Categoria: Actualitat

  • La «lloba» udola contra Piqué. Reaccions al nou tema de Shakira i Bizarrap.

    La «lloba» udola contra Piqué. Reaccions al nou tema de Shakira i Bizarrap.

    Bizarrap ha llençat una de les Bzrp Sessions més esperades pels fanàtics d’arreu del món. Es tracta de la col·laboració amb Shakira, que es portava gestant des que la cantant colombiana va felicitar Bizarrap pel seu aniversari a Twitter. Els rumors van esclatar…

    Aleshores, Shakira ja s’havia separat oficialment del pare dels seus fills i exfutbolista Gerard Piqué, després que la premsa rosa revelés que el també empresari estava mantenint una segona relació sentimental amb Clara Chía, una jove de 22 anys empleada de Kosmos —empresa propietat de Piqué.

    Com sempre, les sessions de Bizarrap venen carregadetes de missatges creuats, indirectes (o directes, segons com es miri), escarni i molta ironia. Generalment són els artistes més grans com Residente, qui utilitzen el canal que els hi ofereix Bizarrap per iniciar beef amb altres artistes. Això té tot el sentit, perquè un artista petit o mitjà mai s’arriscaria amb provocacions que poden tenir conseqüències nefastes per la seva carrera.

    En aquest cas, el cantant porto-riqueny va utilitzar la plataforma per mortificar el cantant de reggaeton J Balvin, després que entre els dos cantants llatins hi hagin hagut frecs respecte als Grammys i els valors que hi ha darrere del rap com a gènere musical.

    Voy a rebajarme con un bobolón
    Que le canta a SpongeBob y a Pokémon
    La copia de un clon, el Logan Paul del reggaetón
    Esto e’ más bajo que eyacular sin erección

    Residente: Bzrp Music Sessions, Vol. 49

    És veritat, però, que artistes com Nathy Peluso van aprofitar el micròfon del productor argentí per menysprear —com es fa típicament en el gènere del trap— els trapers argentins. Un cant que, més enllà d’invocar la masculinitat fràgil dels trapers que tant ostenten de virilitat, empodera les dones traperes com ella dins d’un circuit cada cop menys masculinitzat.

    Quiero ver a esos gallito’ matando a una cucaracha (ja)
    Con dos caramelito’ el nene se me empacha
    Pa’ decir la verdad no necesito estar borracha
    Tu honestidad barata no me baja la bombacha

    Nathy Peluso: Bzrp Music Sessions, Vol. 36

    Després de l’èxit collit amb la col·laboració de Quevedo, Bizarrap havia posat les expectatives molt altes. Amb cada nova sessió, el productor argentí se supera i aconsegueix col·locar els hits en primer lloc als rànquings d’escolta, tant a YouTube com a Spotify com a iTunes.

    A la una de la matinada (hora europea), el vídeo de la BZRP Music Sessions #53 es feia públic i les xarxes començaven a treure fum. No seria fins a primeres hores del mati del dia d’avui que l’atribut «mític» d’aquest producte cultural es començaria a construir.

    No només és una cançó plena de referències a la seva exparella, Gerard Piqué, i a l’amant, Clara Chía; sortint-se de la tònica que la companyia de comunicació de la cantant internacional havia seguit fins ara, Shakira valora la situació en la qual s’ha quedat després d’aquesta ruptura: vivint amb «la sogra» en el mateix xalet, la premsa a la porta de casa i el deute milionari a la hisenda espanyola —que puja a la xifra de 14,5 millons d’euros.

    En fi, l’artista ens regala una versió temàtica més directa, personal i menys positiva del despit d’una persona desenganyada davant la traïció amorosa. Si «Despechá» de Rosalía anima a sortir a ballar i passar-s’ho bé davant el mal tràngol de la ràbia i l’enuig davant la traïció, la nova cançó de Shakira vol trepitjar la moral pública ja posada en judici de l’exjugador del FC Barcelona.

    Més enllà del morbo, a Twitter ja s’han agrupat algunes reaccions que valoren la cançó de l’estrella internacional, però no musicalment, sinó èticament. La situació que genera fer públic el ressentiment per la teva exparella, havent-hi fills pel mig.

    No només això, també hi ha qui troba injust llençar beef contra la jove amant de l’exfutbolista.

    https://twitter.com/IreneCodina2/status/1613446512385703937

    Com si Shakira sabés que aquestes crítiques podrien caure, a la lletra ja afegeix una reflexió quasifilosòfica sobre la culpa:

    Entendí que no es culpa mía quе te critiquen
    Yo solo hago música, perdón que te salpique

    Shakira: Bzrp Music Sessions, Vol. 53

    Acabant el «salpique» amb una separació musical en mig de la paraula —«sal-Piqué»— perquè quedi clar a qui s’està referint, per si no s’havia pillat encara. (Si voleu accedir a totes les referències indirectes o molt directes que hi ha al videoclip, no us perdeu el fil d’aquesta tuitaire on les enumera:)

    No falten tampoc les reaccions de persones que, distanciant-se de la polaritat popculture #TeamShakira o #TeamPiqué, recorden que, molta broma amb el tema de facturar, però que la cantant pagui:

    En fi, està bé tirar-li al teu ex (amb menció a la sogra inclosa) malgrat que ho puguin sentir els teus fills? És correcte mencionar a l’amant amb qui et va enganyar el teu ex quan hi ha una clara diferència de poder?

