador Nikita Bier construeix una app viral per a adolescents. Fa cinc anys, va viure una història similar amb TBH, que oferia una experiència pràcticament idèntica a Gas i que va ser ràpidament adquirida per Facebook Inc. (ara Meta Platforms). Tot i haver-se expandit a gran velocitat en un inici, l’adquisició de TBH pel gegant de Zuckerberg va alentir el seu creixement i va acabar tancant-la 3 mesos més tard.

    Segons defensa Bier, la nova app és millor i el nou algoritme fa que els afalacs es reparteixin de forma més equitativa. A més, assegura que aquesta vegada no volen dependre de finançament extern.

    Sembla que l’equip de Gas està focalitzat en el creixement viral dels usuaris de l’app (amb un objectiu d’un 100% de creixement diari), tot i que la seva pàgina de Twitter no té encara ni 1000 seguidors (en el moment que es redacta aquest text). Creixen a un ritme de 30.000 usuaris l’hora segons el seu compte de Twitter @gasappteam i afirmen tenir més d’un milió d’usuaris actius. Nikita Bier és la principal cara visible de l’empresa i volen anar pas a pas: els bons números de creixement als Estats Units venen de menys de dotze estats en els quals l’app està disponible.

    També s’han vist a xarxes algunes polèmiques referents al «tràfic de persones» que suposadament pot permetre el servei d’ubicació dels menors. No és l’única app amb aquesta característica, però és un tema especialment sensible, perquè aquesta està enfocada obertament a un públic menor d’edat. @nikitabier diu que el tema del tràfic de persones és una broma nascuda a la Xina. Des de ciberpoder.net/ seguirem de prop aquest tema. Ells mateixos no són els únics que han desmentit aquest fil d’acusacions:

    https://twitter.com/aplusk/status/1583227086126227456

    Gas serà tema de conversa com a mínim unes setmanes més. A més, sembla una evidència cada vegada més consolidada que les principals aplicacions per a menors d’edat (Instagram, TikTok, etc.) no són beneficioses per al desenvolupament dels menors i tenen problemes intrínsecs que noves propostes com Gas o BeReal volen resoldre per arribar a aquests segments de població. Les conseqüències que té l’exposició extrema a les xarxes socials, si bé és evident que té efectes perjudicials en els adults, encara està per veure que nociu pot arribar a ser per menors d’edat en etapa formativa.

    Esperem que arribi a Europa aviat i puguem provar l’app.

  • El «trend» de Twitter sobre la sèrie morbosa de Jeffrey Dahmer

    El «trend» de Twitter sobre la sèrie morbosa de Jeffrey Dahmer

    Ryan Murphy, productor, guionista i director de televisió estatunidenc, té una capacitat insòlita per sexualitzar fins i tot… una pedra. No hi ha proves, però tampoc dubtes. Capaç és de colar-nos una sèrie —molt probablement dolentíssima— sobre una pedra preadolescent, preciosa i que està boníssima, que manté relacions pedrals fins i tot amb la roca d’on va sortir i nosaltres, audiència morbosa i acrítica, ho consumiríem com si fos una hòstia consagrada pels feligresos: obrint la boca i traient la llengua.

    Al setembre d’enguany, la plataforma d’streaming Netflix —que amb els canvis anunciats esdevindrà en un de tants canals de televisió de pagament— va estrenar la minisèrie Dahmer, cocreada per Murphy i Ian Brennan, que narra la vida de l’assassí serial estatunidenc Jeffrey Dahmer.

    Protagonitzada per l’actor fetitxe de Murphy, Evan Peters, la minisèrie vol endinsar-se en la ment de l’assassí serial, mostrant les circumstàncies que el conduirien a cometre els macabres crims pels quals ha estat condemnat. No només això, tot i que la sèrie és, principalment, un PoV de l’assassí respecte al món, deixa entreveure una superficial denúncia del sistema social-policial racista i homòfob de l’època.

    La popularitat de la sèrie ha anat a l’alça des que es va estrenar. Una part de l’audiència ha expressat la seva incomoditat per les escenes gore i la crueltat de la performativitat dels assassinats. De fet, Rita Isbell, germana d’Errol Lindsey, una de les víctimes de Dahmer, ha declarat contra Netflix per utilitzar aquesta història per guanyar diners, sense tenir en compte els sentiments dels familiars de les víctimes.

