Categoria: Actualitat

  • Primera Conferència Internacional d’Auditoria Algorítmica a Barcelona

    Primera Conferència Internacional d’Auditoria Algorítmica a Barcelona

    El darrer dimarts 8 de novembre, va tenir lloc al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) la primera Conferència Internacional d’Auditoria Algorítmica, organitzada per Eticas.

    En una taula rodona, diversos experts van parlar de les últimes tendències en la regulació d’algoritmes. Les institucions representades eren la Mozilla Foundation, l’Ada Lovelace Institute, la Universitat de Cambridge, Data & Society, BABL AI i TruEra.

    Segons Gemma Galdon, CEO d’Eticas i moderadora de la sessió, l’auditoria algorítmica és el cinturó de seguretat de la intel·ligència artificial, fent-la millor i més segura. Per tant, és necessari que es consolidi abans que la relació entre la societat i la innovació s’esquerdi. I tot això ha de ser fruit d’un debat sobre l’impacte de la tecnologia en les persones.

    La sessió forma part d’unes jornades de debat entre els ponents, que posteriorment van viatjar a Brussel·les per traslladar les seves conclusions als legisladors del Parlament Europeu. L’objectiu és establir un full de ruta per crear un marc que reguli els algoritmes que tenen impacte en la societat.

    Es va reconèixer que, tot i tenir moltes eines, encara s’ha de trobar la manera més adequada per utilitzar-les. L’esforç per alinear la recerca i la implementació durarà anys i haurà de comptar amb la col·laboració del sector públic, el sector privat i els ciutadans. En qualsevol cas, l’auditoria d’algoritmes va molt més enllà d’un problema tècnic. Les dades dels usuaris i la informació sensible que contenen tenen una dimensió social i això fa que s’hagi de plantejar un enfocament socio-tècnic.

    Aquesta qüestió està començant a despertar molt d’interès i és realment emocionant i esperançador el que pot passar els pròxims mesos a Europa. Com va dir Ramak Molavi, de la Mozilla Foundation, la transparència no és un objectiu, sinó una condició per un entorn saludable, privat i sostenible.

  • Gas, la nova app viral als Estats Units

    Gas, la nova app viral als Estats Units

    Una nova xarxa social s’està viralitzant als Estats Units: es diu Gas, està orientada a adolescents i està generant molt rebombori tot i estar disponible només a uns pocs estats dels EUA.

    Des del seu llançament a finals d’agost, Gas ha aconseguit més de 500.000 descàrregues a l’App Store, superant no només les principals apps consolidades (Instagram, TikTok, YouTube), sinó també les «noves promeses» com BeReal.

    L’equip de l’app assegura que promou comportaments saludables i missatges positius entre els joves, a diferència d’altres apps que han estat polèmiques precisament per promoure comportaments tòxics entre els adolescents.

    El funcionament de l’app és senzill: es basa en preguntes d’opció múltiple on has d’escollir una d’entre quatre persones: quina és la persona més bonica que has conegut?, qui no té por de ficar-se en embolics?. Llavors, la persona seleccionada rep unes flames de forma anònima —sembla que d’aquí ve el nom de Gas— i només por veure el curs (de secundària) i el gènere (masculí, femení i no-binari) de les seleccions que s’han triat, però de forma anònima. Aquesta és la versió regular, però els usuaris poden fer compres per esbrinar la identitat de qui els ha votat. A més, també hi ha una «moneda» interna per animar als usuaris a respondre més preguntes, que són bàsicament compliments.

    https://twitter.com/joceyy010/status/1582566724989509633

    Aquest no és el primer cop que el CEO i cocreador Nikita Bier construeix una app viral per a adolescents. Fa cinc anys, va viure una història similar amb TBH, que oferia una experiència pràcticament idèntica a Gas i que va ser ràpidament adquirida per Facebook Inc. (ara Meta Platforms). Tot i haver-se expandit a gran velocitat en un inici, l’adquisició de TBH pel gegant de Zuckerberg va alentir el seu creixement i va acabar tancant-la 3 mesos més tard.

    Segons defensa Bier, la nova app és millor i el nou algoritme fa que els afalacs es reparteixin de forma més equitativa. A més, assegura que aquesta vegada no volen dependre de finançament extern.

    Sembla que l’equip de Gas està focalitzat en el creixement viral dels usuaris de l’app (amb un objectiu d’un 100% de creixement diari), tot i que la seva pàgina de Twitter no té encara ni 1000 seguidors (en el moment que es redacta aquest text). Creixen a un ritme de 30.000 usuaris l’hora segons el seu compte de Twitter @gasappteam i afirmen tenir més d’un milió d’usuaris actius. Nikita Bier és la principal cara visible de l’empresa i volen anar pas a pas: els bons números de creixement als Estats Units venen de menys de dotze estats en els quals l’app està disponible.

    També s’han vist a xarxes algunes polèmiques referents al «tràfic de persones» que suposadament pot permetre el servei d’ubicació dels menors. No és l’única app amb aquesta característica, però és un tema especialment sensible, perquè aquesta està enfocada obertament a un públic menor d’edat. @nikitabier diu que el tema del tràfic de persones és una broma nascuda a la Xina. Des de ciberpoder.net/ seguirem de prop aquest tema. Ells mateixos no són els únics que han desmentit aquest fil d’acusacions:

    https://twitter.com/aplusk/status/1583227086126227456

    Gas serà tema de conversa com a mínim unes setmanes més. A més, sembla una evidència cada vegada més consolidada que les principals aplicacions per a menors d’edat (Instagram, TikTok, etc.) no són beneficioses per al desenvolupament dels menors i tenen problemes intrínsecs que noves propostes com Gas o BeReal volen resoldre per arribar a aquests segments de població. Les conseqüències que té l’exposició extrema a les xarxes socials, si bé és evident que té efectes perjudicials en els adults, encara està per veure que nociu pot arribar a ser per menors d’edat en etapa formativa.