  • «Mi Carpeta Ciudadana»: l’app central de tràmits de l’Administració Pública

    «Mi Carpeta Ciudadana»: l’app central de tràmits de l’Administració Pública

    El govern d’Espanya ha llançat aquest desembre una nova aplicació per accedir —per fi— a una gran varietat de documents i informació relacionats amb l’administració pública de manera centralitzada. L’aplicació, desenvolupada per la Secretaria de Digitalització i Intel·ligència Artificial del Ministeri d’Assumptes Econòmics i Transformació Digital, va romandre en període de prova durant la tardor. Mig milió de ciutadans van testejar Mi Carpeta Ciutadana, proposant canvis per millorar-ne l’experiència d’usuari i les funcionalitats de l’app.

    Ja pots descarregar-te l’aplicació a través de Google Play o Apple Store. Per accedir a la teva carpeta pots fer servir diferents mètodes d’accés, com per exemple el PIN Cl@ve, que s’acostuma a utilitzar per fer altres tràmits administratius.

    Les funcions principals de l’aplicació estan dividides de moment en vuit apartats temàtics, però es preveu aplicar millores i mantenir actualitzada l’app cada parell de mesos de forma indefinida, afegint-hi noves funcionalitats i sumant contingut d’altres organismes.

    1. Educació i Formació: Consulta de titulacions, beques, matriculacions, i altres tràmits.
    2. Ciutadania i Residència: Consulta de dades d’identitat i documents, el domicili segons les dades del padró, i comunicació de canvi de domicili.
    3. Treball i Prestacions: Consulta de vida o situació laboral, d’informació sobre prestacions socials, de desocupació o dades de jubilació, a més de serveis per a treballadors públics i opositors.
    4. Salut i Assumptes Socials: Consulta de la Història Clínica Digital del Sistema Nacional de Salut, informació sobre discapacitat o dependència, i certificats, com el de la covid.
    5. Situació Personal i Familiar: Descàrrega de justificants d’absència d’antecedents penals o d’absència de delictes de naturalesa sexual, consulta del títol de família nombrosa, i altres tràmits.
    6. Vehicles i transport: Consulta de dades del conductor i balanç de punts i dades del vehicle.
    7. Habitatge: Consulta de dades referents als béns immobles urbans o rústics en propietat, descarga de certificacions cadastrals.
    8. Transparència: Consulta de les dades personals intercanviades entre les administracions.
  • ChatGPT-3: per què tot el món n’està parlant?

    ChatGPT-3: per què tot el món n’està parlant?

    Era temptador fer-li escriure aquest breu article al ChatGPT, però en el moment en què ho hem intentat, el servidor estava col·lapsat:

     A lot of people are checking out ChatGPT right now. We’re doing our best to make sure everyone has a chance to try it out, so please check back soon!

    I és que no és fàcil «escalar» una web per a respondre a més d’un milió d’usuaris nous en menys d’una setmana.

    El 30 de novembre passarà a la història com el dia que es va llençar el ChatGPT al gran públic. En aquest article expliquem què és i d’on surt aquesta intel·ligència artificial tan sorprenent com amenaçant. Endavant!

    Què és i què hi ha darrere del ChatGPT-3?

    Per a molts i moltes aquests darrers dies el ChatGPT ha estat el gran tema o trending topic a xarxes i en especial a Twitter. Per altres, més que un altre tema mediàtic, aquesta nova release d’OpenAI és directament una revolució sense precedents a la història de la tecnologia.

    Segons l’article de la Viquipèdia en català, el ChatGPT «és un prototip de chatbot d’inteligència artificial centrat en la usabilitat i el diàleg». D’aquí sorprenen dues coses, la primera és que només es tracta d’un prototip (!) i la segona és que el català és un dels 5 idiomes que en el moment d’escriptura d’aquest article ja té un article per aquest projecte radicat a Silicon Valley (junt amb l’anglès, l’alemany, el xinès i el japonès; ens sembla prou representatiu de la vitalitat de la Viquipèdia en català).

    L’algoritme del ChatGPT ha sorprès per la rapidesa, la coherència i la consistència de les seves interaccions amb els usuaris. Això és gràcies a un large language model (LLC o gran model de llenguatge) que, a partir d’una tecnologia anomenada «transformadors», és capaç de processar i generar llenguatge natural, o sigui, de parlar i entendre el llenguatge humà d’una manera similar a com ho faria un humà. No és que la màquina darrere la web estigui «raonant» d’una forma humana, sinó que l’algoritme, després de ser «entrenat» massivament amb molts terabytes (TB) d’informació seleccionada i d’interaccions amb humans, és capaç de donar respostes als usuaris que realment fan patxoca. I no para d’aprendre.

    Un dels trets que oferia aquesta versió i que ha sorprès més és la capacitat de mantenir un diàleg consistent i no només oferir respostes aïllades a cada pregunta. Durant la conversa pots referir-te a respostes que el chatbot t’ha donat unes línies més a dalt i pots fer referència al metallenguatge (el llenguatge emprat per del llenguatge del bot); la màquina et seguirà la conversa amb naturalitat. Prou impressionant.

    Per tant, a efectes pràctics és com parlar amb un robot amb un coneixement enciclopèdic que té algunes limitacions i que en última instància no pensa com a un ésser humà. Això si, «conscient» de les mateixes limitacions, aquesta versió 3.5 del chatbot no té novetats del món des de 2021; quan se li pregunta per temes polèmics o d’actualitat, respon que no té aquesta informació o s’estima més no respondre.

    Algunes possibles aplicacions

    Algunes de les aplicacions d’aquesta versió del ChatGPT ja són:

    1. Cercar a Google o DuckDuckGo
    2. Esclarir conceptes científics o fins i tot filosòfics
    3. Programar dictant-li què necessites amb llenguatge natural
    4. Entendre un codi o línies de codi traduint-les a llenguatge natural.
    5. Fer comandes al DALL-E
    6. Aconseguir receptes de cuina
    7. Narrar històries gracioses o romàntiques
    8. Resoldre els deures (de l’escola, institut o universitat)
    9. Escriure articles per a la pàgina web de la teva plataforma d’activisme digital.

