Diumenge, 20 d’agost del 2023. Estadi Accor, Sydney. Final de la Copa del Món de futbol: Espanya – Anglaterra. Minut 29. Aitana recupera la pilota al cercle central. Li cau a Tere, que canvia el joc cap a Mariona. La balear dona temps perquè Olga arribi per l’esquerra i la convida amb una passada a l’espai. Quan tothom espera una centrada, creua un xut molt precís al segon pal, impossible per a Earps, i anota el gol que li dona a la selecció espanyola femenina el seu primer Mundial…
Aquest no serà el tema de l’article, malauradament. Però en tractarem un de molt més important.
Se sol dir que el futbol és la cosa més rellevant d’entre totes aquelles que no importen gens. Però el futbol, que és el màxim exponent del panem et circenses en aquest país, també pot ser un vehicle molt efectiu per transmetre valors positius i transformadors de la societat. Per això, encara que no parlarem de futbol, sí que parlarem de futbolistes. Parlarem d’heroïnes.
Aquests últims dies, hem vist que el futbol espanyol està controlat per una estructura retrògrada que no respecta les professionals, pressiona a institucions i controla a mitjans de comunicació. Les queixes de les jugadores contra la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF) no són noves. Fa un any, van demanar que es prenguessin el futbol femení seriosament, que professionalitzessin la metodologia i, fins i tot, una quinzena d’elles van comunicar que no estarien disponibles per culpa d’una situació insostenible i per salut mental.
La resposta de la RFEF, amb el president Luis Rubiales i l’entrenador Jorge Vilda al capdavant, va ser agressiva, barroera i intimidant. Van pressionar les jugadores en reunions individuals per trencar el grup, van filtrar correus i van atacar-les des dels principals mitjans de comunicació de Madrid, titllant-les de consentides i xantatgistes. Que fàcil que és guiar l’opinió pública quan disposes de la connivència dels poders mediàtics. En aquest país, la llibertat de premsa és una rara avis. Digues-me qui et paga… i et diré qui ets.
Mesos més tard, i després de mínimes millores, algunes van tornar per disputar la copa del món. D’altres, no les van trobar suficients i hi van renunciar per principis. Les jugadores es van conjurar i, amb tot mereixement, van ser campiones. I en lloc de tractar-les amb reconeixement i respecte, va començar un lamentable espectacle on el senyor Rubiales i l’entitat que representa van dur a terme un seguit d’abusos i extorsions propis d’algú alienat que es creu per sobre de la llei:
Agafar-se els testicles al costat de la família reial
Ser bavós amb les jugadores
Fer un petó no consentit als llavis a Jennifer Hermoso
Insultar públicament als que s’havien indignat
Pressionar a la jugadora i la seva família per sortir en un vídeo
Difondre falses declaracions de la jugadora
Emetre comunicats culpabilitzant la víctima, amenaçant les jugadores i analitzant imatges dels fets
Destituir tots els vicepresidents excepte un, per poder escollir el seu successor
Amenaçar al Govern en fer fora als equips espanyols de les competicions europees
I per rematar-ho, a l’assemblea de la RFEF, va fer un discurs esperpèntic, misogin i d’extrema dreta. Quan va dir que el «fals feminisme és la xacra d’aquest país», bona part de la sala va començar a aplaudir, mostrant que Rubiales no és un fruit podrit del futbol espanyol, sinó que tot el bosc fa pudor de ranci. Digues-me a qui aplaudeixes… i et diré qui ets.
Les reaccions no es van fer esperar. Alguns membres de la junta directiva van plegar. El cos tècnic —excepte Vilda, és clar— va dimitir i denunciar pressions per seure a primera fila. El Consell Superior d’Esports (CSD) va iniciar els tràmits per denunciar-lo i inhabilitar-lo. Nombroses entitats, partits polítics i patrocinadors van demanar-ne el cessament. Finalment, la FIFA el va suspendre provisionalment i li va prohibir posar-se en contacte amb la víctima.
Les jugadores —les veritables protagonistes— van organitzar-se i van anar amb tot. Alèxia encenia la metxa amb un tuit inaugurant el clam de condemna que ha triomfat en aquesta revolta: «s’ha acabat» (#SeAcabó):
Esto es inaceptable. Se acabó. Contigo compañera @Jennihermoso
Moltes la van seguir i va sortir un comunicat digital conjunt, a través del sindicat FutPro, en què condemnaven els fets, exigien canvis estructurals reals i comunicaven que no tornarien a la selecció mentre seguissin els actuals dirigents:
🚨 Las jugadoras de la @SEFutbolFem, campeonas del mundo y otras futbolistas, en apoyo a @Jennihermoso , manifiestan su firme condena ante conductas que han atentado contra la dignidad de las mujeres. El comunicado queda abierto a las futbolistas que se quieran adherir#seacabopic.twitter.com/PW91SW9Ts0
Després de tot aquest huracà de successos —al que li queden uns quants capítols—, Rubiales caurà, però això no soluciona res. Molts dels seus subordinats són com ell. Joan Soteras, president de la Federació Catalana de Futbol (FCF), va lloar el discurs. Els entrenadors de les seleccions absolutes, Luis de la Fuente i Jorge Vilda, van aplaudir dempeus. Nombrosos professionals del món del futbol i de la premsa fa dècades que cometen abusos. A la pel·lícula El Guepard (1958), els poderosos deien «que tot canviï perquè tot continuï igual». I això fa venir calfreds. Necessitem una neteja a fons.
És cert que l’opinió pública s’ha posicionat en contra de Rubiales. I és molt positiu que la societat s’eduqui en valors de respecte i s’entengui que un petó sense consentiment és agressió sexual. Però algunes veus estan sumant-se a aquest corrent d’opinió perquè els convé. Fa un any, gairebé ningú va donar suport a les jugadores i ha hagut de passar quelcom molt greu perquè se les escoltés.
Hemos tenido que asistir al capítulo más bochornoso del fútbol español para que muchos entiendan- y bastantes seguirán sin hacerlo- a las 15 futbolistas que hace justo un año se plantaron.
Però per desgràcia encara hi ha gent que es posiciona amb l’agressor. Ni uns fets gravats que ha vist tot el món són suficients. Com no ha de tenir por algú de denunciar una agressió sexual del seu entorn en casos molt més difícils de demostrar? Les víctimes estan molt indefenses i sovint es dubta abans d’elles que dels agressors.
Aquestes futbolistes són unes referents en l’esport i en la defensa dels drets de les dones. Per això, ara hi haurà moltes nenes que voldran recuperar pilotes com la Mapi o controlar el joc com l’Aitana. Noies que somiaran ser Pilotes d’Or com l’Alèxia o marcar en la final d’un mundial com l’Olga. I dones que s’alçaran contra les agressions masclistes de forma tan valenta com ho han fet la Jenni i les seves companyes. Encara estem lluny d’erradicar el masclisme. Però les futbolistes s’han plantat per marcar un punt d’inflexió. S’ha acabat.
El progressisme hauria de prendre consciència de les implicacions socials i polítiques d’allò que viralitzem, celebrem, romantitzem o normalitzem des de la cultura popular
Fa uns dies em vaig trobar amb una antiga companya de feina amb qui, sincerament, mai vam arribar a tenir molta relació. Durant uns mesos vam treballar junts a l’equip de màrqueting de l’empresa. La Susana treballava des de Madrid i jo des de Barcelona. Ens comunicàvem principalment mitjançant videotrucades o correu electrònic. El nostre tracte era bastant cordial, com és d’esperar entre companys de feina. Potser el fet que teníem més o menys la mateixa edat —dos professionals que s’havien incorporat alhora a la companyia multinacional— i que treballàvem en un equip format per professionals de més de 40 anys ens unia d’alguna manera.