    Esperem que arribi a Europa aviat i puguem provar l’app.

  • El «trend» de Twitter sobre la sèrie morbosa de Jeffrey Dahmer

    El «trend» de Twitter sobre la sèrie morbosa de Jeffrey Dahmer

    Ryan Murphy, productor, guionista i director de televisió estatunidenc, té una capacitat insòlita per sexualitzar fins i tot… una pedra. No hi ha proves, però tampoc dubtes. Capaç és de colar-nos una sèrie —molt probablement dolentíssima— sobre una pedra preadolescent, preciosa i que està boníssima, que manté relacions pedrals fins i tot amb la roca d’on va sortir i nosaltres, audiència morbosa i acrítica, ho consumiríem com si fos una hòstia consagrada pels feligresos: obrint la boca i traient la llengua.

    Al setembre d’enguany, la plataforma d’streaming Netflix —que amb els canvis anunciats esdevindrà en un de tants canals de televisió de pagament— va estrenar la minisèrie Dahmer, cocreada per Murphy i Ian Brennan, que narra la vida de l’assassí serial estatunidenc Jeffrey Dahmer.

    Protagonitzada per l’actor fetitxe de Murphy, Evan Peters, la minisèrie vol endinsar-se en la ment de l’assassí serial, mostrant les circumstàncies que el conduirien a cometre els macabres crims pels quals ha estat condemnat. No només això, tot i que la sèrie és, principalment, un PoV de l’assassí respecte al món, deixa entreveure una superficial denúncia del sistema social-policial racista i homòfob de l’època.

    La popularitat de la sèrie ha anat a l’alça des que es va estrenar. Una part de l’audiència ha expressat la seva incomoditat per les escenes gore i la crueltat de la performativitat dels assassinats. De fet, Rita Isbell, germana d’Errol Lindsey, una de les víctimes de Dahmer, ha declarat contra Netflix per utilitzar aquesta història per guanyar diners, sense tenir en compte els sentiments dels familiars de les víctimes.

    També han sigut nombroses les crítiques de la comunitat LGTBIQ+ que denuncien que aquest tipus de ficció difon «terror marica» a través de la morbositat.

    El modus operandi de Dahmer consistia en lligar en establiments de festa amb homes joves vulnerabilitzats de la comunitat negra, aquells pels quals el sistema mai preguntaria. Amb l’excusa de fotografiar-los nusos a canvis de diners, els portava a casa i els assassinava després de provocar-los un gran patiment.

    Això ha remogut les aigües mentals dels recipients a mig omplir —subtil metàfora per dir que algunes persones són idiotes. Usuaris de tot el món s’han adonat que mai coneixes del tot a una persona quan quedes per primera vegada per mantenir relacions sexuals i no saps si és o no un assassí serial. Bé, tampoc saps si la caixera del supermercat traurà un punxó infantil de sota la caixa i et punxarà la mà com si fos una cartolina sobre una base gruixuda de feltre, dibuixant la sanefa d’un penis. De la mateixa manera que això és improbable, és improbable el primer. Però és igual. L’important —es veu— és generar por i desconfiança respecte a l’alteritat.

    Els piulaires més espavilats s’han apropiat d’un tuit viral que «reflexionava» dins d’aquest marc per riure-se’n. La base del tuit resa:

    La sèrie de Jeffrey Dahmer m’ha fet pensar molt que quan coneixes a algú no saps res d’aquesta persona, imagina que coneixes a algú que t’agrada i descobreixes que és un assassí, o molt pitjor, …

    I la tendència consisteix en rematar-la amb ironia fina. Alguns exemples:

    https://twitter.com/galiindo13/status/1582426807558864896

    Aquesta tendència pot interpretar-se com a cínica i macabra, donat el rerefons de tot plegat. No obstant això, també pot interpretar-se com una crítica a la intenció d’instal·lar por i desconfiança entre col·lectius mitjançant les reproduccions morboses i romantitzades d’aquestes històries macabres d’assassins serials.

  • Les sis noves reformes de polítiques digitals de la Unió Europea

    Les sis noves reformes de polítiques digitals de la Unió Europea

    El tàndem del Parlament Europeu i la Comissió Europea ha estat treballant en un munt d’afers institucionals de forma tan brillantment seriosa, avorrida i professional que, com és habitual, la ciutadania acaba sense fer-se una idea dels progressos, reproduint una vegada més el cicle vital d’ignorància i després hate simplista a les institucions europees. No passa res, aquí estem per solucionar-ho explicant què està passant.

    L’octubre de 2022, el Consell ha aprovat definitivament la Digital Services Act (DSA), Llei de serveis digitals. Les noves normes començaran a aplicar-se quinze mesos després de la seva entrada en vigor. Opera sota el principi que allò que és il·legal fora de línia també hauria de ser il·legal en línia. La llei presenta sis línies d’actuació:

    Més moderació

    Les xarxes socials i els mercats en línia tindran responsabilitats més clares pel que fa al contingut i als productes a les seves plataformes.

    La nova llei introdueix millors regles per a la moderació del contingut, per ajudar a combatre el discurs d’odi i la desinformació.