    Un sistema que encara està aprenent

    Tot i així, els usuaris s’han adonat que tot i que en general dona bones respostes per a sortir del pas, quan el pressiones en un tema del qual ets expert veus que el ChatGPT realment no entén el que diu i es limita a donar respostes genèriques i sovint errònies. Tot seguit, quan li fas veure l’error que acaba de cometre, també fa veure que sent culpa.

    https://twitter.com/manumaroto/status/1599722989494628352

    Com moltes critiquen a xarxes, és un perill antropomorfitzar un algoritme que no entén i molt menys sent com un ésser humà: no s’ha d’oblidar la dimensió social i econòmica del ChatGPT i el fet que el més d’un milió d’usuaris que ja han jugat amb ell estan ajudant a entrenar i estan millorant encara més l’aprenentatge autònom d’aquesta intel·ligència artificial. És innegable que s’està creant un monstre d’alt valor econòmic que tot i ser encara d’accés gratuït pot convertir-se en una eina perillosa per als interessos d’uns pocs.

    En particular l’article de —la ja llegendària— Timnit Gebru (@timnitGebru), que va ser acomiadada de Google precisament per ser crítica amb la direcció que estaven agafant les iniciatives d’intel·ligència artificial, qüestiona aquest projecte i alerta sobre els biaixos que té l’entrenament del ChatGPT en nom de l’«altruisme efectiu», un corrent ideològic al qual s’acullen molts bilionaris de Silicon Valley per a justificar els seus projectes megalòmans.

    Darrere d’OpenAI, que es presenta com a organització sense ànim de lucre «amb l’objectiu declarat de promoure i desenvolupar una IA amigable d’una manera que beneficiï la humanitat en el seu conjunt», s’hi amaguen inversors com ara Elon Musk, Sam Altman (el CEO), Peter Thiel, Infosys o Amazon Web Services.

    El perill de biaixos en l’última versió del chatbot d’OpenAI és el mateix que en qualsevol intel·ligència artificial: la màquina adopta els biaixos (racisme, homofòbia, classisme o masclisme) que estan reflectits en les dades —textos, en aquest cas— amb les quals s’entrena. Tot i que en aquesta última versió, la IA es nega a respondre educadament algunes preguntes, van sortint exemples d’usuaris a la xarxa que sí que reben respostes amb prejudicis de tota mena.

    Com sempre diem a ciberpoder.net/, no hi ha una postura política neutral per a la tecnologia. Som els usuaris que hem de criticar des del primer dia qualsevol signe de discriminació i no conformar-nos amb l’efecte wow de les novetats tecnològiques.

    Dit això, ens ha agradat que ja des d’un inici el ChatGPT contesti en català. Té alguns errors i traduccions desafortunades, però entenem que és part del seu aprenentatge.

  • Primera Conferència Internacional d’Auditoria Algorítmica a Barcelona

    Primera Conferència Internacional d’Auditoria Algorítmica a Barcelona

    El darrer dimarts 8 de novembre, va tenir lloc al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) la primera Conferència Internacional d’Auditoria Algorítmica, organitzada per Eticas.

    En una taula rodona, diversos experts van parlar de les últimes tendències en la regulació d’algoritmes. Les institucions representades eren la Mozilla Foundation, l’Ada Lovelace Institute, la Universitat de CambridgeData & SocietyBABL AI i TruEra.

    Segons Gemma Galdon, CEO d’Eticas i moderadora de la sessió, l’auditoria algorítmica és el cinturó de seguretat de la intel·ligència artificial, fent-la millor i més segura. Per tant, és necessari que es consolidi abans que la relació entre la societat i la innovació s’esquerdi. I tot això ha de ser fruit d’un debat sobre l’impacte de la tecnologia en les persones.

    La sessió forma part d’unes jornades de debat entre els ponents, que posteriorment van viatjar a Brussel·les per traslladar les seves conclusions als legisladors del Parlament Europeu. L’objectiu és establir un full de ruta per crear un marc que reguli els algoritmes que tenen impacte en la societat.

    Es va reconèixer que, tot i tenir moltes eines, encara s’ha de trobar la manera més adequada per utilitzar-les. L’esforç per alinear la recerca i la implementació durarà anys i haurà de comptar amb la col·laboració del sector públic, el sector privat i els ciutadans. En qualsevol cas, l’auditoria d’algoritmes va molt més enllà d’un problema tècnic. Les dades dels usuaris i la informació sensible que contenen tenen una dimensió social i això fa que s’hagi de plantejar un enfocament socio-tècnic.

    Aquesta qüestió està començant a despertar molt d’interès i és realment emocionant i esperançador el que pot passar els pròxims mesos a Europa. Com va dir Ramak Molavi, de la Mozilla Foundation, la transparència no és un objectiu, sinó una condició per un entorn saludable, privat i sostenible.

  • Gas, la nova app viral als Estats Units

    Gas, la nova app viral als Estats Units

    Una nova xarxa social s’està viralitzant als Estats Units: es diu Gas, està orientada a adolescents i està generant molt rebombori tot i estar disponible només a uns pocs estats dels EUA.

    Des del seu llançament a finals d’agost, Gas ha aconseguit més de 500.000 descàrregues a l’App Store, superant no només les principals apps consolidades (Instagram, TikTok, YouTube), sinó també les «noves promeses» com BeReal.

