Agost de 2023. Després d’una onada de calor insuportable a Barcelona, arriben les pluges i les temperatures mediterrànies que tant trobàvem a faltar. Les nits són més lleugeres i faciliten el descans.
Quan la meteorologia es posa de part meva per anar a dormir, comencen a pertorbar-me altres assumptes. Fins a tal punt que m’afecten la son. Abans de les vacances d’agost em preocupava el resultat de les eleccions generals de 2023. Després del nomenament de Francina Armengol del Partit Socialista com a presidenta del Congrés dels Diputats, amb els vots de Junts, vaig respirar tranquil davant l’esvaïment de les possibilitats que PP i VOX acabessin sumant per nomenar Feijóo president del Govern espanyol.
La tranquil·litat, però, es va truncar quan una altra línia de batalla va obrir-se, a banda de la institucional contra els partits reaccionaris i els seus representants: la lluita sociocultural contra el masclisme i el patriarcat.
El president de la Real Federació Espanyola de Futbol (RFEF), Luis Rubiales, va fer un petó no consentit la jugadora Jenni Hermoso després de la victòria de la selecció femenina a la Copa del Món Femenina de la FIFA. Això va provocar una gran controvèrsia i reaccions ràpides: Rubiales va ser inhabilitat per la FIFA, denunciat per la fiscalia i el Consell Superior d’Esports del Govern espanyol. Tot això va succeir després que Rubiales es negués a dimitir i acusés diverses persones i entitats, incloent-hi la víctima, de «fals feminisme» i caça de bruixes.
En fi, ho explica tot en Marc Jordà a aquesta columna de ciberpoder.net/.
Entro a X.com —Twitter, pels amics—, i veig que un famós tuitaire ultradretà, Luis Pérez, conegut com a «Alvise», publica un vídeo de la víctima de l’agressió (segurament filtrat pel mateix Rubiales o el seu cercle), reaccionant amb les seves companyes al petó no consentit que li va fer Rubiales. L’objectiu és desacreditar a Jenni Hermoso —tot i que en el mateix vídeo es veu com, també en privat, la jugadora de la selecció manté la seva versió dels fets: que el petó no va ser consentit.
A la part inferior de la publicació —tuit, pels amics—, veig una capsa que resa: ajuda a qualificar les notes en aquest post. Hi clico i veig que diferents usuaris, des de l’anonimat, han proposat notes per contextualitzar les nombroses incorreccions de la publicació d’Alvise. El vídeo anava acompanyat d’una sèrie de missatges que acusaven la víctima d’haver-se inventat una versió i descrivia uns altres fets que no es veuen en el vídeo, però que, de la manera en què està publicat, semblaria que surten en l’arxiu audiovisual.
La primera tanda de notes estan encapçalades per un titular que diu: Notes amb suggeriments de context per mostrar juntament amb el post. «L’autor d’aquest tuit és un conegut agitador ultra, condemnat en almenys tres ocasions per difondre notícies falses. En aquest vídeo tracta de desacreditar el testimoni d’una víctima basant-se únicament en la recció subjectiva d’ella davant l’escometiment d’un presumpte delicte» —adjunt al text un enllaç a una notícia d’ElDiario.es. Altres notes assenyalaven que el vídeo està «molt manipulat» i comparteixen enllaços de pàgines web realment estranyes.
Més cap a baix, una altra capçalera ajunta un conjunt de notes: Notes en les quals s’explica per què no es necessita context addicional. «La jugadora Jennifer Hermoso ensenya entre riures una foto comparant la foto d’Iker Casillas i Sara Carbonero amb la seva amb Luis Rubiales. Les jugadores coregen la paraula ‘petó’ així com ‘presi’ en senyal d’aprovació, no s’aprecia descontent o frustració». Altres notes justifiquen que no és necessari contextualitzar el vídeo perquè l’autor del tuit «expressa la seva pròpia interpretació d’un vídeo que, malgrat estar editat i descontextualitzat, no és fals».
La Comunitat de Notes d’X.com és una eina útil per lluitar contra les notícies falses i els relats creats des de la mentida? O és un mal de cap pels periodistes o una màquina per alimentar la «cancel·lació»?
Avui dia, l’efecte de retallar el context de qualsevol artefacte cultural-digital és crucial per a la seva memetització
Marzol, Ainhoa. (2022, 11 octubre). La cultura «snack» y lo viral | CCCB LAB.
Meme, tuits i el context
El lingüista i científic cognitiu, George Lakoff, proposa en el seu llibre No pensis en un elefant que les paraules, imatges i la retòrica que utilitzem per descriure el món creen marcs conceptuals que condicionen la nostra percepció de la realitat i les nostres creences.
La gent pensa mitjançant marcs. […] La veritat, per a ser acceptada, ha d’encaixar en els marcs de la gent. Si els fets no encaixen en un determinat marc, el marc es manté i els fets reboten.
Lakoff, G. (2017). No pienses en un elefante.