    Menys falsificacions

    Gairebé el 7% de totes les importacions de la UE són productes falsificats amb un valor estimat de més de 120.000 milions d’euros. Més del 50% de les mercaderies falsificades confiscades a les fronteres de la UE provenen del comerç electrònic.

    Les normes ampliaran i aclariran un conjunt de responsabilitats per a les empreses en línia que operen a la UE, independentment d’on tinguin la seu.

    Competència més justa

    Una nova regulació, anomenada Llei de mercats digitals (Digital Markets Act), estableix regles clares per a les grans plataformes (gatekeepers), i una llista del que es pot i no es pot fer, per evitar que imposin condicions injustes a les empreses. Per exemple, els gatekeepers no podran classificar els seus propis serveis i productes més alt que els serveis o productes similars oferts per altres.

    Les regles ajudaran les empreses més petites i les startups a competir amb empreses grans. Les startups innovadores podrien guanyar una quota de mercat més gran i oferir productes i serveis nous i innovadors. La nova llei també facilitarà el comerç electrònic transfronterer de la UE. La DMA obligarà els gatekeepers a oferir als clients accés a un abast més ampli de serveis.

    Més ciberseguretat

    Es calcula que les pèrdues per ciberdelinqüència superen els 5,2 bilions d’euros el 2021. Això és més que el PIB combinat de França, Itàlia i Espanya el 2020.

    La UE està desenvolupant encara més una Agència Especial per a la Ciberseguretat – ENISA. Aquest ajuda els països de la UE a prevenir, detectar i respondre als problemes de seguretat de la informació. A més, el Centre Europeu de Ciberdelinqüència d’Europol ajuda els països de la UE a investigar els delictes en línia.

    Intercanvi de dades

    El maig de 2022, el Consell va adoptar la Llei de governança de dades. Aquesta nova legislació de la UE facilitarà l’accés a les dades respectant la privadesa personal. Conseqüències:

    • Facilitarà als investigadors i a les empreses l’accés i l’ús de determinats tipus de dades que tenen les organitzacions públiques.
    • Fomentarà l’establiment de nous actors en l’economia de les dades la funció dels quals serà facilitar l’intercanvi de dades entre empreses.
    • Facilitarà que les persones i les empreses comparteixin les seves dades per al bé comú (és a dir, projectes de recerca).

    e-Justice

    L’abril de 2022, el Consell va adoptar el reglament e-CODEX (comunicació e-Justice mitjançant l’intercanvi de dades en línia). Facilitarà els procediments judicials que requereixin una comunicació transfronterera.

    El sistema ajudarà a implementar regulacions anteriors que faciliten l’intercanvi d’informació entre els sistemes nacionals de justícia electrònica. Les autoritats judicials, els advocats i els ciutadans podran enviar i rebre documents, formularis legals, proves o altra informació electrònicament d’una manera ràpida i segura.

    La solució tècnica està preparada i ja està en ús per alguns estats membres. El Consell va adoptar un marc legal a llarg termini per al sistema. A mesura que els europeus es mouen lliurement per la UE, el nombre de casos transfronterers està creixent ràpidament. e-CODEX estalvia temps i diners. Només per a les ordres de pagament europees, l’estalvi d’enviament podria arribar als 300.000 €.

    Més informació:

  • Esclat de mems: la relació entre Mr. Jägger i Laura Escanes regala perles

    Esclat de mems: la relació entre Mr. Jägger i Laura Escanes regala perles

    La realitat ens regala moments que ni tan sols les més addictes escriptores de relats Wattpad poden imaginar-se. Aquests fenòmens sucosos són perfectes per mullar el pa de la creativitat i adelitar amb sabors únics les glàndules receptores de la comunitat digital. Dit d’una manera més simple, aquestes històries poden ser el brou de cultiu dels famosos mems-amb-data-de-caducitat.

    https://twitter.com/xliciaaaaaa/status/1577322116701110273

    Dies després que el famós presentador i publicista Risto Mejide i la influencer Laura Escanes anunciessin simultàniament a les seves xarxes socials «com si es tractés del darrer pas d’un pla de màrqueting» —com descriu Ainhoa Marzol en la seva columna a Rockdelux— que se separen, les xarxes socials s’omplien de teories sobre el motiu de la separació i reflexions sobre com aquesta parella de famosos han exhibit l’acte de ruptura públicament.

    Aquesta tarda, la revista Lecturas (propietat d’RBA) publicava en exclusiva que Escanes hauria iniciat una relació sentimental amb el youtuber Mr. Jägger. El conegut youtuber responia a la notícia publicant la imatge d’una dona gran enrajolada sense cap més comentari.

    Més enllà de la tafaneria i l’interès per aquest triangle amorós, a ciberpoder.net/ ens interessa examinar la manera que es creua el món de la premsa rosa tradicional i una figura del món digital més críptic, que representa Mr. Jägger, presumiblement desconegut per a periodistes boomers i millennials.

    Aquestes són algunes cites textuals de la notícia on es deixen entreveure estereotips dels creadors de contingut relacionats amb el seu estat físic, prejudicis sobre la cultura del videojoc i desconeixement de la figura de Mr. Jägger, conegut pel seu contingut especialment surrealista, explosiu i, sovint, impremeditat.

    […] en xarxes socials els seus seguidors ja deien al setembre de l’any passat estar quedant-se d’una peça quan els veien «rolear al GTA o al Minecraft».

    Podem dir que és un youtuber i streamer fora del comú en aquest aspecte concret perquè, comparat amb altres companys creadors de continguts famosos com ElXokas o Rubius, el físic d’Alberto Redondo [Mr. Jägger] és la prova empírica que es cuida, un detall que també té en comú amb Laura Escanes, a més dels tatuatges.