    També han sigut nombroses les crítiques de la comunitat LGTBIQ+ que denuncien que aquest tipus de ficció difon «terror marica» a través de la morbositat.

    El modus operandi de Dahmer consistia en lligar en establiments de festa amb homes joves vulnerabilitzats de la comunitat negra, aquells pels quals el sistema mai preguntaria. Amb l’excusa de fotografiar-los nusos a canvis de diners, els portava a casa i els assassinava després de provocar-los un gran patiment.

    Això ha remogut les aigües mentals dels recipients a mig omplir —subtil metàfora per dir que algunes persones són idiotes. Usuaris de tot el món s’han adonat que mai coneixes del tot a una persona quan quedes per primera vegada per mantenir relacions sexuals i no saps si és o no un assassí serial. Bé, tampoc saps si la caixera del supermercat traurà un punxó infantil de sota la caixa i et punxarà la mà com si fos una cartolina sobre una base gruixuda de feltre, dibuixant la sanefa d’un penis. De la mateixa manera que això és improbable, és improbable el primer. Però és igual. L’important —es veu— és generar por i desconfiança respecte a l’alteritat.

    Els piulaires més espavilats s’han apropiat d’un tuit viral que «reflexionava» dins d’aquest marc per riure-se’n. La base del tuit resa:

    La sèrie de Jeffrey Dahmer m’ha fet pensar molt que quan coneixes a algú no saps res d’aquesta persona, imagina que coneixes a algú que t’agrada i descobreixes que és un assassí, o molt pitjor, …

    I la tendència consisteix en rematar-la amb ironia fina. Alguns exemples:

    https://twitter.com/galiindo13/status/1582426807558864896

    Aquesta tendència pot interpretar-se com a cínica i macabra, donat el rerefons de tot plegat. No obstant això, també pot interpretar-se com una crítica a la intenció d’instal·lar por i desconfiança entre col·lectius mitjançant les reproduccions morboses i romantitzades d’aquestes històries macabres d’assassins serials.

  • La tecnologia no és neutral

    La tecnologia no és neutral

    Si penséssim un eslògan que descrigui el projecte de ciberpoder.net/ probablement seria: la tecnologia no és neutral.

    La tecnologia, les dades i els algoritmes no són neutrals si entenem «neutral» com a sinònim d’«apolític», «desinteressat» o «innocu».

    La nostra presència al món és, en si, política; el nostre consum, els nostres missatges i el temps que passem a plataformes digitals són actes polítics, perquè afecten altres persones i comunitats.

    D’una manera o altra, el contingut que veiem a internet és interessat. Les organitzacions que el fan possible són interessades. Les plataformes són interessades. Quan un grata amb el dit la superfície del contingut, els interessos són evidents en la majoria de casos, però en l’acceleració del dia a dia no tenim gaire temps per aturar-nos a qüestionar-ho.

    ciberpoder.net/ també és interessat. Però de la mateixa manera que passa amb la tecnologia —i les dades i els algoritmes— tenir interessos per se no és negatiu. La pregunta clau sempre és a qui beneficia i a qui perjudica.

    Els interessos de ciberpoder.net/ són ben clars: tenim certa sensibilitat a les injustícies (això és un problema) i volem fer alguna cosa al respecte. Creiem que per ser una persona ètica a la dècada dels dos mil no es pot renunciar a pensar l’entorn digital políticament: a qui beneficia i a qui perjudica.

    És fàcil perdre l’esperança i és fàcil deixar-se emportar per un productivisme individualista per justificar no fer res. És una actitud comprensible, però a nosaltres ens aterra la idea.

    Escriure avui sobre tecnologia, sobre xarxes i sobre cultura digital i fer-ho en català ja és un fi en si mateix. Les veus plurals i alternatives són necessàries en el discurs col·lectiu i no s’ha d’oblidar que els missatges promocionats a xarxes per grans empreses funcionen i són més potents que mai. Donar veu a diferents veus importa.

    Som obertament progressistes, feministes, pro-LGTBQ+, antiracistes, ecologistes i creiem que l’acumulació de capital desmesurada i les desigualtats globals entre occident, orient i els diferents hemisferis no ajuden a fer que el món sigui un lloc millor. Sona a clixé, però la major part de plataformes, dades i temps que passem connectats el controlen organitzacions amb interessos oposats a això. No ens volem quedar de mans plegades i per això li dediquem temps a ciberpoder.net/.