La directora de màrqueting va aprofitar un parell de dies abans de les vacances d’hivern per celebrar la trobada anual de l’equip. Aquesta tindria lloc a Madrid i, després d’un intens taller on es van repassar els indicadors clau d’èxit anuals (KPIs), vam sortir per gaudir de la nit madrilenya com a part d’una activitat de foment de l’equip. Aquesta trobada va servir per conèixer la Susana en persona, i, de fet, va ser l’única vegada que ens vam veure físicament.
Després de sopar en un restaurant, vam passar la nit en un karaoke. Ens vam tancar en una sala durant un parell d’hores i, entre gintònics i ron coles, vam cantar les típiques cançons de karaoke de tota la vida. Un dels grans èxits que no podia faltar va ser La gata bajo la lluvia de Rocío Dúrcal. La Susana va agafar un micròfon i jo en tenia un altre. Va començar a cantar amb una passió profunda i amb una veu que ens va deixar a tots bocabadats. Malgrat els nombrosos anys que he passat formant-me com a cantant d’òpera, no em vaig unir al cant de la Susana; no volia trencar l’atmosfera meravellosa que havia creat amb el cant dels primers versos.
La cançó de Rocío Dúrcal parla d’una ruptura amorosa i de la tristesa que se’n sent. Hi ha moltes cançons sobre ruptures, però la capacitat per expressar els sentiments universals de tristesa, dolor i vulnerabilitat de La gata bajo la lluvia, mitjançant una melodia potent i intensa en forma de balada, ha fet que esdevingui una expressió a la qual recórrer en moments de baixos emocionals quan cal trencar el silenci i trobar formes de comunicar el que sentim sense saber com. S’ha convertit en un autèntic èxit en el món de parla hispana.
La Susana va acabar de cantar aquell tema i ens va deixar amb el cor encongit: un fenomen que només poden aconseguir les grans artistes.
La intimitat, la intensitat i l’atmosfera que crea aquesta balada contrasten considerablement amb l’electronic dance music. No obstant això, a vegades, les reinterpretacions formals d’un so poden canviar el seu significat i l’efecte emocional que provoquen. A principis d’aquest mes, el productor i DJ estatunidenc Steve Aoki va sorprendre tothom amb una remescla de La gata bajo la lluvia, interpretada per la cantant Belén Aguilera, al festival de música electrònica Tomorrowland.
https://www.youtube.com/watch?v=jUmmatAkLFo
Amb una base electrònica que convida a ballar al ritme del beat i uns sintetitzadors que modifiquen el to i la cadència de la melodia interpretada per Belén Aguilera, el públic cantava, saltava i es deixava portar, alegres, amb una cançó que originalment estava concebuda per expressar íntimament una tragèdia i que, per això, s’ha convertit en paradigmàtica en l’imaginari col·lectiu.
De la mateixa manera que les cançons, els memes són artefactes culturals que evolucionen i acumulen diverses capes de significat amb el temps. I en aquest procés, poden arribar a modificar completament el seu significat inicial. Parlàvem d’això a l’article sobre la conferència sobre memes i política, prenent com a exemple el meme de «perro sanxe», que va sorgir per desprestigiar la imatge del president del Govern espanyol i que va ser reapropiat pels socialistes i pel mateix Pedro Sánchez, durant la darrera campanya electoral, per convertir-lo en un símbol de reivindicació pròpia.
Ara bé, plantejo el següent dubte: en els exemples de La gata bajo la lluvia i el meme «perro sanxe», quan reiterpretem i ressignifiquem l’artefacte cultural, es conserva part del context original —amb el risc d’incorporar els valors simbòlics previs a l’apropiació i resignificació de l’artefacte— o es perd completament?
Attenzione, Pickpocket! Memes «sense» ideologia
Imagina’t passejant per Venècia, ciutat italiana amb una elevada densitat poblacional i una de les principals destinacions turístiques d’Europa. De sobte, sents els crits d’una dona adulta que ressonen darrere teu, com si algú estigués anunciant un perrito piloto a la fira de la festa major del teu poble. Les seves paraules ressonen: «Attenzione, pickpocket! Attenzione, borseggiatrici!»
Sense saber què està passant, gires el cap ràpidament. Identifiques una dona alta i corpulenta, d’uns 55 a 60 anys, que està enregistrant la situació amb el seu telèfon mòbil. Persegueix una noia jove, la qual amaga el rostre amb les mans mentre intenta escapar. La dona continua cridant mentre passa pel teu costat amb una cadència i un to de veu que recorda el d’una contralt lírica.
Això és el que els usuaris de TikTok veuen quan deixen de fer scroll al vídeo del compte @cittadininondistratti2. Una sensació de justícia els embolcalla. Aquella jove estava robant —o anava a fer-ho— a turistes innocents. Podries ser tu la víctima perfectament. L’heroïna d’aquesta història l’identifica, la persegueix i la filma per exposar-la públicament, evitant que continuï amb la seva activitat delictiva. «S’ha fet justícia», penses mentre ets estirat al llit de casa teva, alliberant-te de la inquietud del sentiment d’injustícia en recordar aquell moment en què et van robar l’iPhone a la línia groga del metro de Barcelona.
Potser he exagerat assumint com et sentiries en veure el vídeo. Tanmateix, els meus prejudicis i conclusions es deriven dels comentaris que els usuaris i usuàries solen deixar en aquests vídeos.
La dona que crida com si fos l’alarma d’un cotxe és Mònica Poli, de 57 anys, regidora de la Lega Nord (un partit polític d’extrema dreta) al consistori venecià, i membre de la patrulla ciutadana Cittadini Non Distratti (Ciutadans no distrets), creada fa més de 30 anys per «posar fi als robatoris a la zona del Vèneto», i vinculada amb la Patrulla Ciudadana de Barcelona, presumptament creada amb una finalitat similar.
A TikTok, com en el cas del porc, no es malgasta res. En qüestió de dies, els vídeos de la regidora ultradretana apareixen a la teva For You Page, arribant a milers i milers d’usuaris, alimentats per l’algoritme que busca captar la teva atenció. Els més astuts aprofiten els àudios per crear vídeos divertits i així neix el meme d’Attenzione, Pickpocket!. Es popularitza de tal manera que a Tomorrowland, el DJ ALOK el fa sonar com a element rítmic del seu tema electrònic.
De la mateixa manera que La gata bajo la lluvia, l’àudio dels vídeos d’aquest compte de TikTok s’utilitza en un altre context i es transforma. La patrulla racista i feixista italiana que vol prendre’s la llei per la seva mà pugen vídeos a TikTok per difondre la seva activitat «honorable» i promocionar-se, a més de fer escarni públic de les carteristes —generalment són dones borseggiatrici qui apareixen als vídeos d’aquest compte, i no homes borseggiatori. No obstant això, el significant d’aquest producte audiovisual és «segrestat» per complir una altra funció: escenificar a través de la particularitat formal del crit «Attenzione, pickpocket!» (atenció, un lladre!) situacions quotidianes per fer-nos riure i entretenir-nos.
Tot i que es perdi el context inicial, quan viralitzem aquest tipus de vídeos i àudios, no estem d’alguna manera contribuint a la promoció d’exercicis antidemocràtics i injustos com els que porten a terme les patrulles ciutadanes?