    Escanes va trobar alleujament en el seu canal de Twitch i en els videojocs, el primer punt en comú que l’hauria unit a Míster Jägger.

    «¿Quién es Míster Jägger, el youtuber famoso que sale con Laura Escanes?» – Lecturas

    En fi, aquest encreuament entre premsa tradicional i cultura pop digital recrearà fenòmens ja explorats respecte la incompatibilitat entre la semiòtica del contingut digital —més encara el generat per una comunitat com la de Mr. Jägger— i la seva difusió en els canals tradicionals per arribar a audiències massives.

    https://twitter.com/SMYisus/status/1577320626938957829
  • Top 70 canals de YouTube de divulgació cultural i científica

    Top 70 canals de YouTube de divulgació cultural i científica

    En aquests darrers cinc anys s’ha anat desenvolupant a YouTube un ecosistema de canals de divulgació cultural i científica que, en termes de qualitat, molt probablement podríem considerar-los la millor forma humana de propagació de coneixement. Sense exagerar. Aquests canals estan entrenats en la «selva darwiniana» per a aconseguir l’atenció dels usuaris; creats per persones molt intel·ligents capaces de plasmar, també, un format innovador mitjançant estils d’edició creatius.

    A diferència dels tradicionals documentals televisius, aquests vídeos tenen un ritme molt ràpid i una presentació informativa molt compacta i visual. Veure un vídeo d’aquest tipus sobre com funcionen els quarks o sobre la batalla de Gaugamela és molt més eficient i esclaridor que llegir-se l’article de la Wikipedia.

    A continuació presento un llistat dels meus top 70 canals, número que potser sembla bastant arbitrari, però he hagut d’escollir entre més de 500. Estan tots en anglès (#globalisme i tal). Els he agrupat per categories. Començo a disparar.

    Clàssics

    Aquests són els canals més antics i coneguts. Alguns ja no fan tant contingut com abans, però van crear el camí que molts altres canals han fet després.

    • Vox – Minidocumentals sobre la societat amb perspectiva crítica. Bastant famós. Ha marcat estil.
    • Veritasium – Un dels primers youtubers de ciència.
    • Smarter Every Day – Youtuber de ciència i enginyeria molt pioner en el seu moment.
    • Nerdwriter – Aquest tio va marcar estil i època al seu moment amb els seus video essays sobre cultura audiovisual.
    • Vsauce 1, 2 i 3 – Un trio de canals sobre divulgació científica, matemàtica i random també pioners.
    • Vice – La primera cadena televisiva, molt contracultural, que va decidir muntar un conglomerat de canals de YouTube sobre temes culturals sovint tabú.
    • Motherboard – Un canal de Vice especialitzat en tecnologia.

    Cultura

    • Contrapoints – La reina del breadtube, el sector de youtubers d’esquerra contemporània. Una persona transgènere que parla d’ideologia. Ha creat escola amb el seu estil d’edició.
    • Philosophy Tube – Semblant a Contrapoints, una persona transgènere anglesa que també parla de temes ideològics.
    • Plastic Pills – També de la breadtube: assaigs de filosofia postmoderna i anàlisis cultural.
    • Wisecrack – Anàlisis ideològiques de la cultura audiovisual contemporània amb una perspectiva bastant americana.
    • Ireg – L’emperador «pallasso» de la ideologia; res escapa la seva anàlisi «post irònica».
    • Sisyphus 55 – Un jove que comparteix el seu camí vital mentre analitza autors filosòfics.
    • The School of Life – Un canal clàssic, bastant freudià i urbanita. Abans feia molt bones anàlisis d’autors de filosofia.
    • Rare Earth – Un tio que dona voltes pel món fent minidocumentals bastant emocionants.
    • Tom Scott – Aquest tio també dona voltes pel món anant a llocs molt randoms i explicant anècdotes.

    Física

    • PBS Space Time – Canal contundent i esclaridor per aprendre d’astrofísica, física quàntica, etc.
    • Sabine Hossenfelder – Una senyora molt intel·ligent, experta en física de partícules, farta de pseudociències, fa molts vídeos de divulgació científica.
    • Arvin Ash – Un altre canal molt bo per aprendre de física elemental.
    • The Science Asylum – Un canal de física amb un host bastant quirky, però bastant bo de veure, sobretot en temes d’òptica.
    • Science Clic – Les animacions d’aquest canal de física són espectaculars a nivell conceptual.
    • Physics Videos by Eugene Khutoryansky – Un canal autista i ultra mindblown; representa visualment un munt de teoria de forma que mai t’oblides.
    • Sciencephile the AI – Aquest canal satíric narrat per una veu d’intel·ligència artificial barreja explicacions científiques sobre l’univers amb filosofia existencialista.
    • Real Engineering – Aquest canal té unes visuals fantàstiques sobre com funcionen màquines, avions, i coses d’enginyeria en general.
    • 3blue1brown – Potser el millor canal sobre divulgació de matemàtiques. Amb les seves visuals podràs entendre coses que mai pensaries que podries entendre.