    La realitat i la tecnologia són complexes. Per això millor no deixar-les en mans d’organitzacions per a les quals el canvi climàtic és només una estratègia de màrqueting per atraure millennials i zoomers.

    Al segle XXI sabem que el món digital no és tampoc innocu, malauradament. Les xarxes, les plataformes i els comportaments que reprodueixen tenen un impacte molt real en les persones i en la seva salut mental: trastorns alimentaris, addicions, pobresa i suïcidis que són reduïts la majoria de vegades a fenòmens individuals.

    La tecnologia és política; té interessos al darrere i perjudica les persones si ningú s’assegura que beneficiï a les persones.

    ciberpoder.net/ vol posar el seu granet de sorra perquè beneficiï a les persones.

    Un instrument tècnic que serveix de mitjà de comunicació no pot ser mai simplement un mitjà neutre per a qualsevol fi. […] Les xarxes socials […] han permès que les persones separades entre si per les noves formes de treball es comuniquin, es trobin, reconeguin allò que les uneix i prenguin confiança. D’aquesta manera han proporcionat una figura material al poder dels anònims. Però aquest efecte no és inherent al mitjà tècnic. Cada dia constatem que el mateix mitjà és també una via d’expressió i difusió de tots els fantasmes identitaris, racistes, sexistes i altres.

    Jacques Rancière sobre política i tecnologia – Fernández-Savater, A. (2020, 28 septiembre). Habitar y gobernar: Inspiraciones para una nueva concepción política. Ned Ediciones.
  • Esclat de mems: la relació entre Mr. Jägger i Laura Escanes regala perles

    Esclat de mems: la relació entre Mr. Jägger i Laura Escanes regala perles

    La realitat ens regala moments que ni tan sols les més addictes escriptores de relats Wattpad poden imaginar-se. Aquests fenòmens sucosos són perfectes per mullar el pa de la creativitat i adelitar amb sabors únics les glàndules receptores de la comunitat digital. Dit d’una manera més simple, aquestes històries poden ser el brou de cultiu dels famosos mems-amb-data-de-caducitat.

    https://twitter.com/xliciaaaaaa/status/1577322116701110273

    Dies després que el famós presentador i publicista Risto Mejide i la influencer Laura Escanes anunciessin simultàniament a les seves xarxes socials «com si es tractés del darrer pas d’un pla de màrqueting» —com descriu Ainhoa Marzol en la seva columna a Rockdelux— que se separen, les xarxes socials s’omplien de teories sobre el motiu de la separació i reflexions sobre com aquesta parella de famosos han exhibit l’acte de ruptura públicament.

    Aquesta tarda, la revista Lecturas (propietat d’RBA) publicava en exclusiva que Escanes hauria iniciat una relació sentimental amb el youtuber Mr. Jägger. El conegut youtuber responia a la notícia publicant la imatge d’una dona gran enrajolada sense cap més comentari.

    Més enllà de la tafaneria i l’interès per aquest triangle amorós, a ciberpoder.net/ ens interessa examinar la manera que es creua el món de la premsa rosa tradicional i una figura del món digital més críptic, que representa Mr. Jägger, presumiblement desconegut per a periodistes boomers i millennials.

    Aquestes són algunes cites textuals de la notícia on es deixen entreveure estereotips dels creadors de contingut relacionats amb el seu estat físic, prejudicis sobre la cultura del videojoc i desconeixement de la figura de Mr. Jägger, conegut pel seu contingut especialment surrealista, explosiu i, sovint, impremeditat.

    […] en xarxes socials els seus seguidors ja deien al setembre de l’any passat estar quedant-se d’una peça quan els veien «rolear al GTA o al Minecraft».

    Podem dir que és un youtuber i streamer fora del comú en aquest aspecte concret perquè, comparat amb altres companys creadors de continguts famosos com ElXokas o Rubius, el físic d’Alberto Redondo [Mr. Jägger] és la prova empírica que es cuida, un detall que també té en comú amb Laura Escanes, a més dels tatuatges.

    Escanes va trobar alleujament en el seu canal de Twitch i en els videojocs, el primer punt en comú que l’hauria unit a Míster Jägger.