Evidentment, el jove que utilitza l’àudio per escenificar un malentès de robatori a la platja no té la intenció conscient de blanquejar i justificar les patrulles ciutadanes. Això no vol dir que contribueixi, encara que sigui lleugerament, a propagar el contingut del compte de la patrulla ciutadana i a aconseguir el seu objectiu: la promoció.
Encara que no existeixi la intenció conscient i creguem que ens apropiem del meme i el despullem de significat, en realitat, indirectament i des d’una perspectiva pragmàtica, estem amplificant la capacitat d’acció del significat inicial.
Un exemple d’això és que ja tots coneixem qui és Mònica Poli. Ha arribat a ser entrevistada pel New York Times, on s’explica com s’ha convertit en una figura internacionalment coneguda. Una dona fins i tot li va demanar un autògraf en reconèixer la seva veu. L’estètica feixista d’«Attenzione, pickpocket!» ha atorgat prominència a una regidora de la Lega Nord, qui obtindrà avantatges polítics d’això i que, sens dubte, podria ascendir en les files del seu partit i dins el consistori venecià.
Patrulles ciutadanes
Les patrulles ciutadanes, tot i les intencions aparentment nobles, presenten greus problemes que les fan incompatibles amb els principis democràtics i la justícia. L’assetjament als carteristes podria semblar una resposta justa, però no és la manera adequada de prevenir o enfrontar els delinqüents. A més, la baixa taxa de criminalitat a ciutats com Venècia desmenteix la suposada urgència d’aquestes patrulles.
A Barcelona, la Patrulla Ciutadana de Barcelona o ROAR (Residents Organization Against Robbery) i Helpers BCN són exemples de patrulles ciutadanes de l’òrbita de la ultradreta, que comparteixen contingut racista a les xarxes i fins i tot exerceixen violència innecessària contra les carteristes.
Aquests grups són constantment denunciats per agressions a persones estrangeres i, tot i que n’hi ha que neguen ser racistes, actuen sempre basant-se en estereotips, practicant l’assetjament racial. A més, l’aparent absència de proves substancials abans d’actuar causa danys irreparables i pot augmentar l’hostilitat cap a comunitats específiques. No es pot ignorar que la ultradreta instrumentalitza aquestes situacions per promoure els seus discursos d’odi, utilitzant la seguretat com a excusa per albergar prejudicis profundament arrelats i perjudicar la cohesió social.
Les patrulles ciutadanes no només són antidemocràtiques, sinó que també fomenten la discriminació i minen els principis de justícia.
Ganas de Madrid, con ganas
L’equip de campanya de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, va publicar l’abril de 2023 l’spot publicitari de la campanya, acompanyat d’un jingle que es recorda molt fàcilment: ganas, tú ganas, ganas de Madrid, con ganas. Melodia guiada pel ritme marcat per un esclafit de dits hipnòtic i contagiable. No he trobat cap DJ que hagi fet una mescla d’això, llàstima!
La veritat és que aquest jingle té totes les característiques per fer-se viral a TikTok. I així ha estat, des que un jove becari de periodisme, Mario Agui, va penjar al seu canal un vídeo amb l’Ayuso «ballant» i esclafant els dits al son de la melodia del Partit Popular madrileny.
El vídeo d’aquest jove usuari, amb pocs seguidors, es va viralitzar ràpidament, arribant a superar el milió de visualitzacions en pocs dies. El fet que Ayuso «ballés», encara que només fossin uns segons, amb la melodia de campanya, va propiciar l’aparició d’una nova tendència viral.
El Partit Popular de Madrid va produir el jingle electoral per promocionar la seva candidatura política per a les eleccions autonòmiques de maig de 2023. Ho va fer directament a través de canals com ara la televisió, les ràdios i les seves xarxes socials oficials.
Sense voler, la multitud de joves que van utilitzar l’àudio per produir vídeos amb intencions humorístiques o crítiques, indirectament, ajudaven a assolir l’objectiu de la producció de la melodia original: fer campanya per Ayuso.
Per les mateixes raons que convertir en meme l’Attenzione, pickpocket! serveix, ideològicament, per blanquejar el feixisme i, pragmàticament, per alimentar la ultradreta institucional a Venècia, exaltant la figura de Monica Poli; el meme de ganas de Madrid, con ganas treballa pels interessos per convertir Isabel Díaz Ayuso, la candidata del Partit Popular, en una figura pop, a la qual jutjar, no pel seu projecte polític i el transfons ideològic de les seves declaracions, sinó com a una celebritat que es mou dins l’esfera social —no la fiscalitzem com a gestora pública sinó com a una famosa.
Sobre el context i la intenció
Estimat lector o lectora, soc conscient que en llegir això potser sents que t’estic alliçonant i no et permeto gaudir d’una broma col·lectiva. En cap cas et culpo de la victòria de la dreta a la Comunitat de Madrid. Ni molt menys. Vull confessar aquí que, tot i que no ho vaig fer públic, jo mateix em vaig enregistrar fent el trend de ganas de Madrid, con ganas.
Les contradiccions d’aquest tipus són freqüents. Hem de conviure amb elles, però, encara més important, hem de ser-ne conscients. Hem d’aprendre que allò que viralitzem, celebrem, romantitzem o normalitzem des de la cultura popular té una contrapartida social i política.
Tractem els significants «Attenzione, pickpocket!» i «Ganas de Madrid, con ganas» com a productes d’entreteniment lleuger, buidant-los de significat, però indirectament, en aquests casos, estem contribuint a fer realitat les intencions originals per les quals aquestes aparentment senzilles expressions estètiques van ser creades.
Si hem de trobar un problema, és que són la dreta i la ultradreta les que sovint aconsegueixen que caiguem en la trampa estètica i propaguem la seva narrativa. Juguem amb desavantatge, ja que la societat predominantment incorpora valors neoliberals, que associem amb aquests espectres polítics, ja sigui a causa de la llarga tradició conservadora a la qual estem sotmesos, del poder dels mitjans de comunicació, o de les tendències culturals al llarg de la història.
Si hem de buscar una solució, potser us decebré, però no la tinc. Tanmateix, suggeriria que comencem per adonar-nos que quan sentim una companya de feina cantar per primera vegada, en un karaoke al centre de Madrid, La gata bajo la lluvia i ens emocionem, estem revitalitzant la intenció dels compositors i de la intèrpret, que és emocionar i impactar.
Quan un DJ remescla el tema amb una base electrònica, li dona una nova significació, connectant la festivitat, el ball, l’alegria i l’èxtasi que aporta l’electrònica amb l’essència que predominantment s’associa amb el tema original: la intimitat, la tristesa, la nostàlgia, la melangia.
Així es crea una juxtaposició d’afectes que, tot i ser nova, manté d’alguna manera l’evocació de la intenció original del material. D’igual manera que passa amb els memes que fem tendència.
Segurament aquests dies la teva timeline de Twitter també està plena de vídeos de TikTok amb dones joves que actuen com a nines autòmates. Quan un contingut concebut per a una plataforma es desplaça a altres pot arribar a ser extremadament confús i difícil d’interpretar i classificar. Bàsicament, això equivaldria al dit «el que passa a TikTok es queda a TikTok».
Per això en aquest article t’explicarem què és l’NPC Streaming, per què està triomfant tant i quines són les seves ombres —més enllà del cringe aparent.
L’NPC Streaming, un fenòmen de TikTok
La varietat de formats que ofereix TikTok són possibles gràcies a les funcionalitats de la plataforma i la versatilitat per adaptar-se a les noves formes d’interacció entre creadores de contingut i usuaris. Per exemple, a través de TikTok LIVE les creadores de contingut —de més de 18 anys— poden interactuar amb les seves audiències en directe, així com intercanviar-se regals (diners) per expressar l’estima al contingut de manera instantània.