    L’equip de l’app assegura que promou comportaments saludables i missatges positius entre els joves, a diferència d’altres apps que han estat polèmiques precisament per promoure comportaments tòxics entre els adolescents.

    El funcionament de l’app és senzill: es basa en preguntes d’opció múltiple on has d’escollir una d’entre quatre persones: quina és la persona més bonica que has conegut?, qui no té por de ficar-se en embolics?. Llavors, la persona seleccionada rep unes flames de forma anònima —sembla que d’aquí ve el nom de Gas— i només por veure el curs (de secundària) i el gènere (masculí, femení i no-binari) de les seleccions que s’han triat, però de forma anònima. Aquesta és la versió regular, però els usuaris poden fer compres per esbrinar la identitat de qui els ha votat. A més, també hi ha una «moneda» interna per animar als usuaris a respondre més preguntes, que són bàsicament compliments.

    https://twitter.com/joceyy010/status/1582566724989509633

    Aquest no és el primer cop que el CEO i cocreador Nikita Bier construeix una app viral per a adolescents. Fa cinc anys, va viure una història similar amb TBH, que oferia una experiència pràcticament idèntica a Gas i que va ser ràpidament adquirida per Facebook Inc. (ara Meta Platforms). Tot i haver-se expandit a gran velocitat en un inici, l’adquisició de TBH pel gegant de Zuckerberg va alentir el seu creixement i va acabar tancant-la 3 mesos més tard.

    Segons defensa Bier, la nova app és millor i el nou algoritme fa que els afalacs es reparteixin de forma més equitativa. A més, assegura que aquesta vegada no volen dependre de finançament extern.

    Sembla que l’equip de Gas està focalitzat en el creixement viral dels usuaris de l’app (amb un objectiu d’un 100% de creixement diari), tot i que la seva pàgina de Twitter no té encara ni 1000 seguidors (en el moment que es redacta aquest text). Creixen a un ritme de 30.000 usuaris l’hora segons el seu compte de Twitter @gasappteam i afirmen tenir més d’un milió d’usuaris actius. Nikita Bier és la principal cara visible de l’empresa i volen anar pas a pas: els bons números de creixement als Estats Units venen de menys de dotze estats en els quals l’app està disponible.

    També s’han vist a xarxes algunes polèmiques referents al «tràfic de persones» que suposadament pot permetre el servei d’ubicació dels menors. No és l’única app amb aquesta característica, però és un tema especialment sensible, perquè aquesta està enfocada obertament a un públic menor d’edat. @nikitabier diu que el tema del tràfic de persones és una broma nascuda a la Xina. Des de ciberpoder.net/ seguirem de prop aquest tema. Ells mateixos no són els únics que han desmentit aquest fil d’acusacions:

    https://twitter.com/aplusk/status/1583227086126227456

    Gas serà tema de conversa com a mínim unes setmanes més. A més, sembla una evidència cada vegada més consolidada que les principals aplicacions per a menors d’edat (Instagram, TikTok, etc.) no són beneficioses per al desenvolupament dels menors i tenen problemes intrínsecs que noves propostes com Gas o BeReal volen resoldre per arribar a aquests segments de població. Les conseqüències que té l’exposició extrema a les xarxes socials, si bé és evident que té efectes perjudicials en els adults, encara està per veure que nociu pot arribar a ser per menors d’edat en etapa formativa.

    Esperem que arribi a Europa aviat i puguem provar l’app.

  • El «trend» de Twitter sobre la sèrie morbosa de Jeffrey Dahmer

    El «trend» de Twitter sobre la sèrie morbosa de Jeffrey Dahmer

    Ryan Murphy, productor, guionista i director de televisió estatunidenc, té una capacitat insòlita per sexualitzar fins i tot… una pedra. No hi ha proves, però tampoc dubtes. Capaç és de colar-nos una sèrie —molt probablement dolentíssima— sobre una pedra preadolescent, preciosa i que està boníssima, que manté relacions pedrals fins i tot amb la roca d’on va sortir i nosaltres, audiència morbosa i acrítica, ho consumiríem com si fos una hòstia consagrada pels feligresos: obrint la boca i traient la llengua.

    Al setembre d’enguany, la plataforma d’streaming Netflixque amb els canvis anunciats esdevindrà en un de tants canals de televisió de pagamentva estrenar la minisèrie Dahmer, cocreada per Murphy i Ian Brennan, que narra la vida de l’assassí serial estatunidenc Jeffrey Dahmer.

    Protagonitzada per l’actor fetitxe de Murphy, Evan Peters, la minisèrie vol endinsar-se en la ment de l’assassí serial, mostrant les circumstàncies que el conduirien a cometre els macabres crims pels quals ha estat condemnat. No només això, tot i que la sèrie és, principalment, un PoV de l’assassí respecte al món, deixa entreveure una superficial denúncia del sistema social-policial racista i homòfob de l’època.

    La popularitat de la sèrie ha anat a l’alça des que es va estrenar. Una part de l’audiència ha expressat la seva incomoditat per les escenes gore i la crueltat de la performativitat dels assassinats. De fet, Rita Isbell, germana d’Errol Lindsey, una de les víctimes de Dahmer, ha declarat contra Netflix per utilitzar aquesta història per guanyar diners, sense tenir en compte els sentiments dels familiars de les víctimes.

    També han sigut nombroses les crítiques de la comunitat LGTBIQ+ que denuncien que aquest tipus de ficció difon «terror marica» a través de la morbositat.