    Biologia

    • Real Science – Canal germà al de Real Engineering, però sobre ciència i biologia.
    • Tierzoo – Canal molt divertit on va comparant animals posant-los stats com si fos un videojoc.
    • The Noted Anatomist – Un canal sobre anatomia humana low key bastant impressionant.
    • What I’ve Learned – Un canal que tira al self-help, nutrició, exercici físic, suplements, etc. molt científic.
    • Psyched Substance – El canal més important sobre drogues, prevenció de riscos i psicodèlia.
    • Scishow – Una xarxa de canals sobre mil temes molt random de ciència organitzat per Hank Green, un dels og* youtubers de divulgació.
    • Crashcourse – Una altra xarxa de canals de tota mena per explicar com funciona el món, també d’Hank Green.
    • Journey to the Microcosmos – Canal súper chill per veure com viuen els microbis, bastant mindblown, narrat pel Hank.
    • Andrew Huberman – Un investigador de Stanford que fa pòdcasts espectaculars sobre el consens cientific superactualitzat sobre fisiologia, neurociència, etc.
    • History of the Earth – Història de la terra els primers 4000 milions d’anys. Impressionant.
    • PBS Eons – Història dels animals prehistòrics, dinosaures, etc. Un munt de paradigm shifts aquí. Per exemple, PBS és una xarxa amb més canals.

    *algú o alguna cosa que sigui original o originador i especialment un que sigui molt respectat o considerat.

    Història

    • Kings and Generals – Un dels millors canals d’història de YouTube amb un focus en història militar. Aquest canal és espectacular.
    • Epimetheus – Un altre canal molt bo; aquest sobre història antiga.
    • Historia Civilis – Canal nínxol d’història: el seu estil explicatiu és prou benparit, sobretot explicacions polítiques de Roma.
    • History with CY – Un canal nínxol sobre història mediterrània. Val molt la pena.
    • Invicta – Un canal d’història política i també social molt recomanable.
    • The Armchair Historian – Història militar per a heteros molt ben parida.
    • Jabzy – Hidden jewel de YouTube, recomanable la seva història de l’Àfrica moderna sobretot.
    • Extra Credits – Un dels millors canals d’aquest llistat, animacions i estil explicatiu suuuper bo.
    • Biographics – Un canal que explica súper imparcialment i amb detall moltes biografies de personatges històrics. Molt bo.
    • Stefan Milo – Aquest tio és un expert en el paleolític i els mindblowns són constants amb ell.
    • Voices of the Past – Narracions de textos escrits en el passat, en plan, el diari personal del primer viatger japonès a Europa fa 500 anys, i coses així. Súper bo!

    Geografia

    • Geographics – Canal germà de biographics, però centrant-se en llocs concrets. Bastant divertit.
    • Geography Now – Un canal bastant conegut. Fa un vídeo llarg per explicar cada país. Top.
    • Atlas Pro – Canal d’explicacions de ciència geogràfica. S’aprèn molt.

    Espiritualitat

    • Esoterica – Canal espectacular d’un jueu comunista, ordres de magnitud més expert en la història espiritual i esotèrica d’occident que qualsevol. Un acadèmic, no nonsense. Explica màgia, alquímia and shit. Potser el meu canal preferit per la sheer quality i excepcionalitat del seu contingut.
    • Lets Talk Religion – Un canal d’un acadèmic suec que explica coses islàmiques sobretot. Molt bo.
    • Religion for Breakfast – Un americà especialitzat en paganisme i cristianisme inicial, però explica tot de forma acadèmica.
    • Sam Aronow – Un jueu modernista que té una playlist espectacular sobre la història política del poble jueu.
    • Ryan Reeves – Història de la teologia cristiana. Canal fonamental per a entendre la nostra història com a civilització, encara que aquest home sí que és religiós personalment.

    Societat

    • Money & Macro – Un dels meus canals favorits, macroeconomia d’un jove acadèmic holandès que no està per bromes.
    • Neo – Urbanisme, societat, tecnologia. Molt informatiu.
    • Wendover Productions – Canal bastant famós, especialitzat en com funciona el món, logística, etc. Contingut sorprenent.
    • Real Life Lore – També bastant famós i semblant al de wendover productions, però més generalista.
    • Polymatter – Economia, política, logística. Canal contundent informativament parlant.
    • Cold Fusion – Un canal famós d’actualitat tecnològica. És un dels millors del llistat.
    • Joe Scott – Un americà apassionat per la tecnologia, com avança la carrera espacial, etc.
    • Cnbc – Documentals estil vox, però un rollo més business. Súper informatiu també.

    Urbanisme

    • City Beautiful – Canal d’urbanisme amb perspectiva crítica.
    • The B1M – Canal de projectes d’infraestructures que s’estan fent arreu del món.
    • Megaprojects – Projectes d’infraestructura i construcció civil, gratacels, etc.

    Cuina

    Música

    • Adam Neely – Potser el canal més famós d’anàlisi musical. Bàsicament el Jaime Altozano de l’angloesfera. Jazzístic a full.
    • Bruce the Composer – Aquest està més especialitzat en música orquestral.
    • Rick Beato – Aquest és més d’anàlisi de música contemporània i sobretot rock.

  • Facebook (Meta) neteja la seva imatge: ara limita els anuncis de perfilat polític, racial o sexual

    Facebook (Meta) neteja la seva imatge: ara limita els anuncis de perfilat polític, racial o sexual

    Si heu obert les xarxes o qualsevol mitjà digital les últimes setmanes és possible que hagueu vist que l’antiga Facebook Inc., dirigida pel (probablement reptilià) Mark Zuckerberg, ara es diu «Meta», en un moviment similar al que vam veure amb Google, amagant-se sota l’aixopluc d’Alphabet al 2015.

    La notícia arriba en un huracà de mala premsa al voltant de la companyia de Menlo Park: uns dies abans, l’extreballadora Frances Haugen va obrir la capsa dels trons en un programa de TV de màxima audiència i de nou, les pràctiques internes de la companyia van escandalitzar a mig món.