Dit d’una altra manera, de la mateixa manera que Twitch o YouTube, TikTok brinda la possibilitat de monetitzar les transmissions en directe a través de la seva aplicació. El fet que la majoria dels usuaris que consumeixen contingut de TikTok (el 43,3%) es trobin en el rang d’edat entre 18 i 24 anys, juntament amb les característiques pròpies de la plataforma que ofereix contingut en format snack, centrat en temes determinats i amb tendències limitades, fa que les emissions en directe a TikTok siguin singulars, proporcionant avantatges específics a certs comportaments i accions en comparació amb altres plataformes.
Un exemple recent de TikTok LIVE i del tipus de contingut que prolifera. També hi solen haver directes de nois i noies canònicament belles dinant, sopant o maqullant-se i responent preguntes dels usuaris.
Entrant en matèria, la transmissió d’NPC és un format de transmissió en directe a TikTok —tot i que anteriorment ja havia aparegut a Twitch— on l’emissor actua com un Non-Player Character (NPC) o «Personatge No Jugable» (PNJ), imitant les animacions inactives. Els NPC o PNJ són personatges de videojocs que no són controlats per jugadors humans. Normalment, estan programats per seguir un conjunt limitat de comportaments i no poden pensar o actuar de forma independent. Les tiktokers que transmeten actuant com a NPC, així doncs, només diuen alguna cosa, fan una onomatopeia o realitzen una acció específica quan reben un regal, canviant l’acció o la frase en funció del regal.
Tornant al tema que ens ocupa, el fenomen del NPC streaming va experimentar un creixement notable l’any 2022, gràcies a l’impuls dels primers streamers de TikTok com Natuecoco, una tiktoker japonesa que durant les seves transmissions en directe, sovint actua com un NPC, fent petits salts o fent una «animació inactiva», reaccionant només quan rep un regal. La comunitat de TikTok va atorgar-li el títol oficial d’NPC.
Les transmissions d’NPC es van popularitzar cada cop més al llarg del 2023 i van començar a guanyar popularitat fora de TikTok quan Pinkydoll, tiktoker i youtuber quebequesa, va publicar una compilació de les seves pròpies transmissions d’NPC a YouTube, aconseguint més de 27.000 visualitzacions en tres mesos.
La BBC News, amb signatura de Joe Tidy, va publicar el juliol de 2019 una nota titulada «Els joves fans de TikTok ‘explotats’ per regals digitals». Aquesta notícia convida a reflexionar sobre qüestions ètiques i socials en relació amb funcionalitats com TikTok LIVE.
L’ús de regals digitals per aconseguir avantatges, com ara obtenir el número de telèfon personal d’un influencer, posa de manifest el poder que tenen aquests creadors de contingut sobre els seus seguidors. Aquesta relació de poder pot ser explotada si no hi ha límits clars i una regulació adequada. Cal reflexionar sobre com es pot equilibrar la capacitat d’influència i evitar l’explotació de les audiències joves.
D’altra banda, la voluntat d’obtenir avantatges o reconeixement per part dels usuaris a través del regals digitals i la creixent monetització de les xarxes socials pot generar una cultura en què els joves sentin que han de pagar per aconseguir l’atenció i l’apreciació dels altres. És important debatre sobre els valors i les expectatives que s’estan promocionant i si aquest model de negoci és sostenible a llarg termini.
La notícia també ressalta la presència de menors d’edat a TikTok, tot i que és contrària a les normes de l’aplicació. Això planteja interrogants sobre la necessitat de restriccions d’edat més estrictes i la responsabilitat compartida entre les plataformes, els progenitors i la societat en general per protegir els infants i garantir un ús responsable de les xarxes socials.
Aquesta irrupció ha trasbalsat el sector tecnològic perquè, per primer cop en molt de temps, Google veu en ChatGPT un possible competidor per al seu cercador. Però pot ChatGPT arribar a competir amb el buscador de Google? Serà capaç de canviar la manera com busquem informació a Internet?
Encara més disruptiva ha estat l’entrada en escena de Microsoft, invertint 10.000 milions de dòlars en OpenAI, la companyia creadora del bot. La intenció de Microsoft és incloure ChatGPT al seu motor de cerca, Bing —sí, encara existeix!— a partir del març. Això podria alterar el monopoli que té Google en aquest camp des de fa dues dècades.
Preocupació a Google
ChatGPT ha encès totes les alarmes a Alphabet, empresa matriu de Google. Sundar Pichai, el seu CEO, vol centrar esforços a treure al mercat productes similars. Google, de fet, ja disposa de models de llenguatge, com LaMDA o Sparrow —aquest últim de DeepMind, adquirit per Google (500M $, 2014)—, que tindrien accés a Internet i inclourien informació actualitzada i referències en les respostes.
Alguns treballadors creuen que s’ha perdut una oportunitat, però Alphabet tenia motius per ser prudent. Un bot conversacional no dirigeix a altres webs ni incorpora anuncis, que suposen el 60% d’ingressos de l’empresa. A més, respostes errònies o discriminatòries podien danyar la imatge de la marca. En poques paraules, millor no tocar el que ja funciona. En canvi, OpenAI i Microsoft poden assumir riscos perquè tenen molt menys a perdre.
Punts forts de ChatGPT
L’experiència en el ChatGPT és personalitzada i natural, resolent dubtes a través del mètode pregunta-resposta. A més, s’ocupa de tasques increïblement complexes amb resultats sorprenentment bons i els explica de forma tan senzilla que ha captat l’atenció de milions d’usuaris. Fins i tot, és capaç d’escriure codi, tot i que alguns estudis alerten de possibles forats de seguretat i problemes de propietat intel·lectual.
Als usuaris els agrada especialment l’estalvi que suposa en temps de cerca, ja que no han de filtrar resultats innecessaris ni destriar informació. A més, evitar visitar multitud de pàgines també estalvia enfrontar-se a galetes i anuncis empipadors. La interfície és minimalista: més neta, sense distraccions i amb un missatge clar. I, fins i tot, continua funcionant sense connexió a Internet.
Limitacions actuals
Google és el lloc web més visitat del planeta i és extremadament fiable: suporta més de vuit mil milions de cerques al dia. Ha marcat la manera com entenem la xarxa, ja que per a qualsevol empresa, el més rendible és posicionar-se primera en els resultats del buscador. ChatGPT, en canvi, és encara un prototip i els servidors cauen sovint.
Visitar múltiples pàgines pot ser positiu si necessites diferents punts de vista o, simplement, la teva pregunta no té una resposta simple. A més, Google pot complementar les respostes amb imatges i vídeos i suggerir noves preguntes a partir del dubte inicial.
Però la informació que extreus de Google no es pot ni comparar amb la que ell extreu de tu. A partir de les teves dades, ofereix resultats que s’adapten als teus interessos. I tot i que això és còmode, també genera molts dubtes de privacitat.
Ara per ara, una de les grans limitacions de ChatGPT és que està entrenat amb dades fins al 2021. Per tant, no serveix per a notícies recents o esdeveniments que s’actualitzen a temps real.