Els marcs conceptuals, tot i ser limitats, són la condició de possibilitat perquè les idees neixin i encaixin en el potencialment veritable. Hi ha marcs conceptuals més simples i altres que són més complexos. Els memes, per exemple, en la seva evolució, des del naixement fins a la seva mort, passant per totes les mutacions, construeixen un sediment de significació, capaç de transferir un gruix important d’idees de manera molt simple.
El meme és capaç de donar respostes simples i lúcides a qualsevol fenomen amb major celeritat que un dispositiu basat en l’anàlisi i la reflexió racional.
Pajares, A. (2023). Memeceno: La era del meme en internet
De la mateixa manera que els memes, els tuits són formes d’expressió concisa i impactant en el context cibernètic. Tots dos transmeten missatges amb un format breu, de manera efectiva i en un espai limitat, ja sigui en 280 caràcters o mitjançant una imatge i un títol curt. Aquesta limitació fomenta la creativitat i la condensació dels missatges perquè siguin comprensibles i memorables en un món digital saturat d’informació.
Per altra banda, els dos formats es presten a la intertextualitat i la reinterpretació. Tant els tuits com els memes són susceptibles de ser recontextualitzats i referenciats, fent que les seves idees o la ironia expressada es propaguin i evolucionin, mitjançant la interferència de la comunitat. Així doncs, encara que tinguin formes diferents, els tuits i els memes funcionen sota les mateixes dinàmiques de creativitat i interacció cultural, reflectint la naturalesa canviant de la comunicació en l’era digital.
Si els tuits i els memes comparteixen dinàmica, també són susceptibles de patir les mateixes problemàtiques, com ara bé, la manca de context a causa de la necessitat de concisió. Hem de condensar en pocs caràcters una idea o la descripció d’un fet, el que requereix necessàriament que escollim quina informació concreta expliquem. El buit que deixen les dades que no anotem, l’omple el marc conceptual de l’usuari que consumeix el contingut.
És per això que, de la mateixa manera que els memes, els tuits que es viralitzen per la seva facilitat d’entendre i d’identificar-se amb els afectes de certes comunitats són capaços de distribuir narratives que, en altres canals mitjançats per experts i professionals de la informació, mai acabarien calant.
És més accessible i fàcilment entenedor un meme que un llibre, per això suposa una eina tan potent per difondre certs relats que, normalment, s’allunyen de qualsevol mena de consens científic o de les mateixes fonts històriques.
Herrán, M., Pérez, G. (2023). Memeceno: La era del meme en internet
Si hi hagués alguna manera de combatre aquest fenomen, posant context a les interpretacions capcioses i de part, a banda de reaccionar responent els tuits dient que són mentida…
Dels canvis que ha implementat Elon Musk des que va adquirir el control de Twitter, ara X.com, la Comunitat de Notes és potser l’únic que se salva de la crítica ferotge i ara explicaré per què.
El poder de l’opinió pública i el maldecaps dels periodistes
En castellà sona quasi com a un rodolí: dato mata relato. Dada mata relat. Tant de bo fos veritat. El cert és que el relat o la narrativa configura, com dèiem, el marc conceptual a partir del qual comprenem el món. No només organitza i dona sentit als fets, sinó que també pot arribar a canviar el «significat evident» d’un fet.
Imagina’t un nen de cinc anys menjant bròquil per primer cop. Després de fotre-li una mossegada, arruga la cara i li ve una arcada. És evident que no li agrada el bròquil. Però l’àvia, que més sap per vella que per diable, li explica que el bròquil és amarg perquè té molts nutrients i que els homes forts mengen molt de bròquil. El nen, malgrat que no li ha agradat, se’l menja tot sencer. Quan arriben els pares a casa li pregunten, «t’has menjat tot el bròquil?», i el nen respon, «sí!, m’ha agradat molt. Em convertiré en un home gran i fort».
Les paraules de l’àvia han transformat aquest simple àpat en una aventura emocionant cap a la fortalesa i el creixement. El bròquil ha passat a significar un símbol de futura virilitat —i una masculinitat tòxica— per al petit nen.
Notes de la comunitat té com a objectiu crear un món millor informat; per a això, permet que les persones a Twitter afegeixin de manera col·laborativa notes útils als Tuits que podrien ser enganyosos.
https://communitynotes.twitter.com/guide/es/about/introduction
La Comunitat de Notes d’X.com busca la col·laboració dels usuaris per anotar la informació que es publica a la xarxa social i contextualitzar-la, perquè s’entengui millor i, el que és més important, s’entengui bé.
Per col·laborar l’usuari s’ha d’enregistrar i ser acceptat en la comunitat. Durant un temps només podrà valorar si les notes deixades per altres usuaris anònims són o no vàlides. Al cap d’un temps, podrà redactar anotacions a les publicacions quan cregui convenient.
L’algoritme acaba decidint si una nota apareix o no considerant els vots dels usuaris, però també que les qualificacions provinguin des de diferents perspectives. És a dir, promou el consens entre usuaris de diferents ideologies. A més, normalment cal que les notes vagin acompanyades de fonts externes fiables que donin suport a l’anotació.
Presumptament, la Comunitat de Notes contribueix de manera efectiva a millorar la qualitat de la informació compartida a la plataforma, actuant com a contrapès a la desinformació i promovent una cultura de la veritat, el pensament crític i la responsabilitat en la comunicació en línia.