    ‘Meta’ no es va presentar només com un terme «paraigües» per no haver d’exposar el nom de «Facebook» als mitjans i a Wall St. (també canviarà el nom a borsa). ‘Meta’ ha de representar l’estratègia futura de negoci al voltant del ‘metavers’, un concepte que encara hem de veure desenvolupant en tot el seu potencial, però que ja va impressionar a la comunitat tech fa uns mesos quan el mateix Mark el presentava com una experiència realment disruptiva per a tenir reunions Zoom amb ulleres de realitat virtual. Revolucionari.

    Tant és així que a la mateixa web oficial de Meta es reconeix que el seu objectiu serà fer que el metavers cobri vida per ajudar a connectar a la gent, trobar comunitats i ajudar els negocis a créixer. Força similar als objectius de la World Wide Web als 90, però la part dels negocis és nova.

    Després del rebombori i el ‘memage’ (en paraules de, personatge Greg de la sèrie d’HBO Succession) a les xarxes de les darreres setmanes, la flamant ‘Meta’ ha anunciat que a partir de gener no permetrà anuncis de perfilat polític, racial o sexual. Això vol dir que les empreses que es vulguin anunciar a les diferents apps del conglomerat, no podran seleccionar categories que la companyia ha classificat com relacionades amb el perfil polític, racial, sexual, religiós i molts més (com per exemple les etiquetes ‘LGBT’ o ‘Catòlic/a’). D’aquesta manera, diuen, voler reduir la polarització a xarxes.

    El 2017, per exemple, el mitjà ProPublica va aconseguir que Facebook descartés categories antisemites que permetien anunciar contingut en aquests col·lectius en particular. La història recent de Facebook està repleta de denúncies i peticions de regular les categories que utilitzen internament.

    Al New York Time ho resumeix bé l’expert en frau digital, Augustine Fou: «per descomptat que Facebook pot saber si ets gai o afro-americà, però la pregunta és si és ètic fer servir aquestes etiquetes per perfilar anuncis».

    Frances Haugen, l’enginyera de dades i ex-product manager de Facebook que ha començat l’última campanya de desprestigi de Facebook (ara Meta) desconfia del «metaverse» que vol crear la companyia nascuda al campus de Harvard i ara està centrada en «millorar Facebook (Meta)» des de fora, donant suport públic a regulacions que exigeixen transparència de dades com l’EU Digital Services Act (DSA) i observant que Facebook «contractarà 10.000 enginyers per crear videojocs addictius de realitat virtual, però no tenen el tema de la privacitat solucionada en el seu producte principal». Potser és que la privacitat dels usuaris xoca amb el seu model de negoci.

    Malgrat la polèmica, això no afecta els magnífics resultats de la companyia, que ha tingut ingressos de 29 mil milions de dòlars al tercer trimestre de 2021, amb un benefici de 9.200 milions que suposa un 17% més que al mateix període de 2020, segons dades de El País.

  • Ecoansietat: banalitat de «pijos» o conscienciació ecologista

    Ecoansietat: banalitat de «pijos» o conscienciació ecologista

    Aquests darrers dies hem viscut un nou episodi d’hordes tuitaires amb torxes contra el que, asseguren, és un nou sense sentit: l’ecoansietat.

    Tot va començar amb una nota de la periodista de TV3 especialista en crisi climàtica, Cori Calero, titulada Ecoansietat, quan conèixer els efectes de la crisi climàtica genera angoixa als joves. Un article que explora el fenomen del climate anxiety, concepte utilitzat per la ONU per definir la sensació d’angoixa davant la crisi climàtica i les conseqüències sobre la vida humana.

    Per exemplificar aquest «efecte psicològic», la periodista exposa diferents testimonis de joves que, presumiblement, ho pateixen:

    En Leo Arriola Meike té 22 anys i estudia enginyeria informàtica. Ens explica que durant molt temps va llegir molta literatura científica i es va deprimir molt. «Em costava dormir, era un tema que tenia molt present al cap i em va afectar fins i tot a la universitat. Vaig suspendre algunes assignatures.»

    Sembla ser que l’ecoansietat és un compartiment de l’angoixa existencial que, pel simple fet d’existir, patim els éssers humans des que prenem consciència de la finitud de la vida, la contingència del món i la responsabilitat que suposa ser lliures.

    Potser aquesta és una de les moltes crítiques que se li pot fer a l’ecoansietat tal i com està presentada al recull de testimonis que 324 va compartir al seu compte de Twitter.

    No obstant això, l’horda tuitaire acostuma a posicionar-se amb verí, ironia, intencionada maldat i insensibilitat. La majoria de les respostes negatives a la nota i, concretament, als testimonis dels joves, s’han fet des de la consideració que les principals problemàtiques ecològiques només preocupen a persones econòmicament acomodades o ninis.

    Mentre una part del perfil comunista-anticapitalista es feia mofa de l’ecoansietat en aquests termes, altres aprofitaven per complementar el fenomen amb la certesa que la crisi climàtica és conseqüència del sistema capitalista.