Tampoc aporta referències en el contingut. Només hi ha una única veu erudita que dilueix la responsabilitat del missatge i impedeix verificar la informació. En altres paraules: és una caixa negra. Això fa que algunes webs (GitHub, StackOverflow, Reddit…) puguin expressar dubtes sobre formar part de les dades d’entrenament. Alguns programadors han denunciat que el xat, literalment, copiava els seus repositoris de codi. Elon Musk, tot i ser fundador d’OpenAI, ha prohibit utilitzar Twitter com a font d’informació per a ChatGPT:
Not surprising, as I just learned that OpenAI had access to Twitter database for training. I put that on pause for now.
Need to understand more about governance structure & revenue plans going forward.
OpenAI was started as open-source & non-profit. Neither are still true.
Finalment, tot i que sempre mostra un to confiat, de vegades ChatGPT s’equivoca estrepitosament. És més, els models de llenguatge tendeixen a reproduir contingut racista, homòfob o masclista. I quan reps una resposta d’una veu que suposadament ho sap tot, cal vigilar-ho molt de prop.
#ChatGPT tries to be non-sexist on the surface, but sexist biases are deeply rooted in I guess most training databases. pic.twitter.com/b5tIUoTJOf
— Daniel Arteaga (@dnlrtg.bsky.social) (@dnlrtg) December 6, 2022
Conclusions
De moment, Sam Altman (CEO d’OpenAI) és prudent, perquè hi ha molt marge de millora. Va dir que ChatGPT és «increïblement limitat» i que «seria un error confiar-hi per a res important ara mateix». OpenAI, però, ja treballa per millorar-lo. A més, hi haurà una versió de pagament, ChatGPT Professional, que estarà sempre disponible i no tindrà límit de línies ni de nombre de preguntes.
fun creative inspiration; great! reliance for factual queries; not such a good idea.
Cal remarcar que un cercador i un model de llenguatge són diferents i estan destinats a complementar-se. ChatGPT és una eina espectacular per resoldre certes tasques i revolucionarà algunes consultes, però sovint sortirà a compte la recerca crítica entre els resultats de Google.
Així d’entrada, l’hegemonia del buscador de Google no sembla estar en perill immediat i, a més, no trigarà a integrar tecnologies similars. Tot i això, dos fets podrien alterar aquest paradigma. El primer és l’habilitat que tingui OpenAI de millorar el seu producte, ja que la majoria de problemes que té avui en dia ChatGPT no semblen ni molt menys impossibles de solucionar. El segon són els hàbits de consum. Google sap que milers de milions d’usuaris tenen automatitzat l’ús del seu cercador com a porta d’entrada a Internet. Però, compte! Exactament pel mateix motiu, poc servirà que Google tregui bots similars si el públic ja s’ha acostumat a fer servir ChatGPT.
Prepareu les crispetes. La batalla està servida.
I què n’opina, ChatGPT?
Per acabar, com no podia ser d’altra manera, li hem preguntat a ChatGPT la seva opinió sobre el tema:
ChatGPT: Està el cercador de Google en perill?
El cercador de Google és una eina molt popular i ha estat el líder del mercat dels motors de cerca durant molt de temps. Tot i això, cal tenir en compte que el camp de la tecnologia està en constant evolució i hi ha nous desenvolupaments i competidors emergents en el mercat.
Pel que fa a ChatGPT, és un model de llenguatge avançat que s’utilitza per generar text de forma automàtica, però no està dissenyada per reemplaçar al cercador de Google. Mentre que ChatGPT és capaç de respondre preguntes i generar text, no té accés a la quantitat d’informació que té Google, i no està dissenyat per realitzar cerques a Internet. És important continuar usant eines com Google per buscar informació precisa.
Encara que hi ha alguns competidors emergents, Google continua sent un líder en el mercat dels motors de cerca i compte amb una gran base d’usuaris i un algoritme molt avançat, això no significa que no pugui haver-hi canvis en el futur, però ara per ara Google continua sent líder en aquesta àrea.
Referències
La imatge de l’article ha estat generada per DALL-E, un model generatiu d’art d’OpenAI, sota la petició «End of Google’s dinasty» («Fi de la dinastia de Google»)
Bizarrap ha llençat una de les Bzrp Sessionsmés esperades pels fanàtics d’arreu del món. Es tracta de la col·laboració amb Shakira, que es portava gestant des que la cantant colombiana va felicitar Bizarrap pel seu aniversari a Twitter. Els rumors van esclatar…
Aleshores, Shakira ja s’havia separat oficialment del pare dels seus fills i exfutbolista Gerard Piqué, després que la premsa rosa revelés que el també empresari estava mantenint una segona relació sentimental amb Clara Chía, una jove de 22 anys empleada de Kosmos —empresa propietat de Piqué.
Com sempre, les sessions de Bizarrap venen carregadetes de missatges creuats, indirectes (o directes, segons com es miri), escarni i molta ironia. Generalment són els artistes més grans com Residente, qui utilitzen el canal que els hi ofereix Bizarrap per iniciar beef amb altres artistes. Això té tot el sentit, perquè un artista petit o mitjà mai s’arriscaria amb provocacions que poden tenir conseqüències nefastes per la seva carrera.
En aquest cas, el cantant porto-riqueny va utilitzar la plataforma per mortificar el cantant de reggaeton J Balvin, després que entre els dos cantants llatins hi hagin hagut frecs respecte als Grammys i els valors que hi ha darrere del rap com a gènere musical.
Voy a rebajarme con un bobolón Que le canta a SpongeBob y a Pokémon La copia de un clon, el Logan Paul del reggaetón Esto e’ más bajo que eyacular sin erección
Residente: Bzrp Music Sessions, Vol. 49
És veritat, però, que artistes com Nathy Peluso van aprofitar el micròfon del productor argentí per menysprear —com es fa típicament en el gènere del trap— els trapers argentins. Un cant que, més enllà d’invocar la masculinitat fràgil dels trapers que tant ostenten de virilitat,empodera les dones traperescom ella dins d’un circuit cada cop menys masculinitzat.
Quiero ver a esos gallito’ matando a una cucaracha (ja) Con dos caramelito’ el nene se me empacha Pa’ decir la verdad no necesito estar borracha Tu honestidad barata no me baja la bombacha
Nathy Peluso: Bzrp Music Sessions, Vol. 36
Després de l’èxit collit amb la col·laboració de Quevedo, Bizarrap havia posatles expectatives molt altes. Amb cada nova sessió, el productor argentí se supera i aconsegueix col·locar els hits en primer lloc als rànquings d’escolta, tant a YouTube com a Spotify com a iTunes.
A la una de la matinada (hora europea), el vídeo de la BZRP Music Sessions #53 es feia públic i les xarxes començaven a treure fum. No seria fins a primeres hores del mati del dia d’avui que l’atribut «mític» d’aquest producte cultural es començaria a construir.
No només és una cançó plena de referències a la seva exparella, Gerard Piqué, i a l’amant, Clara Chía; sortint-se de la tònica que la companyia de comunicació de la cantant internacional havia seguit fins ara, Shakira valora la situació en la qual s’ha quedat després d’aquesta ruptura: vivint amb «la sogra» en el mateix xalet, la premsa a la porta de casa i el deute milionari a la hisenda espanyola —que puja a la xifra de 14,5 millons d’euros.
En fi, l’artista ens regala una versió temàtica més directa, personal i menys positiva del despit d’una persona desenganyada davant la traïció amorosa. Si «Despechá» de Rosalía anima a sortir a ballar i passar-s’ho bé davant el mal tràngol de la ràbia i l’enuig davant la traïció, la nova cançó de Shakira vol trepitjar la moral pública ja posada en judici de l’exjugador del FC Barcelona.