A la campanya electoral de les eleccions generals del 23J, les notes d’X.com van jugar una mala passada als intents del Partit Popular d’instal·lar determinades interpretacions dels fets.
Fins i tot a Elon Musk, CEO d’X Corp., li anoten les publicacions:
La Comunitat de Notes, per altra banda, pot arribar a xocar amb les empreses de fact-checking com Verificat o Newtral.es per diverses raons. Primerament, les comunitats digitals funcionen amb una estructura més distribuïda, permetent que els usuaris debatin i verifiquin la informació de forma col·laborativa i en temps real. En canvi, les empreses de fact-checking, amb interessos propis, depenen d’un grup reduït periodistes i analistes professionals. Potser aquesta «reputació» dona més fiabilitat, però no més transparència i accessibilitat.
A més, la velocitat de les xarxes socials fa que les correccions i verificacions puguin difondre’s ràpidament i inserides en la pròpia publicació, rivalitzant amb les empreses de fact-checking en termes d’eficàcia i difusió. Tot i que aquest enfocament horitzontal pot ser més propens a ocasionar errors, representa un canvi disruptiu en com s’enfronta i es corregeix la informació en la plataforma digital.
No obstant això, al veure les notes a la repugnant portada de l’AS, un amic periodista em comentava que els diaris i revistes al final haurien de poder emetre la seva opinió sense anotacions, tot i que no sigui la més popular. Les opinions no es poden desmentir —llevat que estiguin sustentades en premisses falses. La llibertat de publicació i d’opinió permet que els editors i propietaris de l’AS opinin que «Jenni ha deixat caure a Rubiales», deixant entendre que la denúncia pública de Jenni és interessada.
El punt és que en aquest cas, potser, no era necessària la nota de la comunitat, perquè s’estan enfrontant dues interpretacions d’un fet: una que defensa que la jugadora ho denuncia perquè ha estat agredida i l’altra que defensa que hi ha un interès darrera de la denúncia.
De la mateixa manera, podríem preguntar-nos si és necessari contextualitzar les publicacions que fan els comptes de memes. @kansaita_ recicla contingut i crea memes d’actualitat. Normalment, utilitza material, com vídeos o imatges, d’altres comptes amb potencial viral i ho recontextualitza amb una frase enginyosa, capaç d’expressar un afecte comunitari.
En aquest cas, importa que la notícia sigui d’un portal de notícies falses per fer bromes? La intenció del tuit és provocar riure i estupefacció. És més una obra d’art que informació d’interès. Per gaudir de l’obra hem de saber que Michelangelo, al quedar-se sense blau cel, va barrejar una mica de blau obscur amb blanc per acabar un troç de la Capilla Sixtina?
Potser, el fet que les persones que munten les fires ambulants solen ser d’ètnia gitana, comunitat molt estereotipada i prejutjada, i que aquest tuit estigui alimentant aquests estereotips, és motiu suficient per contextualitzar la publicació.
Sigui com sigui, les notes de la comunitat no només serveixen per desmentir les publicacions expressament inexactes o inintencionadament incorrectes, sinó també per contextualitzar publicacions que no s’entenen sense un context previ. A mi m’encanta la xafarderia, però mai m’empano de res. Tinc l’esperança que quan el famós o famosa de torn publiqui un tuit críptic, o fins i tot quan Errejón faci els tuits aquells que no s’entenen gaire, la comunitat els posin context i expliquin el rerefons per entendre de què va la història.
Una arma de doble fil
Alba Lafarga utilitzava una cita d’Irene Redondo, parafrasejant a Audre Lorde, al llibre Memeceno molt representativa: El ciberactivisme té el problema que jugues a casa de l’amo, amb les eines de l’amo i les normes de l’amo.
No hi ha dubte que és menester aprendre com funcionen les notes de les comunitats per utilitzar-les a favor nostre sempre que sigui necessari. Les hem d’utilitzar per desmentir l’opinió disfressada de fet periodístic, les mentides i mitges veritats, les interpretacions capcioses de les dades i els fets, així com per denunciar els interessos darrere de certes publicacions.
També haurem de saber actuar quan la ultradreta utilitzi l’eina irresponsablement, en contra dels interessos progressistes. Les notes de la comunitat són una eina de la plataforma i hem de tenir clar que sempre els interessos de la plataforma aniran per sobre de l’opinió pública i els interessos de les ciberactivistes.
Podem utilitzar-la com a una eina aliada en la guerra cultural cibernètica. També hi haurà qui l’utilitzi irracionalment i irresponsablement. Aquí és on veurem la capacitat de l’algoritme per interpretar quan és o no necessari contextualitzar una publicació.
La lluita per canviar els marcs conceptuals establerts (aka hegemonia, convencions culturals, etc.) —i aconseguir que tothom entengui que fer un petó a una dona sense el seu consentiment és inacceptable— és tan important o, fins i tot, més important que la lluita política per evitar que la ultradreta i la dreta ultra governin a l’Estat.
Estic convençut que, amb organització i acció conjunta, el progressisme guanyarà als dos fronts.