    El modus operandi de Dahmer consistia en lligar en establiments de festa amb homes joves vulnerabilitzats de la comunitat negra, aquells pels quals el sistema mai preguntaria. Amb l’excusa de fotografiar-los nusos a canvis de diners, els portava a casa i els assassinava després de provocar-los un gran patiment.

    Això ha remogut les aigües mentals dels recipients a mig omplir —subtil metàfora per dir que algunes persones són idiotes. Usuaris de tot el món s’han adonat que mai coneixes del tot a una persona quan quedes per primera vegada per mantenir relacions sexuals i no saps si és o no un assassí serial. Bé, tampoc saps si la caixera del supermercat traurà un punxó infantil de sota la caixa i et punxarà la mà com si fos una cartolina sobre una base gruixuda de feltre, dibuixant la sanefa d’un penis. De la mateixa manera que això és improbable, és improbable el primer. Però és igual. L’important —es veu— és generar por i desconfiança respecte a l’alteritat.

    Els piulaires més espavilats s’han apropiat d’un tuit viral que «reflexionava» dins d’aquest marc per riure-se’n. La base del tuit resa:

    La sèrie de Jeffrey Dahmer m’ha fet pensar molt que quan coneixes a algú no saps res d’aquesta persona, imagina que coneixes a algú que t’agrada i descobreixes que és un assassí, o molt pitjor, …

    I la tendència consisteix en rematar-la amb ironia fina. Alguns exemples:

    https://twitter.com/galiindo13/status/1582426807558864896

    Aquesta tendència pot interpretar-se com a cínica i macabra, donat el rerefons de tot plegat. No obstant això, també pot interpretar-se com una crítica a la intenció d’instal·lar por i desconfiança entre col·lectius mitjançant les reproduccions morboses i romantitzades d’aquestes històries macabres d’assassins serials.

  • Les sis noves reformes de polítiques digitals de la Unió Europea

    Les sis noves reformes de polítiques digitals de la Unió Europea

    El tàndem del Parlament Europeu i la Comissió Europea ha estat treballant en un munt d’afers institucionals de forma tan brillantment seriosa, avorrida i professional que, com és habitual, la ciutadania acaba sense fer-se una idea dels progressos, reproduint una vegada més el cicle vital d’ignorància i després hate simplista a les institucions europees. No passa res, aquí estem per solucionar-ho explicant què està passant.

    L’octubre de 2022, el Consell ha aprovat definitivament la Digital Services Act (DSA), Llei de serveis digitals. Les noves normes començaran a aplicar-se quinze mesos després de la seva entrada en vigor. Opera sota el principi que allò que és il·legal fora de línia també hauria de ser il·legal en línia. La llei presenta sis línies d’actuació:

    Més moderació

    Les xarxes socials i els mercats en línia tindran responsabilitats més clares pel que fa al contingut i als productes a les seves plataformes.

    La nova llei introdueix millors regles per a la moderació del contingut, per ajudar a combatre el discurs d’odi i la desinformació.

    Menys falsificacions

    Gairebé el 7% de totes les importacions de la UE són productes falsificats amb un valor estimat de més de 120.000 milions d’euros. Més del 50% de les mercaderies falsificades confiscades a les fronteres de la UE provenen del comerç electrònic.

    Les normes ampliaran i aclariran un conjunt de responsabilitats per a les empreses en línia que operen a la UE, independentment d’on tinguin la seu.

    Competència més justa

    Una nova regulació, anomenada Llei de mercats digitals (Digital Markets Act), estableix regles clares per a les grans plataformes (gatekeepers), i una llista del que es pot i no es pot fer, per evitar que imposin condicions injustes a les empreses. Per exemple, els gatekeepers no podran classificar els seus propis serveis i productes més alt que els serveis o productes similars oferts per altres.

    Les regles ajudaran les empreses més petites i les startups a competir amb empreses grans. Les startups innovadores podrien guanyar una quota de mercat més gran i oferir productes i serveis nous i innovadors. La nova llei també facilitarà el comerç electrònic transfronterer de la UE. La DMA obligarà els gatekeepers a oferir als clients accés a un abast més ampli de serveis.

    Més ciberseguretat

    Es calcula que les pèrdues per ciberdelinqüència superen els 5,2 bilions d’euros el 2021. Això és més que el PIB combinat de França, Itàlia i Espanya el 2020.

    La UE està desenvolupant encara més una Agència Especial per a la Ciberseguretat – ENISA. Aquest ajuda els països de la UE a prevenir, detectar i respondre als problemes de seguretat de la informació. A més, el Centre Europeu de Ciberdelinqüència d’Europol ajuda els països de la UE a investigar els delictes en línia.

    Intercanvi de dades

    El maig de 2022, el Consell va adoptar la Llei de governança de dades. Aquesta nova legislació de la UE facilitarà l’accés a les dades respectant la privadesa personal. Conseqüències:

    • Facilitarà als investigadors i a les empreses l’accés i l’ús de determinats tipus de dades que tenen les organitzacions públiques.
    • Fomentarà l’establiment de nous actors en l’economia de les dades la funció dels quals serà facilitar l’intercanvi de dades entre empreses.
    • Facilitarà que les persones i les empreses comparteixin les seves dades per al bé comú (és a dir, projectes de recerca).

    e-Justice

    L’abril de 2022, el Consell va adoptar el reglament e-CODEX (comunicació e-Justice mitjançant l’intercanvi de dades en línia). Facilitarà els procediments judicials que requereixin una comunicació transfronterera.

    El sistema ajudarà a implementar regulacions anteriors que faciliten l’intercanvi d’informació entre els sistemes nacionals de justícia electrònica. Les autoritats judicials, els advocats i els ciutadans podran enviar i rebre documents, formularis legals, proves o altra informació electrònicament d’una manera ràpida i segura.