Més enllà del morbo, a Twitter ja s’han agrupat algunes reaccions que valoren la cançó de l’estrella internacional, però no musicalment, sinó èticament. La situació que genera fer públic el ressentiment per la teva exparella, havent-hi fills pel mig.
Imagineu-vos ser Milan i Sasha, i avui haver d’anar a cole.
Una estrella mundial fent-li bullying explícit a una tia de 22 anys amb nom i cognoms en comptes de centrar-se en el seu exmarit… i la gent rotllo ❤️ Shaki reina ❤️
Això de culpar a la “nova”, dient-li que és petita, quan la tipa era anònima fins fa dos dies, ningú no l’ha cuidat o protegit és mega patriarcal. A més, la dimensió d’aquesta crítica pot tenir una gran pressió psicològica que em sembla difícil de suportar. pic.twitter.com/5AbYpkyrKn
Com si Shakira sabés que aquestes crítiques podrien caure, a la lletra ja afegeix una reflexió quasifilosòfica sobre la culpa:
Entendí que no es culpa mía quе te critiquen Yo solo hago música, perdón que te salpique
Shakira: Bzrp Music Sessions, Vol. 53
Acabant el «salpique» amb una separació musical en mig de la paraula —«sal-Piqué»— perquè quedi clar a qui s’està referint, per si no s’havia pillat encara. (Si voleu accedir a totes les referències indirectes o molt directes que hi ha al videoclip, no us perdeu el fil d’aquesta tuitaire on les enumera:)
Hilo de todas las referencias que voy encontrando en Sesión #53 de Bizarrap con Shakira: pic.twitter.com/0Fgb1wbVCb
No falten tampoc les reaccions de persones que, distanciant-se de la polaritat popculture #TeamShakira o #TeamPiqué, recorden que, molta broma amb el tema de facturar, però que la cantant pagui:
En fi, està bé tirar-li al teu ex (amb menció a la sogra inclosa) malgrat que ho puguin sentir els teus fills? És correcte mencionar a l’amant amb qui et va enganyar el teu ex quan hi ha una clara diferència de poder?
El govern d’Espanya ha llançat aquest desembre una nova aplicació per accedir —per fi— a una gran varietat de documents i informació relacionats amb l’administració pública de manera centralitzada. L’aplicació, desenvolupada per la Secretaria de Digitalització i Intel·ligència Artificial del Ministeri d’Assumptes Econòmics i Transformació Digital, va romandre en període de prova durant la tardor. Mig milió de ciutadans van testejar Mi Carpeta Ciutadana, proposant canvis per millorar-ne l’experiència d’usuari i les funcionalitats de l’app.
Ja pots descarregar-te l’aplicació a través de Google Play o Apple Store. Per accedir a la teva carpeta pots fer servir diferents mètodes d’accés, com per exemple el PIN Cl@ve, que s’acostuma a utilitzar per fer altres tràmits administratius.
Les funcions principals de l’aplicació estan dividides de moment en vuit apartats temàtics, però es preveu aplicar millores i mantenir actualitzada l’app cada parell de mesos de forma indefinida, afegint-hi noves funcionalitats i sumant contingut d’altres organismes.
Educació i Formació: Consulta de titulacions, beques, matriculacions, i altres tràmits.
Ciutadania i Residència: Consulta de dades d’identitat i documents, el domicili segons les dades del padró, i comunicació de canvi de domicili.
Treball i Prestacions: Consulta de vida o situació laboral, d’informació sobre prestacions socials, de desocupació o dades de jubilació, a més de serveis per a treballadors públics i opositors.
Salut i Assumptes Socials: Consulta de la Història Clínica Digital del Sistema Nacional de Salut, informació sobre discapacitat o dependència, i certificats, com el de la covid.
Situació Personal i Familiar: Descàrrega de justificants d’absència d’antecedents penals o d’absència de delictes de naturalesa sexual, consulta del títol de família nombrosa, i altres tràmits.
Vehicles i transport: Consulta de dades del conductor i balanç de punts i dades del vehicle.
Habitatge: Consulta de dades referents als béns immobles urbans o rústics en propietat, descarga de certificacions cadastrals.
Transparència: Consulta de les dades personals intercanviades entre les administracions.
Era temptador fer-li escriure aquest breu article al ChatGPT, però en el moment en què ho hem intentat, el servidor estava col·lapsat:
A lot of people are checking out ChatGPT right now. We’re doing our best to make sure everyone has a chance to try it out, so please check back soon!
I és que no és fàcil «escalar» una web per a respondre a més d’un milió d’usuaris nous en menys d’una setmana.
El 30 de novembre passarà a la història com el dia que es va llençar el ChatGPT al gran públic. En aquest article expliquem què és i d’on surt aquesta intel·ligència artificial tan sorprenent com amenaçant. Endavant!
Què és i què hi ha darrere del ChatGPT-3?
Per a molts i moltes aquests darrers dies el ChatGPT ha estat el gran tema o trending topic a xarxes i en especial a Twitter. Per altres, més que un altre tema mediàtic, aquesta nova release d’OpenAI és directament una revolució sense precedents a la història de la tecnologia.
Segons l’article de la Viquipèdia en català, el ChatGPT «és un prototip de chatbot d’inteligència artificial centrat en la usabilitat i el diàleg». D’aquí sorprenen dues coses, la primera és que només es tracta d’un prototip (!) i la segona és que el català és un dels 5 idiomes que en el moment d’escriptura d’aquest article ja té un article per aquest projecte radicat a Silicon Valley (junt amb l’anglès, l’alemany, el xinès i el japonès; ens sembla prou representatiu de la vitalitat de la Viquipèdia en català).
L’algoritme del ChatGPT ha sorprès per la rapidesa, la coherència i la consistència de les seves interaccions amb els usuaris. Això és gràcies a un large language model (LLC o gran model de llenguatge) que, a partir d’una tecnologia anomenada «transformadors», és capaç de processar i generar llenguatge natural, o sigui, de parlar i entendre el llenguatge humà d’una manera similar a com ho faria un humà. No és que la màquina darrere la web estigui «raonant» d’una forma humana, sinó que l’algoritme, després de ser «entrenat» massivament amb molts terabytes (TB) d’informació seleccionada i d’interaccions amb humans, és capaç de donar respostes als usuaris que realment fan patxoca. I no para d’aprendre.
Un dels trets que oferia aquesta versió i que ha sorprès més és la capacitat de mantenir un diàleg consistent i no només oferir respostes aïllades a cada pregunta. Durant la conversa pots referir-te a respostes que el chatbot t’ha donat unes línies més a dalt i pots fer referència al metallenguatge (el llenguatge emprat per del llenguatge del bot); la màquina et seguirà la conversa amb naturalitat. Prou impressionant.
Per tant, a efectes pràctics és com parlar amb un robot amb un coneixement enciclopèdic que té algunes limitacions i que en última instància no pensa com a un ésser humà. Això si, «conscient» de les mateixes limitacions, aquesta versió 3.5 del chatbot no té novetats del món des de 2021; quan se li pregunta per temes polèmics o d’actualitat, respon que no té aquesta informació o s’estima més no respondre.
Algunes de les aplicacions d’aquesta versió del ChatGPT ja són:
Cercar a Google o DuckDuckGo
Esclarir conceptes científics o fins i tot filosòfics
Programar dictant-li què necessites amb llenguatge natural
Entendre un codi o línies de codi traduint-les a llenguatge natural.
Fer comandes al DALL-E
Aconseguir receptes de cuina
Narrar històries gracioses o romàntiques
Resoldre els deures (de l’escola, institut o universitat)
Escriure articles per a la pàgina web de la teva plataforma d’activisme digital.