    «¿Quién es Míster Jägger, el youtuber famoso que sale con Laura Escanes?» – Lecturas

    En fi, aquest encreuament entre premsa tradicional i cultura pop digital recrearà fenòmens ja explorats respecte la incompatibilitat entre la semiòtica del contingut digital —més encara el generat per una comunitat com la de Mr. Jägger— i la seva difusió en els canals tradicionals per arribar a audiències massives.

    https://twitter.com/SMYisus/status/1577320626938957829
  • Facebook (Meta) neteja la seva imatge: ara limita els anuncis de perfilat polític, racial o sexual

    Facebook (Meta) neteja la seva imatge: ara limita els anuncis de perfilat polític, racial o sexual

    Si heu obert les xarxes o qualsevol mitjà digital les últimes setmanes és possible que hagueu vist que l’antiga Facebook Inc., dirigida pel (probablement reptilià) Mark Zuckerberg, ara es diu «Meta», en un moviment similar al que vam veure amb Google, amagant-se sota l’aixopluc d’Alphabet al 2015.

    La notícia arriba en un huracà de mala premsa al voltant de la companyia de Menlo Park: uns dies abans, l’extreballadora Frances Haugen va obrir la capsa dels trons en un programa de TV de màxima audiència i de nou, les pràctiques internes de la companyia van escandalitzar a mig món.

    ‘Meta’ no es va presentar només com un terme «paraigües» per no haver d’exposar el nom de «Facebook» als mitjans i a Wall St. (també canviarà el nom a borsa). ‘Meta’ ha de representar l’estratègia futura de negoci al voltant del ‘metavers’, un concepte que encara hem de veure desenvolupant en tot el seu potencial, però que ja va impressionar a la comunitat tech fa uns mesos quan el mateix Mark el presentava com una experiència realment disruptiva per a tenir reunions Zoom amb ulleres de realitat virtual. Revolucionari.

    Tant és així que a la mateixa web oficial de Meta es reconeix que el seu objectiu serà fer que el metavers cobri vida per ajudar a connectar a la gent, trobar comunitats i ajudar els negocis a créixer. Força similar als objectius de la World Wide Web als 90, però la part dels negocis és nova.

    Després del rebombori i el ‘memage’ (en paraules de, personatge Greg de la sèrie d’HBO Succession) a les xarxes de les darreres setmanes, la flamant ‘Meta’ ha anunciat que a partir de gener no permetrà anuncis de perfilat polític, racial o sexual. Això vol dir que les empreses que es vulguin anunciar a les diferents apps del conglomerat, no podran seleccionar categories que la companyia ha classificat com relacionades amb el perfil polític, racial, sexual, religiós i molts més (com per exemple les etiquetes ‘LGBT’ o ‘Catòlic/a’). D’aquesta manera, diuen, voler reduir la polarització a xarxes.

    El 2017, per exemple, el mitjà ProPublica va aconseguir que Facebook descartés categories antisemites que permetien anunciar contingut en aquests col·lectius en particular. La història recent de Facebook està repleta de denúncies i peticions de regular les categories que utilitzen internament.

    Al New York Time ho resumeix bé l’expert en frau digital, Augustine Fou: «per descomptat que Facebook pot saber si ets gai o afro-americà, però la pregunta és si és ètic fer servir aquestes etiquetes per perfilar anuncis».

    Frances Haugen, l’enginyera de dades i ex-product manager de Facebook que ha començat l’última campanya de desprestigi de Facebook (ara Meta) desconfia del «metaverse» que vol crear la companyia nascuda al campus de Harvard i ara està centrada en «millorar Facebook (Meta)» des de fora, donant suport públic a regulacions que exigeixen transparència de dades com l’EU Digital Services Act (DSA) i observant que Facebook «contractarà 10.000 enginyers per crear videojocs addictius de realitat virtual, però no tenen el tema de la privacitat solucionada en el seu producte principal». Potser és que la privacitat dels usuaris xoca amb el seu model de negoci.

    Malgrat la polèmica, això no afecta els magnífics resultats de la companyia, que ha tingut ingressos de 29 mil milions de dòlars al tercer trimestre de 2021, amb un benefici de 9.200 milions que suposa un 17% més que al mateix període de 2020, segons dades de El País.

  • Ecoansietat: banalitat de «pijos» o conscienciació ecologista

    Ecoansietat: banalitat de «pijos» o conscienciació ecologista

    Aquests darrers dies hem viscut un nou episodi d’hordes tuitaires amb torxes contra el que, asseguren, és un nou sense sentit: l’ecoansietat.