    La solució tècnica està preparada i ja està en ús per alguns estats membres. El Consell va adoptar un marc legal a llarg termini per al sistema. A mesura que els europeus es mouen lliurement per la UE, el nombre de casos transfronterers està creixent ràpidament. e-CODEX estalvia temps i diners. Només per a les ordres de pagament europees, l’estalvi d’enviament podria arribar als 300.000 €.

    Més informació:

  • Esclat de mems: la relació entre Mr. Jägger i Laura Escanes regala perles

    Esclat de mems: la relació entre Mr. Jägger i Laura Escanes regala perles

    La realitat ens regala moments que ni tan sols les més addictes escriptores de relats Wattpad poden imaginar-se. Aquests fenòmens sucosos són perfectes per mullar el pa de la creativitat i adelitar amb sabors únics les glàndules receptores de la comunitat digital. Dit d’una manera més simple, aquestes històries poden ser el brou de cultiu dels famosos mems-amb-data-de-caducitat.

    https://twitter.com/xliciaaaaaa/status/1577322116701110273

    Dies després que el famós presentador i publicista Risto Mejide i la influencer Laura Escanes anunciessin simultàniament a les seves xarxes socials «com si es tractés del darrer pas d’un pla de màrqueting» —com descriu Ainhoa Marzol en la seva columna a Rockdelux— que se separen, les xarxes socials s’omplien de teories sobre el motiu de la separació i reflexions sobre com aquesta parella de famosos han exhibit l’acte de ruptura públicament.

    Aquesta tarda, la revista Lecturas (propietat d’RBA) publicava en exclusiva que Escanes hauria iniciat una relació sentimental amb el youtuber Mr. Jägger. El conegut youtuber responia a la notícia publicant la imatge d’una dona gran enrajolada sense cap més comentari.

    Més enllà de la tafaneria i l’interès per aquest triangle amorós, a ciberpoder.net/ ens interessa examinar la manera que es creua el món de la premsa rosa tradicional i una figura del món digital més críptic, que representa Mr. Jägger, presumiblement desconegut per a periodistes boomers i millennials.

    Aquestes són algunes cites textuals de la notícia on es deixen entreveure estereotips dels creadors de contingut relacionats amb el seu estat físic, prejudicis sobre la cultura del videojoc i desconeixement de la figura de Mr. Jägger, conegut pel seu contingut especialment surrealista, explosiu i, sovint, impremeditat.

    […] en xarxes socials els seus seguidors ja deien al setembre de l’any passat estar quedant-se d’una peça quan els veien «rolear al GTA o al Minecraft».

    Podem dir que és un youtuber i streamer fora del comú en aquest aspecte concret perquè, comparat amb altres companys creadors de continguts famosos com ElXokas o Rubius, el físic d’Alberto Redondo [Mr. Jägger] és la prova empírica que es cuida, un detall que també té en comú amb Laura Escanes, a més dels tatuatges.

    Escanes va trobar alleujament en el seu canal de Twitch i en els videojocs, el primer punt en comú que l’hauria unit a Míster Jägger.

    «¿Quién es Míster Jägger, el youtuber famoso que sale con Laura Escanes?» – Lecturas

    En fi, aquest encreuament entre premsa tradicional i cultura pop digital recrearà fenòmens ja explorats respecte la incompatibilitat entre la semiòtica del contingut digital —més encara el generat per una comunitat com la de Mr. Jägger— i la seva difusió en els canals tradicionals per arribar a audiències massives.

    https://twitter.com/SMYisus/status/1577320626938957829
  • Top 70 canals de YouTube de divulgació cultural i científica

    Top 70 canals de YouTube de divulgació cultural i científica

    En aquests darrers cinc anys s’ha anat desenvolupant a YouTube un ecosistema de canals de divulgació cultural i científica que, en termes de qualitat, molt probablement podríem considerar-los la millor forma humana de propagació de coneixement. Sense exagerar. Aquests canals estan entrenats en la «selva darwiniana» per a aconseguir l’atenció dels usuaris; creats per persones molt intel·ligents capaces de plasmar, també, un format innovador mitjançant estils d’edició creatius.

    A diferència dels tradicionals documentals televisius, aquests vídeos tenen un ritme molt ràpid i una presentació informativa molt compacta i visual. Veure un vídeo d’aquest tipus sobre com funcionen els quarks o sobre la batalla de Gaugamela és molt més eficient i esclaridor que llegir-se l’article de la Wikipedia.

    A continuació presento un llistat dels meus top 70 canals, número que potser sembla bastant arbitrari, però he hagut d’escollir entre més de 500. Estan tots en anglès (#globalisme i tal). Els he agrupat per categories. Començo a disparar.

    Clàssics

    Aquests són els canals més antics i coneguts. Alguns ja no fan tant contingut com abans, però van crear el camí que molts altres canals han fet després.

    • VoxMinidocumentals sobre la societat amb perspectiva crítica. Bastant famós. Ha marcat estil.
    • Veritasium – Un dels primers youtubers de ciència.
    • Smarter Every DayYoutuber de ciència i enginyeria molt pioner en el seu moment.
    • Nerdwriter – Aquest tio va marcar estil i època al seu moment amb els seus video essays sobre cultura audiovisual.
    • Vsauce 1, 2 i 3 – Un trio de canals sobre divulgació científica, matemàtica i random també pioners.
    • Vice – La primera cadena televisiva, molt contracultural, que va decidir muntar un conglomerat de canals de YouTube sobre temes culturals sovint tabú.
    • Motherboard – Un canal de Vice especialitzat en tecnologia.