Un sistema que encara està aprenent
Tot i així, els usuaris s’han adonat que tot i que en general dona bones respostes per a sortir del pas, quan el pressiones en un tema del qual ets expert veus que el ChatGPT realment no entén el que diu i es limita a donar respostes genèriques i sovint errònies. Tot seguit, quan li fas veure l’error que acaba de cometre, també fa veure que sent culpa.
Com moltes critiquen a xarxes, és un perill antropomorfitzar un algoritme que no entén i molt menys sent com un ésser humà: no s’ha d’oblidar la dimensió social i econòmica del ChatGPT i el fet que el més d’un milió d’usuaris que ja han jugat amb ell estan ajudant a entrenar i estan millorant encara més l’aprenentatge autònom d’aquesta intel·ligència artificial. És innegable que s’està creant un monstre d’alt valor econòmic que tot i ser encara d’accés gratuït pot convertir-se en una eina perillosa per als interessos d’uns pocs.
"Se pone triste". En serio? La de personas inteligentes que confunden lo que ellos proyectan sobre la #IA con lo que realmente hace es preocupante. Dejemos de mitificar y antropomorfizar procesos de datos, por favor 🙏#NLPhttps://t.co/2Z8tMeV0Ga
El perill de biaixos en l’última versió del chatbot d’OpenAI és el mateix que en qualsevol intel·ligència artificial: la màquina adopta els biaixos (racisme, homofòbia, classisme o masclisme) que estan reflectits en les dades —textos, en aquest cas— amb les quals s’entrena. Tot i que en aquesta última versió, la IA es nega a respondre educadament algunes preguntes, van sortint exemples d’usuaris a la xarxa que sí que reben respostes amb prejudicis de tota mena.
#ChatGPT tries to be non-sexist on the surface, but sexist biases are deeply rooted in I guess most training databases. pic.twitter.com/b5tIUoTJOf
— Daniel Arteaga (@dnlrtg.bsky.social) (@dnlrtg) December 6, 2022
Com sempre diem a ciberpoder.net/, no hi ha una postura política neutral per a la tecnologia. Som els usuaris que hem de criticar des del primer dia qualsevol signe de discriminació i no conformar-nos amb l’efecte wow de les novetats tecnològiques.
Dit això, ens ha agradat que ja des d’un inici el ChatGPT contesti en català. Té alguns errors i traduccions desafortunades, però entenem que és part del seu aprenentatge.
Finalment he provat ChatGPT d'OpenAI (https://t.co/7HCUVPGJdo). El meu consell és que el proveu vosaltres mateixos: divertiu-vos i deixeu-vos sorprendre 🤯. Obro 1 petit fil amb exemples en català i algunes observacions. No és exhaustiu, però si il·lustratiu del que pot fer
Una nova xarxa social s’està viralitzant als Estats Units: es diu Gas, està orientada a adolescents i està generant molt rebombori tot i estar disponible només a uns pocs estats dels EUA.
Des del seu llançament a finals d’agost, Gas ha aconseguit més de 500.000 descàrregues a l’App Store, superant no només les principals apps consolidades (Instagram, TikTok, YouTube), sinó també les «noves promeses» com BeReal.
Ladies and gentlemen, after a 5-year hiatus, I am no longer a one-hit wonder.
L’equip de l’app assegura que promou comportaments saludables i missatges positius entre els joves, a diferència d’altres apps que han estat polèmiques precisament per promoure comportaments tòxics entre els adolescents.
El funcionament de l’app és senzill: es basa en preguntes d’opció múltiple on has d’escollir una d’entre quatre persones: quina és la persona més bonica que has conegut?, qui no té por de ficar-se en embolics?. Llavors, la persona seleccionada rep unes flames de forma anònima —sembla que d’aquí ve el nom de Gas— i només por veure el curs (de secundària) i el gènere (masculí, femení i no-binari) de les seleccions que s’han triat, però de forma anònima. Aquesta és la versió regular, però els usuaris poden fer compres per esbrinar la identitat de qui els ha votat. A més, també hi ha una «moneda» interna per animar als usuaris a respondre més preguntes, que són bàsicament compliments.
Aquest no és el primer cop que el CEO i cocreador Nikita Bier construeix una app viral per a adolescents. Fa cinc anys, va viure una història similar amb TBH, que oferia una experiència pràcticament idèntica a Gas i que va ser ràpidament adquirida per Facebook Inc. (ara Meta Platforms). Tot i haver-se expandit a gran velocitat en un inici, l’adquisició de TBH pel gegant de Zuckerberg va alentir el seu creixement i va acabar tancant-la 3 mesos més tard.
Segons defensa Bier, la nova app és millor i el nou algoritme fa que els afalacs es reparteixin de forma més equitativa. A més, assegura que aquesta vegada no volen dependre de finançament extern.
Sembla que l’equip de Gas està focalitzat en el creixement viral dels usuaris de l’app (amb un objectiu d’un 100% de creixement diari), tot i que la seva pàgina de Twitter no té encara ni 1000 seguidors (en el moment que es redacta aquest text). Creixen a un ritme de 30.000 usuaris l’hora segons el seu compte de Twitter @gasappteam i afirmen tenir més d’un milió d’usuaris actius. Nikita Bier és la principal cara visible de l’empresa i volen anar pas a pas: els bons números de creixement als Estats Units venen de menys de dotze estats en els quals l’app està disponible.
També s’han vist a xarxes algunes polèmiques referents al «tràfic de persones» que suposadament pot permetre el servei d’ubicació dels menors. No és l’única app amb aquesta característica, però és un tema especialment sensible, perquè aquesta està enfocada obertament a un públic menor d’edat. @nikitabier diu que el tema del tràfic de persones és una broma nascuda a la Xina. Des de ciberpoder.net/ seguirem de prop aquest tema. Ells mateixos no són els únics que han desmentit aquest fil d’acusacions:
Gas serà tema de conversa com a mínim unes setmanes més. A més, sembla una evidència cada vegada més consolidada que les principals aplicacions per a menors d’edat (Instagram, TikTok, etc.) no són beneficioses per al desenvolupament dels menors i tenen problemes intrínsecs que noves propostes com Gas o BeReal volen resoldre per arribar a aquests segments de població. Les conseqüències que té l’exposició extrema a les xarxes socials, si bé és evident que té efectes perjudicials en els adults, encara està per veure que nociu pot arribar a ser per menors d’edat en etapa formativa.
Esperem que arribi a Europa aviat i puguem provar l’app.
Ryan Murphy, productor, guionista i director de televisió estatunidenc, té una capacitat insòlita per sexualitzar fins i tot… una pedra. No hi ha proves, però tampoc dubtes. Capaç és de colar-nos una sèrie —molt probablement dolentíssima— sobre una pedra preadolescent, preciosa i que està boníssima, que manté relacions pedrals fins i tot amb la roca d’on va sortir i nosaltres, audiència morbosa i acrítica, ho consumiríem com si fos una hòstia consagrada pels feligresos: obrint la boca i traient la llengua.
Al setembre d’enguany, la plataforma d’streaming Netflix —que amb els canvis anunciats esdevindrà en un de tants canals de televisió de pagament— va estrenar la minisèrie Dahmer, cocreada per Murphy i Ian Brennan, que narra la vida de l’assassí serial estatunidenc Jeffrey Dahmer.