    Altres usuaris han criticat l’ecoansietat per ser, segons afirmen, una banalització dels problemes de salut mental o per ser un efecte psicològic injustificat en comparació a altres preocupacions suposadament més impactants per a la consciència humana:

    Altres tuitaires opinaven sobre aquesta nova batalla pel sentit amb metalectures sobre el debat, com aquest que afirma que la diferent recepció de la nota és causada per una qüestió generacional:

    O aquest que atribueix la problemàtica a un assumpte de comunicació i pedagogia:

    https://twitter.com/GerardCorriols/status/1456735031423082500

    O aquest que subtilment aprofita per castigar a TV3:

    https://twitter.com/RigallXavier/status/1457403129759141889

    La nota informativa que publicava la CCMA està contextualitzada a l’agenda setting dels mitjans de comunicació i d’alguns partits polítics d’aquestes setmanes. Ahir, diumenge 7 de novembre, el programa de La Sexta, Salvados, entrevistava a l’activista pel canvi climàtica, Greta Thunberg. A finals del mes passat s’informava que l’Alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, era anomenada vicepresidenta de la xarxa de ciutats contra el canvi climàtic. Aquesta primera setmana de novembre se celebrava la Cimera del Clima de Glasgow, COP26.

    Aquest episodi puntual respecte a l’ecoansietat esdevé, aleshores, dins una bretxa de sentit oberta ja fa temps sobre: la manera d’enfocar l’ecologisme; la conveniència o inconveniència que la lluita ecologista s’incorpori en el marc de la lluita de classes; i si el focus en el desenvolupament de polítiques preventives i correctores s’ha de posar a les accions individuals, que carreguen de responsabilitat les classes més humils (i menys contaminants), o a les regulacions a grans empreses, que són les principals responsables de l’alt grau de contaminació.

  • OnlyFans prohibeix el contingut pornogràfic. Serà Twitter l’aixopluc?

    OnlyFans prohibeix el contingut pornogràfic. Serà Twitter l’aixopluc?

    L’èxode del contingut pornogràfic per les xarxes socials continua després que la plataforma OnlyFans, famosa per albergar creadors de contingut explícitament sexual, anunciés el passat dijous que bloquejaria el porno a partir de l’1 d’octubre de 2021.

    La plataforma, administrada per Tom Stokely, CEO de Fenix International LTD, va vincular-se estretament amb «treballadors i treballadores sexuals», que van trobar a OnlyFans un espai de promoció i manteniment econòmic. Això no és casual, però. El 2018 l’empresari Leonid Radvinsky, fundador del web d’emissions de contingut per adults en directe, MyFreeCams, va comprar el 75% de les accions de l’empresa.

    El tret diferencial d’OnlyFans és el sistema de consum de continguts i el model de negoci. A diferència d’altres plataformes, els usuaris han de fer-se fans del canal que volen seguir i abonar una quota mensual establerta pel creador de continguts dins d’uns màxims establerts per la plataforma. Tot i que el contingut eròtic i explícitament sexual és el que més destaca, OnlyFans allotja tota mena de contingut: des de xefs professionals fina a fitness coaches.

    La plataforma va néixer el 2016, però va començar a créixer vertiginosament, tant en nombre de creadors com de consumidors, amb l’adveniment de la pandèmia i les mesures de confinament. El principal atractiu d’OnlyFans és el seu sistema de retribució econòmica sobretot per monetitzar el contingut eròtic i sexual. Molts coneixen l’app com l’Instagram o el Patreon de la pornografia.

    Per què OnlyFans prohibirà el contingut sexual explícit?

    El motiu pel qual OnlyFans ha decidit prohibir el contingut pornogràfic no està encara del tot clar. Tot i que molts mitjans de comunicació han especulat que podria tractar-se d’un problema amb els inversors. La majoria de mitjans asseguren que els inversors consideren que el contingut sexual explícit no assegura un futur estable com per invertir a la plataforma. Altres rumors apunten a una maniobra dirigida per les grans companyies de pagament, com poden ser Visa o Mastercard, pressionades per lobbies anti-pornografia.

    Altres mitjans especialitzats en vigilar els moviments i jugades borsàries, com pot ser El Confidencial, recullen acusacions que apunten directament a Leonid Radvinsky. Segons el digital, Radvinsky «ha estat acusat en diversos mitjans com Axios o Forensic News d’estar donant suport a aquesta prohibició […] per treure profit de les seves accions i vendre el gran pastís en què s’ha convertit OnlyFans». No només això: la caiguda de la plataforma l’ajudaria a projectar el seu primer negoci, MyFreeCams, amb un model de negoci basat en la publicitat.

    https://twitter.com/PostCultRev/status/1428584131835748359
    Fil extens on es proposa una lectura sobre la prohibició de contingut sexual explícit a OnlyFans
    https://twitter.com/pablom_m/status/1429763171003375621

    Més enllà de les especulacions la veritat és que, malgrat la rendibilitat de ser una de les poques plataformes que permet albergar contingut per adults, OnlyFans ha tingut dificultats recentment per trobar inversors.

    Darrerament OnlyFans ha començat a promocionar l’app OFTV, disponible i publicada a les apps stores des de principis d’any. OFTV presenta un nou model: a més de presentar-se com a suitable for work, és a dir, lliure de contingut sexual o violent, permet als usuaris accedir gratuïtament al contingut dels creadors. La nova aposta de la plataforma per mantenir-se viva.

    L’èxode del contingut pornogràfic: Twitter com el darrer bastió

    https://twitter.com/justleemar/status/1428498892992262152

    No és el primer cop que una xarxa social molt estesa i utilitzada prohibeix el contingut sexualment explícit. La plataforma de microblogging, Tumblr, va prohibir la pornografia el 2018 —després de ser adquirida per Verizon—, fet que va propiciar la seva desaparició del panorama social media. Segons diverses webs d’anàlisi de dades, el tràfic de la plataforma va desplomar-se entre un 20% i un 30% des de la prohibició de contingut per adults.