    Cultura

    • Contrapoints – La reina del breadtube, el sector de youtubers d’esquerra contemporània. Una persona transgènere que parla d’ideologia. Ha creat escola amb el seu estil d’edició.
    • Philosophy Tube – Semblant a Contrapoints, una persona transgènere anglesa que també parla de temes ideològics.
    • Plastic Pills – També de la breadtube: assaigs de filosofia postmoderna i anàlisis cultural.
    • Wisecrack – Anàlisis ideològiques de la cultura audiovisual contemporània amb una perspectiva bastant americana.
    • Ireg – L’emperador «pallasso» de la ideologia; res escapa la seva anàlisi «post irònica».
    • Sisyphus 55 – Un jove que comparteix el seu camí vital mentre analitza autors filosòfics.
    • The School of Life – Un canal clàssic, bastant freudià i urbanita. Abans feia molt bones anàlisis d’autors de filosofia.
    • Rare Earth – Un tio que dona voltes pel món fent minidocumentals bastant emocionants.
    • Tom Scott – Aquest tio també dona voltes pel món anant a llocs molt randoms i explicant anècdotes.

    Física

    • PBS Space Time – Canal contundent i esclaridor per aprendre d’astrofísica, física quàntica, etc.
    • Sabine Hossenfelder – Una senyora molt intel·ligent, experta en física de partícules, farta de pseudociències, fa molts vídeos de divulgació científica.
    • Arvin Ash – Un altre canal molt bo per aprendre de física elemental.
    • The Science Asylum – Un canal de física amb un host bastant quirky, però bastant bo de veure, sobretot en temes d’òptica.
    • Science Clic – Les animacions d’aquest canal de física són espectaculars a nivell conceptual.
    • Physics Videos by Eugene Khutoryansky – Un canal autista i ultra mindblown; representa visualment un munt de teoria de forma que mai t’oblides.
    • Sciencephile the AI – Aquest canal satíric narrat per una veu d’intel·ligència artificial barreja explicacions científiques sobre l’univers amb filosofia existencialista.
    • Real Engineering – Aquest canal té unes visuals fantàstiques sobre com funcionen màquines, avions, i coses d’enginyeria en general.
    • 3blue1brown – Potser el millor canal sobre divulgació de matemàtiques. Amb les seves visuals podràs entendre coses que mai pensaries que podries entendre.

    Biologia

    • Real Science – Canal germà al de Real Engineering, però sobre ciència i biologia.
    • Tierzoo – Canal molt divertit on va comparant animals posant-los stats com si fos un videojoc.
    • The Noted Anatomist – Un canal sobre anatomia humana low key bastant impressionant.
    • What I’ve Learned – Un canal que tira al self-help, nutrició, exercici físic, suplements, etc. molt científic.
    • Psyched Substance – El canal més important sobre drogues, prevenció de riscos i psicodèlia.
    • Scishow – Una xarxa de canals sobre mil temes molt random de ciència organitzat per Hank Green, un dels og* youtubers de divulgació.
    • Crashcourse – Una altra xarxa de canals de tota mena per explicar com funciona el món, també d’Hank Green.
    • Journey to the Microcosmos – Canal súper chill per veure com viuen els microbis, bastant mindblown, narrat pel Hank.
    • Andrew Huberman – Un investigador de Stanford que fa pòdcasts espectaculars sobre el consens cientific superactualitzat sobre fisiologia, neurociència, etc.
    • History of the EarthHistòria de la terra els primers 4000 milions d’anys. Impressionant.
    • PBS Eons Història dels animals prehistòrics, dinosaures, etc. Un munt de paradigm shifts aquí. Per exemple, PBS és una xarxa amb més canals.

    *algú o alguna cosa que sigui original o originador i especialment un que sigui molt respectat o considerat.

    Història

    • Kings and Generals – Un dels millors canals d’història de YouTube amb un focus en història militar. Aquest canal és espectacular.
    • Epimetheus – Un altre canal molt bo; aquest sobre història antiga.
    • Historia Civilis – Canal nínxol d’història: el seu estil explicatiu és prou benparit, sobretot explicacions polítiques de Roma.
    • History with CY – Un canal nínxol sobre història mediterrània. Val molt la pena.
    • Invicta – Un canal d’història política i també social molt recomanable.
    • The Armchair HistorianHistòria militar per a heteros molt ben parida.
    • JabzyHidden jewel de YouTube, recomanable la seva història de l’Àfrica moderna sobretot.
    • Extra CreditsUn dels millors canals d’aquest llistat, animacions i estil explicatiu suuuper bo.
    • Biographics – Un canal que explica súper imparcialment i amb detall moltes biografies de personatges històrics. Molt bo.
    • Stefan Milo – Aquest tio és un expert en el paleolític i els mindblowns són constants amb ell.
    • Voices of the PastNarracions de textos escrits en el passat, en plan, el diari personal del primer viatger japonès a Europa fa 500 anys, i coses així. Súper bo!

    Geografia

    • Geographics – Canal germà de biographics, però centrant-se en llocs concrets. Bastant divertit.
    • Geography Now – Un canal bastant conegut. Fa un vídeo llarg per explicar cada país. Top.
    • Atlas Pro – Canal d’explicacions de ciència geogràfica. S’aprèn molt.