Protagonitzada per l’actor fetitxe de Murphy, Evan Peters, la minisèrie vol endinsar-se en la ment de l’assassí serial, mostrant les circumstàncies que el conduirien a cometre els macabres crims pels quals ha estat condemnat. No només això, tot i que la sèrie és, principalment, un PoV de l’assassí respecte al món, deixa entreveure una superficial denúncia del sistema social-policial racista i homòfob de l’època.
La popularitat de la sèrie ha anat a l’alça des que es va estrenar. Una part de l’audiència ha expressat la seva incomoditat per les escenes gore i la crueltat de la performativitat dels assassinats. De fet, Rita Isbell, germana d’Errol Lindsey, una de les víctimes de Dahmer, ha declarat contra Netflix per utilitzar aquesta història per guanyar diners, sense tenir en compte els sentiments dels familiars de les víctimes.
Rita Isbell’s brother, Errol Lindsey, was murdered by Jeffrey Dahmer.
També han sigut nombroses les crítiques de la comunitat LGTBIQ+ que denuncien que aquest tipus de ficció difon «terror marica» a través de la morbositat.
La serie #Dahmer es un ejemplo de cómo la ficción puede difundir terror maric4, es decir, aleccionar y perpetuar miedo a hombres gais.
Lo hace a través de la herramienta que también se usó en el asesino de Grindr, la viruela del mono, Samuel y Alcàsser: el morbo. pic.twitter.com/gi67UDPjee
El modus operandi de Dahmer consistia en lligar en establiments de festa amb homes joves vulnerabilitzats de la comunitat negra, aquells pels quals el sistema mai preguntaria. Amb l’excusa de fotografiar-los nusos a canvis de diners, els portava a casa i els assassinava després de provocar-los un gran patiment.
Això ha remogut les aigües mentals dels recipients a mig omplir —subtil metàfora per dir que algunes persones són idiotes. Usuaris de tot el món s’han adonat que mai coneixes del tot a una persona quan quedes per primera vegada per mantenir relacions sexuals i no saps si és o no un assassí serial. Bé, tampoc saps si la caixera del supermercat traurà un punxó infantil de sota la caixa i et punxarà la mà com si fos una cartolina sobre una base gruixuda de feltre, dibuixant la sanefa d’un penis. De la mateixa manera que això és improbable, és improbable el primer. Però és igual. L’important —es veu— és generar por i desconfiança respecte a l’alteritat.
Els piulaires més espavilats s’han apropiat d’un tuit viral que «reflexionava» dins d’aquest marc per riure-se’n. La base del tuit resa:
La sèrie de Jeffrey Dahmer m’ha fet pensar molt que quan coneixes a algú no saps res d’aquesta persona, imagina que coneixes a algú que t’agrada i descobreixes que és un assassí, o molt pitjor, …
I la tendència consisteix en rematar-la amb ironia fina. Alguns exemples:
La sèrie de Jeffrey Dahmer m'està fent pensar que quan coneixes algú no saps res d'aquella persona…imagina que coneixes a algú que t'agrada i descobreixes que és un assassí, o molt pitjor: politòleg
la serie de Jeffrey Dahmer me está haciendo pensar mucho que cuando conoces a alguien no sabes nada de esa persona… es que imaginate que conoces a alguien que te gusta y descubres que es un asesino, o mucho peor: no le gusta el queso
la serie de Jeffrey Dahmer me está haciendo pensar mucho en que cuando conoces a alguien no sabes nada de esa persona… imagina que conoces a alguien que te gusta y descubres que es un asesino, o mucho peor: francés
la serie de Jeffrey Dahmer me está haciendo pensar mucho que cuando conoces a alguien no sabes nada de esa persona… es que imaginate que conoces a alguien que te gusta y descubres que es un asesino, o mucho peor: estudiante de derecho+ade
la serie de dahmer me esta haciendo pensar mucho en que cuando conoces a alguien realmente no sabes nada de esa persona…es que imagínate que alguien te gusta y descubres que es un asesino, o peor, que fue a por el burrito gratis del tacobell
la serie de Jeffrey Dahmer me está haciendo pensar mucho en que cuando conoces a alguien no sabes nada de esa persona… imaginate que conoces a alguien que te gusta y descubres que es un asesino, o mucho peor: estudiante de ingeniería
La serie de Jeffrey Dahmer me está haciendo pensar mucho que cuando conoces a alguien no sabes nada de esa persona… imagina que conoces a alguien que te gusta y descubres que es un asesino, o mucho peor: madrileño
Aquesta tendència pot interpretar-se com a cínica i macabra, donat el rerefons de tot plegat. No obstant això, també pot interpretar-se com una crítica a la intenció d’instal·lar por i desconfiança entre col·lectius mitjançant les reproduccions morboses i romantitzades d’aquestes històries macabres d’assassins serials.
La realitat ens regala moments que ni tan sols les més addictes escriptores de relats Wattpad poden imaginar-se. Aquests fenòmens sucosos són perfectes per mullar el pa de la creativitat i adelitar amb sabors únics les glàndules receptores de la comunitat digital. Dit d’una manera més simple, aquestes històries poden ser el brou de cultiu dels famosos mems-amb-data-de-caducitat.
Dies després que el famós presentador i publicista Risto Mejide i la influencerLaura Escanes anunciessin simultàniament a les seves xarxes socials «com si es tractés del darrer pas d’un pla de màrqueting» —com descriu Ainhoa Marzol en la seva columna a Rockdelux— que se separen, les xarxes socials s’omplien de teories sobre el motiu de la separació i reflexions sobre com aquesta parella de famosos han exhibit l’acte de ruptura públicament.
Més enllà de la tafaneria i l’interès per aquest triangle amorós, a ciberpoder.net/ ens interessa examinar la manera que es creua el món de la premsa rosa tradicional i una figura del món digital més críptic, que representa Mr. Jägger, presumiblement desconegut per a periodistes boomers i millennials.
Nada más he leído la noticia de Jägger, lo primero que he pensado es lo fascinante que podría ser tener a una redacción entera de la prensa rosa desconcertadísima al ojear sus perfiles para sacar noticias.
Aquestes són algunes cites textuals de la notícia on es deixen entreveure estereotips dels creadors de contingut relacionats amb el seu estat físic, prejudicis sobre la cultura del videojoc i desconeixement de la figura de Mr. Jägger, conegut pel seu contingut especialment surrealista, explosiu i, sovint, impremeditat.
[…] en xarxes socials els seus seguidors ja deien al setembre de l’any passat estar quedant-se d’una peça quan els veien «rolear al GTA o al Minecraft».
Podem dir que és un youtuber i streamer fora del comú en aquest aspecte concret perquè, comparat amb altres companys creadors de continguts famosos com ElXokas o Rubius, el físic d’Alberto Redondo [Mr. Jägger] és la prova empírica que es cuida, un detall que també té en comú amb Laura Escanes, a més dels tatuatges.
Escanes va trobar alleujament en el seu canal de Twitch i en els videojocs, el primer punt en comú que l’hauria unit a Míster Jägger.
«¿Quién es Míster Jägger, el youtuber famoso que sale con Laura Escanes?» – Lecturas
En fi, aquest encreuament entre premsa tradicional i cultura pop digital recrearà fenòmens ja explorats respecte la incompatibilitat entre la semiòtica del contingut digital —més encara el generat per una comunitat com la de Mr. Jägger— i la seva difusió en els canals tradicionals per arribar a audiències massives.
risto mejide al enterarse habrá buscado "míster jagger" en google y le habrá salido un video en el que se autofoIIa a sí mismo vestido de vaca y de abeja reina https://t.co/wDI2FREev3