    El mateix any, la web de crowdfunding, Patreon, va anunciar la suspensió de comptes de recaptació amb contingut per a adults. Potser aquest panorama va propiciar el moviment dels creadors de contingut sexual a OnlyFans que, de la mateixa manera que Patreon, oferia la possibilitat de rebre ingressos i mantenir-se econòmicament a partir de l’elaboració de contingut propi.

    S’ha de tenir en compte que aquesta permanent peregrinació dels creadors de contingut sexual, cercant una plataforma on monetitzar el seu treball, ha estat acompanyada sempre d’un profund debat en el si del moviment feminista, respecte a la pornografia com a «treball» o «explotació» sexual.

    Actualment Twitter és l’única gran xarxa social que permet contingut sexualment explícit. Els creadors de contingut sexual a OnlyFans han utilitzat Twitter com a un aparador per promocionar amb vídeos curts els seus canals i guanyar abonats. Amb la nova funcionalitat «Super Follow» anunciada aquest any, que permet elaborar contingut exclusiu pels seguidors que abonin 5$ per subscripció mensual, s’especula que els i les «treballadores sexuals» podrien allotjar-se a la xarxa social de l’ocellet blau per distribuir i monetitzar el seu contingut.

    Veurem quines decisions pren el gegant celeste de Jack Dorsey, tot i que ja fa temps que hi ha veus —sobretot de mitjans conservadors— que identifiquen la pornografia com el principal problema d’atracció d’inversions de Twitter.

  • «Frog diplomacy»: un tuitaire negocia amb un portaveu talibà per Twitter

    «Frog diplomacy»: un tuitaire negocia amb un portaveu talibà per Twitter

    Després que Elon Musk anunciés que pel 2022 esperen tenir enllestit un prototip funcional del Tesla Bot, un robot humanoide dissenyat per ajudar en tasques complexes, el CEO de Tesla torna a ser tendència a Twitter Espanya, tot i que per un motiu molt diferent.

    El magnat ha intervingut en una surrealista conversa entre l’usuari de Twitter @panamach2, l’avatar del qual és un redisseny talibà de Pepe The Frog, i el ciberpropagandista talibà, Mansoor Afghan. El compte-frog responia un tuit del portaveu demanant que no atemptin contra els espanyols de l’ambaixada a Afganistan, ja que els espanyols «hem estat obligats pels estatunidencs a participar en la invasió del país», concloent que els ianquis «a nosaltres tampoc ens agraden».

    https://twitter.com/panamach2/status/1426692704981987328

    El que podia semblar un troleig com qualsevol altra adquiria una altra tonalitat quan Mansoor Afghan responia el tuit: «Som éssers humans, respectem a tothom, no li diem res a cap tropa estrangera».

    Elon Mask també ha respost el tuit amb un «excel·lent» en idioma paixtu i enllaçant una notícia titulada «Un compte-frog de Twitter negocia amb èxit amb els talibans per garantir la seguretat dels diplomàtics espanyols després del fracàs del govern» del portal National Files, un mitjà digital hiperpartidista de la «New Right» estatunidenca amb molt poca credibilitat.

    La comunitat digital —la gran majoria incels per ser honestos— s’ha fet ressò d’aquesta situació surrealista compartint missatges que van des de felicitacions als talibans per guanyar el control del país, fins a recriminacions pel seu extremisme i brutalitat. Però sobre tot han proliferat els missatges que rendeixen culte als «frogs» (associada a l’ultradreta nord-americana) per salvar-nos novament de la mala gestió dels governs —seguint el discurs antisistema trumpista—, en aquest cas, mitjançant la «Frog diplomacy».

    Rentat d’imatge dels talibans

    A diferència d’altres moments històrics, els talibans han començat a tenir cura de la projecció de la seva imatge cap a l’exterior. Les xarxes socials tenen un paper clau en la difusió dels missatges propagandístics, convertint-se en un camp de batalla per la reputació i la imatge del grup fonamentalista islàmic.

    Després d’aconseguir controlar el país en menys de deu dies, des que Biden va retirar les tropes nord-americanes del territori afgà, els talibans van prendre les institucions del país encetant un període de «rentat de cara» per aconseguir el reconeixement internacional.

    Davant el sobtat creixement d’audiències a les pàgines i comptes de les diferents xarxes socials, empreses com Facebook (Instragram i WhatsApp) i Youtube han censurat comptes i contingut protalibà de les seves plataformes. Mentrestant, Twitter ha decidit no banejar els comptes dels líders i portaveus talibans com Mujahid i Suhail Shaheen, tot i que asseguren que «estaran alerta» per fer complir les polítiques de contingut de la plataforma.

    En la primera roda de premsa talibana després de prendre el control del país, el portaveu Mujahid, davant les preguntes dels periodistes sobre el dret humà a la llibertat d’expressió, responia: «Li haurien de fer aquesta pregunta als que es declaren promotors de la llibertat d’expressió, però no permeten la publicació d’informació estrangera», en referència a Facebook.

    Tanmateix els líders i portaveus talibans difonen activament des de diferents comptes de Twitter missatges de propaganda que pretenen mostrar a l’exterior que les imatges de terror són cosa del passat. El New York Times assegura que els talibans reprenen la seva activitat a les xarxes socials, fet palès en l’aparició de «més de cent comptes noves i pàgines oficials» o de simpatitzants. Els comptes es retroalimenten entre ells amb una activitat organitzada que té com a objectiu «alabar als talibans com a legítims governants d’Afganistan».