    Tot va començar amb una nota de la periodista de TV3 especialista en crisi climàtica, Cori Calero, titulada Ecoansietat, quan conèixer els efectes de la crisi climàtica genera angoixa als joves. Un article que explora el fenomen del climate anxiety, concepte utilitzat per la ONU per definir la sensació d’angoixa davant la crisi climàtica i les conseqüències sobre la vida humana.

    Per exemplificar aquest «efecte psicològic», la periodista exposa diferents testimonis de joves que, presumiblement, ho pateixen:

    En Leo Arriola Meike té 22 anys i estudia enginyeria informàtica. Ens explica que durant molt temps va llegir molta literatura científica i es va deprimir molt. «Em costava dormir, era un tema que tenia molt present al cap i em va afectar fins i tot a la universitat. Vaig suspendre algunes assignatures.»

    Sembla ser que l’ecoansietat és un compartiment de l’angoixa existencial que, pel simple fet d’existir, patim els éssers humans des que prenem consciència de la finitud de la vida, la contingència del món i la responsabilitat que suposa ser lliures.

    Potser aquesta és una de les moltes crítiques que se li pot fer a l’ecoansietat tal i com està presentada al recull de testimonis que 324 va compartir al seu compte de Twitter.

    No obstant això, l’horda tuitaire acostuma a posicionar-se amb verí, ironia, intencionada maldat i insensibilitat. La majoria de les respostes negatives a la nota i, concretament, als testimonis dels joves, s’han fet des de la consideració que les principals problemàtiques ecològiques només preocupen a persones econòmicament acomodades o ninis.

    Mentre una part del perfil comunista-anticapitalista es feia mofa de l’ecoansietat en aquests termes, altres aprofitaven per complementar el fenomen amb la certesa que la crisi climàtica és conseqüència del sistema capitalista.

    Altres usuaris han criticat l’ecoansietat per ser, segons afirmen, una banalització dels problemes de salut mental o per ser un efecte psicològic injustificat en comparació a altres preocupacions suposadament més impactants per a la consciència humana:

    Altres tuitaires opinaven sobre aquesta nova batalla pel sentit amb metalectures sobre el debat, com aquest que afirma que la diferent recepció de la nota és causada per una qüestió generacional:

    O aquest que atribueix la problemàtica a un assumpte de comunicació i pedagogia:

    https://twitter.com/GerardCorriols/status/1456735031423082500

    O aquest que subtilment aprofita per castigar a TV3:

    https://twitter.com/RigallXavier/status/1457403129759141889

    La nota informativa que publicava la CCMA està contextualitzada a l’agenda setting dels mitjans de comunicació i d’alguns partits polítics d’aquestes setmanes. Ahir, diumenge 7 de novembre, el programa de La Sexta, Salvados, entrevistava a l’activista pel canvi climàtica, Greta Thunberg. A finals del mes passat s’informava que l’Alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, era anomenada vicepresidenta de la xarxa de ciutats contra el canvi climàtic. Aquesta primera setmana de novembre se celebrava la Cimera del Clima de Glasgow, COP26.

    Aquest episodi puntual respecte a l’ecoansietat esdevé, aleshores, dins una bretxa de sentit oberta ja fa temps sobre: la manera d’enfocar l’ecologisme; la conveniència o inconveniència que la lluita ecologista s’incorpori en el marc de la lluita de classes; i si el focus en el desenvolupament de polítiques preventives i correctores s’ha de posar a les accions individuals, que carreguen de responsabilitat les classes més humils (i menys contaminants), o a les regulacions a grans empreses, que són les principals responsables de l’alt grau de contaminació.

  • OnlyFans prohibeix el contingut pornogràfic. Serà Twitter l’aixopluc?

    OnlyFans prohibeix el contingut pornogràfic. Serà Twitter l’aixopluc?

    L’èxode del contingut pornogràfic per les xarxes socials continua després que la plataforma OnlyFans, famosa per albergar creadors de contingut explícitament sexual, anunciés el passat dijous que bloquejaria el porno a partir de l’1 d’octubre de 2021.

    La plataforma, administrada per Tom Stokely, CEO de Fenix International LTD, va vincular-se estretament amb «treballadors i treballadores sexuals», que van trobar a OnlyFans un espai de promoció i manteniment econòmic. Això no és casual, però. El 2018 l’empresari Leonid Radvinsky, fundador del web d’emissions de contingut per adults en directe, MyFreeCams, va comprar el 75% de les accions de l’empresa.