    Espiritualitat

    • Esoterica – Canal espectacular d’un jueu comunista, ordres de magnitud més expert en la història espiritual i esotèrica d’occident que qualsevol. Un acadèmic, no nonsense. Explica màgia, alquímia and shit. Potser el meu canal preferit per la sheer quality i excepcionalitat del seu contingut.
    • Lets Talk Religion – Un canal d’un acadèmic suec que explica coses islàmiques sobretot. Molt bo.
    • Religion for Breakfast – Un americà especialitzat en paganisme i cristianisme inicial, però explica tot de forma acadèmica.
    • Sam Aronow – Un jueu modernista que té una playlist espectacular sobre la història política del poble jueu.
    • Ryan Reeves – Història de la teologia cristiana. Canal fonamental per a entendre la nostra història com a civilització, encara que aquest home sí que és religiós personalment.

    Societat

    • Money & Macro – Un dels meus canals favorits, macroeconomia d’un jove acadèmic holandès que no està per bromes.
    • NeoUrbanisme, societat, tecnologia. Molt informatiu.
    • Wendover Productions – Canal bastant famós, especialitzat en com funciona el món, logística, etc. Contingut sorprenent.
    • Real Life Lore – També bastant famós i semblant al de wendover productions, però més generalista.
    • Polymatter – Economia, política, logística. Canal contundent informativament parlant.
    • Cold Fusion – Un canal famós d’actualitat tecnològica. És un dels millors del llistat.
    • Joe Scott – Un americà apassionat per la tecnologia, com avança la carrera espacial, etc.
    • Cnbc – Documentals estil vox, però un rollo més business. Súper informatiu també.

    Urbanisme

    • City Beautiful – Canal d’urbanisme amb perspectiva crítica.
    • The B1M – Canal de projectes d’infraestructures que s’estan fent arreu del món.
    • Megaprojects – Projectes d’infraestructura i construcció civil, gratacels, etc.

    Cuina

    Música

    • Adam Neely – Potser el canal més famós d’anàlisi musical. Bàsicament el Jaime Altozano de l’angloesfera. Jazzístic a full.
    • Bruce the Composer – Aquest està més especialitzat en música orquestral.
    • Rick Beato – Aquest és més d’anàlisi de música contemporània i sobretot rock.

  • Facebook (Meta) neteja la seva imatge: ara limita els anuncis de perfilat polític, racial o sexual

    Facebook (Meta) neteja la seva imatge: ara limita els anuncis de perfilat polític, racial o sexual

    Si heu obert les xarxes o qualsevol mitjà digital les últimes setmanes és possible que hagueu vist que l’antiga Facebook Inc., dirigida pel (probablement reptilià) Mark Zuckerberg, ara es diu «Meta», en un moviment similar al que vam veure amb Google, amagant-se sota l’aixopluc d’Alphabet al 2015.

    La notícia arriba en un huracà de mala premsa al voltant de la companyia de Menlo Park: uns dies abans, l’extreballadora Frances Haugen va obrir la capsa dels trons en un programa de TV de màxima audiència i de nou, les pràctiques internes de la companyia van escandalitzar a mig món.

    ‘Meta’ no es va presentar només com un terme «paraigües» per no haver d’exposar el nom de «Facebook» als mitjans i a Wall St. (també canviarà el nom a borsa). ‘Meta’ ha de representar l’estratègia futura de negoci al voltant del ‘metavers’, un concepte que encara hem de veure desenvolupant en tot el seu potencial, però que ja va impressionar a la comunitat tech fa uns mesos quan el mateix Mark el presentava com una experiència realment disruptiva per a tenir reunions Zoom amb ulleres de realitat virtual. Revolucionari.

    Tant és així que a la mateixa web oficial de Meta es reconeix que el seu objectiu serà fer que el metavers cobri vida per ajudar a connectar a la gent, trobar comunitats i ajudar els negocis a créixer. Força similar als objectius de la World Wide Web als 90, però la part dels negocis és nova.

    Després del rebombori i el ‘memage’ (en paraules de, personatge Greg de la sèrie d’HBO Succession) a les xarxes de les darreres setmanes, la flamant ‘Meta’ ha anunciat que a partir de gener no permetrà anuncis de perfilat polític, racial o sexual. Això vol dir que les empreses que es vulguin anunciar a les diferents apps del conglomerat, no podran seleccionar categories que la companyia ha classificat com relacionades amb el perfil polític, racial, sexual, religiós i molts més (com per exemple les etiquetes ‘LGBT’ o ‘Catòlic/a’). D’aquesta manera, diuen, voler reduir la polarització a xarxes.

    El 2017, per exemple, el mitjà ProPublica va aconseguir que Facebook descartés categories antisemites que permetien anunciar contingut en aquests col·lectius en particular. La història recent de Facebook està repleta de denúncies i peticions de regular les categories que utilitzen internament.

    Al New York Time ho resumeix bé l’expert en frau digital, Augustine Fou: «per descomptat que Facebook pot saber si ets gai o afro-americà, però la pregunta és si és ètic fer servir aquestes etiquetes per perfilar anuncis».

    Frances Haugen, l’enginyera de dades i ex-product manager de Facebook que ha començat l’última campanya de desprestigi de Facebook (ara Meta) desconfia del «metaverse» que vol crear la companyia nascuda al campus de Harvard i ara està centrada en «millorar Facebook (Meta)» des de fora, donant suport públic a regulacions que exigeixen transparència de dades com l’EU Digital Services Act (DSA) i observant que Facebook «contractarà 10.000 enginyers per crear videojocs addictius de realitat virtual, però no tenen el tema de la privacitat solucionada en el seu producte principal». Potser és que la privacitat dels usuaris xoca amb el seu model de negoci.

    Malgrat la polèmica, això no afecta els magnífics resultats de la companyia, que ha tingut ingressos de 29 mil milions de dòlars al tercer trimestre de 2021, amb un benefici de 9.200 milions que suposa un 17% més que al mateix període de 2020, segons dades de El País.