    El tret diferencial d’OnlyFans és el sistema de consum de continguts i el model de negoci. A diferència d’altres plataformes, els usuaris han de fer-se fans del canal que volen seguir i abonar una quota mensual establerta pel creador de continguts dins d’uns màxims establerts per la plataforma. Tot i que el contingut eròtic i explícitament sexual és el que més destaca, OnlyFans allotja tota mena de contingut: des de xefs professionals fina a fitness coaches.

    La plataforma va néixer el 2016, però va començar a créixer vertiginosament, tant en nombre de creadors com de consumidors, amb l’adveniment de la pandèmia i les mesures de confinament. El principal atractiu d’OnlyFans és el seu sistema de retribució econòmica sobretot per monetitzar el contingut eròtic i sexual. Molts coneixen l’app com l’Instagram o el Patreon de la pornografia.

    Per què OnlyFans prohibirà el contingut sexual explícit?

    El motiu pel qual OnlyFans ha decidit prohibir el contingut pornogràfic no està encara del tot clar. Tot i que molts mitjans de comunicació han especulat que podria tractar-se d’un problema amb els inversors. La majoria de mitjans asseguren que els inversors consideren que el contingut sexual explícit no assegura un futur estable com per invertir a la plataforma. Altres rumors apunten a una maniobra dirigida per les grans companyies de pagament, com poden ser Visa o Mastercard, pressionades per lobbies anti-pornografia.

    Altres mitjans especialitzats en vigilar els moviments i jugades borsàries, com pot ser El Confidencial, recullen acusacions que apunten directament a Leonid Radvinsky. Segons el digital, Radvinsky «ha estat acusat en diversos mitjans com Axios o Forensic News d’estar donant suport a aquesta prohibició […] per treure profit de les seves accions i vendre el gran pastís en què s’ha convertit OnlyFans». No només això: la caiguda de la plataforma l’ajudaria a projectar el seu primer negoci, MyFreeCams, amb un model de negoci basat en la publicitat.

    https://twitter.com/PostCultRev/status/1428584131835748359
    Fil extens on es proposa una lectura sobre la prohibició de contingut sexual explícit a OnlyFans
    https://twitter.com/pablom_m/status/1429763171003375621

    Més enllà de les especulacions la veritat és que, malgrat la rendibilitat de ser una de les poques plataformes que permet albergar contingut per adults, OnlyFans ha tingut dificultats recentment per trobar inversors.

    Darrerament OnlyFans ha començat a promocionar l’app OFTV, disponible i publicada a les apps stores des de principis d’any. OFTV presenta un nou model: a més de presentar-se com a suitable for work, és a dir, lliure de contingut sexual o violent, permet als usuaris accedir gratuïtament al contingut dels creadors. La nova aposta de la plataforma per mantenir-se viva.

    L’èxode del contingut pornogràfic: Twitter com el darrer bastió

    https://twitter.com/justleemar/status/1428498892992262152

    No és el primer cop que una xarxa social molt estesa i utilitzada prohibeix el contingut sexualment explícit. La plataforma de microblogging, Tumblr, va prohibir la pornografia el 2018 —després de ser adquirida per Verizon—, fet que va propiciar la seva desaparició del panorama social media. Segons diverses webs d’anàlisi de dades, el tràfic de la plataforma va desplomar-se entre un 20% i un 30% des de la prohibició de contingut per adults.

    El mateix any, la web de crowdfunding, Patreon, va anunciar la suspensió de comptes de recaptació amb contingut per a adults. Potser aquest panorama va propiciar el moviment dels creadors de contingut sexual a OnlyFans que, de la mateixa manera que Patreon, oferia la possibilitat de rebre ingressos i mantenir-se econòmicament a partir de l’elaboració de contingut propi.

    S’ha de tenir en compte que aquesta permanent peregrinació dels creadors de contingut sexual, cercant una plataforma on monetitzar el seu treball, ha estat acompanyada sempre d’un profund debat en el si del moviment feminista, respecte a la pornografia com a «treball» o «explotació» sexual.

    Actualment Twitter és l’única gran xarxa social que permet contingut sexualment explícit. Els creadors de contingut sexual a OnlyFans han utilitzat Twitter com a un aparador per promocionar amb vídeos curts els seus canals i guanyar abonats. Amb la nova funcionalitat «Super Follow» anunciada aquest any, que permet elaborar contingut exclusiu pels seguidors que abonin 5$ per subscripció mensual, s’especula que els i les «treballadores sexuals» podrien allotjar-se a la xarxa social de l’ocellet blau per distribuir i monetitzar el seu contingut.

    Veurem quines decisions pren el gegant celeste de Jack Dorsey, tot i que ja fa temps que hi ha veus —sobretot de mitjans conservadors— que identifiquen la pornografia com el principal problema d’atracció d’inversions de Twitter.

  • «Frog diplomacy»: un tuitaire negocia amb un portaveu talibà per Twitter

    «Frog diplomacy»: un tuitaire negocia amb un portaveu talibà per Twitter

    Després que Elon Musk anunciés que pel 2022 esperen tenir enllestit un prototip funcional del Tesla Bot, un robot humanoide dissenyat per ajudar en tasques complexes, el CEO de Tesla torna a ser tendència a Twitter Espanya, tot i que per un motiu molt diferent.

    El magnat ha intervingut en una surrealista conversa entre l’usuari de Twitter @panamach2, l’avatar del qual és un redisseny talibà de Pepe The Frog, i el ciberpropagandista talibà, Mansoor Afghan. El compte-frog responia un tuit del portaveu demanant que no atemptin contra els espanyols de l’ambaixada a Afganistan, ja que els espanyols «hem estat obligats pels estatunidencs a participar en la invasió del país», concloent que els ianquis «a nosaltres tampoc ens agraden».

    https://twitter.com/panamach2/status/1426692704981987328

    El que podia semblar un troleig com qualsevol altra adquiria una altra tonalitat quan Mansoor Afghan responia el tuit: «Som éssers humans, respectem a tothom, no li diem res a cap tropa estrangera».

    Elon Mask també ha respost el tuit amb un «excel·lent» en idioma paixtu i enllaçant una notícia titulada «Un compte-frog de Twitter negocia amb èxit amb els talibans per garantir la seguretat dels diplomàtics espanyols després del fracàs del govern» del portal National Files, un mitjà digital hiperpartidista de la «New Right» estatunidenca amb molt poca credibilitat.

    La comunitat digital —la gran majoria incels per ser honestos— s’ha fet ressò d’aquesta situació surrealista compartint missatges que van des de felicitacions als talibans per guanyar el control del país, fins a recriminacions pel seu extremisme i brutalitat. Però sobre tot han proliferat els missatges que rendeixen culte als «frogs» (associada a l’ultradreta nord-americana) per salvar-nos novament de la mala gestió dels governs —seguint el discurs antisistema trumpista—, en aquest cas, mitjançant la «Frog diplomacy».

    Rentat d’imatge dels talibans

    A diferència d’altres moments històrics, els talibans han començat a tenir cura de la projecció de la seva imatge cap a l’exterior. Les xarxes socials tenen un paper clau en la difusió dels missatges propagandístics, convertint-se en un camp de batalla per la reputació i la imatge del grup fonamentalista islàmic.

    Després d’aconseguir controlar el país en menys de deu dies, des que Biden va retirar les tropes nord-americanes del territori afgà, els talibans van prendre les institucions del país encetant un període de «rentat de cara» per aconseguir el reconeixement internacional.

    Davant el sobtat creixement d’audiències a les pàgines i comptes de les diferents xarxes socials, empreses com Facebook (Instragram i WhatsApp) i Youtube han censurat comptes i contingut protalibà de les seves plataformes. Mentrestant, Twitter ha decidit no banejar els comptes dels líders i portaveus talibans com Mujahid i Suhail Shaheen, tot i que asseguren que «estaran alerta» per fer complir les polítiques de contingut de la plataforma.

    En la primera roda de premsa talibana després de prendre el control del país, el portaveu Mujahid, davant les preguntes dels periodistes sobre el dret humà a la llibertat d’expressió, responia: «Li haurien de fer aquesta pregunta als que es declaren promotors de la llibertat d’expressió, però no permeten la publicació d’informació estrangera», en referència a Facebook.

    Tanmateix els líders i portaveus talibans difonen activament des de diferents comptes de Twitter missatges de propaganda que pretenen mostrar a l’exterior que les imatges de terror són cosa del passat. El New York Times assegura que els talibans reprenen la seva activitat a les xarxes socials, fet palès en l’aparició de «més de cent comptes noves i pàgines oficials» o de simpatitzants. Els comptes es retroalimenten entre ells amb una activitat organitzada que té com a objectiu «alabar als talibans com a legítims governants d’Afganistan».